El Ganges de la vida i la mort

Arribem a Varanasi, la ciutat de Siva i del riu Ganges, després de tot un dia de carretera. És un dels indrets més sagrats i espirituals del país, els peregrins hindús d’arreu hi acudeixen per rentar en el Ganges els pecats de les seves vides. Els indis també hi venen a morir quan senten que els arriba l’hora, i molts d’altres venen a incinerar als seus éssers estimats.

Però Varanasi no és només el centre de l’hinduisme, als afores, al poble de Sarnath, Buda (que significa el que va despertar) hi va donar el seu primer sermó i va "inaugurar" budisme. Allà, l’emperador maurya Asoka hi va construir temples en el seu honor en el segle III abans de Crist. Aquest rei es va convertir al budisme i ha estat un dels personatges més importants de la història de l'Índia. La bandera del país porta la “dharmchakra” la roda que lluïa l’emperador i que neix de la roda de la vida budista. L’emblema nacional són els quatre lleons del rei. Va ser un monarca il•lustrat que fins i tot va redactar una espècie de drets humans que va esculpir en pedra i que va repartir per tot el país. Algunes d’aquestes peces es poden veure en el museu arqueològic de Sarnath.

Encara avui Sarnath és un lloc de peregrinació pels budistes. De fet hem coincidit amb un grup que estaven repetint el sermó de Buda a la gespa del recinte.


Al vespre ens unim a la “ganga aarti”, una cerimònia en honor al riu Ganges que es fa cada vespre al Dasaswamedh ghat de Varanasi. Centenars d’hindús hi acudeixen per fer les seves ofrenes al riu enmig de càntics i un ambient carregat d’encens i flors.


A l’alba és el millor moment per poder veure de prop la vida del Ganges. La riba del riu al seu pas per Varanasi està plena de ghats (graons que se submergeixen en l’aigua) en els que la gent es banya. Els hindús donen un significat religiós a la neteja. El bany és ritual i cada matí a cada indret de l’Índia et trobes gent banyant-se en fonts, llacs i rius. Banyar-se al Ganges té quelcom d’especial, d’espiritual. Diuen que el riu neix dels peus de Visnu, perquè ell és el que preserva i protegeix tot el que hi ha de bo al món.


En un passeig en barca es poden veure tots els ghats, fins i tot els dos principals crematoris de la ciutat: Harischandra i Manikarnika. Aquí s’hi apila la llenya de sàndal i també el foc sagrat que diuen que no s’ha apagat mai des de fa milers d’anys. Una casta concreta s’encarrega de tot el procés. Lògicament no està permès fer fotos, seria ofensiu.


Varanasi també està plena de gurús (guies espirituals) i aquest són els primers a anar a banyar-se. La gent també fa ofrenes al riu: menjar, flors, encens i li envia els seus desitjos. El que faci falta per purificar-se, per millorar el “karma” en el camí de les reencarnacions, potser així algun dia podran escapar del cicle (“samsara”) i arribar a l’alliberació (“moksha”).

Anna i Felip

Foto 1: Relleus budistes amb una estupa (temple) de fons
Foto 2: El foc i el fum honoren el riu Ganges (Ganga)
Foto 3: Cap a les sis del matí, els ghats s’omplen de gent
Foto 4: Un gurú assegut a les escales després de la seva “puja” (ofrena)