dijous, 5 d’agost del 2010

On da ve o On the way

Feia dies que no actualitzàvem. Realment internet és difícil de trobar i car. Una hora pot costar més que un sopar. En aquest tres dies hem fet molta carretera a la velocitat índia. És a dir, tres dies per fer un miler de quilòmetres: de Delhi a Mandawa, després a Bikaner i d’allà a Jaisalmer. Ara mateix som en aquesta ciutat, l’última abans del desert del Thar, a uns 100 km de la frontera amb Pakistan.

Estem en plena època del monsó i de tant en tant ens enganxa algun ruixat i alguna carretera tallada. Tot i això, no ens hem perdut res del que teníem previst. A Delhi vam agafar la carretera fins a Jhunjhunu on hi ha el temple hindú de Rani Sati, dedicat a la deessa dels mercaders. És una mica tètric perquè “rani” vol dir reina i “sati” és el suïcidi ritual que solien fer les vídues a la pira fúnebre del marit. Tot i la història el temple està ple de color.


Vam dormir a Mandawa, a la regió de Shekhawati que antigament havia estat molt rica pel comerç amb la ruta de la seda i amb la Companyia de les Índies Orientals. D’aquell esplendor en queden cases de comerciants mig derruïdes. Es diuen “havelis” i estan decorades amb unes pintures murals d’uns 300 anys.


Al dia següent, abans d’arribar a Bikaner ens hem desviat uns quilòmetres per parar a Deshnok, on hi ha el temple de Karni Mata. És, segurament el temple més estranys que visitarem. Diu la llegenda que Karni Mata era una encarnació d’una deessa que va demanar al déu de la mort que ressuscités al fill d’un narrador d’històries. El déu, obviament, s’hi va negar i la deessa va reencarnar tots els rondallistes morts en rates perquè el déu no pogués tenir les seves ànimes. Total, que aquest temple és un refugi de rates sagrades o “kabas”. N’està ple i, com en tots els temples hindús, cal entrar descalç. Una experiència interessant. Per cert, en vam veure una de blanca, que diuen que porta sort



A Bikaner hi ha un dels millors forts del Rajasthan. Té una 500 anys i és enorme. El va construir el maharaja Rai Singh, general de l’exèrcit del gran emperador mogol Akbar. Ara la Índia és un país democràtic i l’època dels maharajas ja ha passat, però la família continua viva i conserva els títols. Perquè us feu una idea, hi ha un senyor que sap que és el descendent directe d’un gran general d’Akbar fa 500 anys.


Aquests forts defensaven autèntics estats al que ara és la zona del Rajasthan, al nord de l’Índia. Els van aixecar els rajputes abans de l’arribada del mogols a l’índia, al segle XVI. Els maharajas es van unir a l’invasor com anys després farien amb els britànics en l’època colonial. Un altre exemple del poder d’aquest reis és el fort de Pokharan construït al segle XIV. Ara el petit poble és més famós per les proves nuclears que l’Índia hi va fer el 1998. Potser algú les recorda perquè llavors el Pakistan també va respondre amb explosions intimidadores.


Això és tot. El proper cop que ens connectem ja parlarem del paisatge que ha canviat molt. I algun dia del menjar... Per cert, "on da ve" vindria a ser la manera com els índis pronuncien l'anglés on the way. Se'ls entén molt fàcil!

Anna i Felip

Foto 1: Interior del temple de Rani Sati a Jhunjhunu
Foto 2: Una de les havelis de Mandawa
Foto 3: Temple de Karni Mata
Foto 4: Rates bevent llet deixada com a ofrena
Foto 5: Junagarh Fort, a Bikaner
Foto 6: Balagarh Fort, a Pokharan, amb una imatge de Ganesha

3 comentaris:

  1. Hola:
    Por aquí tambien llueve, no nos dáis envidia.
    Al "Negrito" no ha subido al "terrado", pero no tardaré yo en subirlo, es un golfo, anoche tiro la jaula del "Alex".

    Bueno, besitos

    Paspas

    ResponElimina
  2. Hola guapos!!!!!!!!!!!!!!!

    Ja veig que no us atura res i que us ho esteu passant fatal, no? Doncs apa a fer quilòmetres i a continuar-ho explicant.

    Per cert Felip, molt bé el post a l'"altre blog". Has fet ombra i de la llarga a la cristina ;D

    Un petonàs,
    Eva

    ResponElimina
  3. Ei, sí Eva ens ho estem passant fatal ;-) Estem per tornar ja. Això de les vacances no està fet per nosaltres!

    I als "paspas", pel que fa al petit kala billi (gat negre en hindi), heu de pensar que ho fe sense consciència. Ho sento per l'ocell "Àlex"

    ResponElimina