dimarts, 24 d’agost de 2010

Cap a Delhi amb el Shivganga Express

Viatjar en tren per l’Índia és tota una aventura, us ho podem ben assegurar. El que havien de ser 12 hores es van convertir en 18, però la sensació de dormir amb el ritme del tren ens va acompanyar tot el trajecte de Varanasi a Delhi. Per donar-vos algunes dades us direm que l’Índia té la xarxa ferroviària més gran de l’Àsia i la segona del món, amb 20 milions de passatgers diaris, unes 7.000 estacions i més de 63.000 kilòmetres de vies.

Així que tornem a ser a Delhi per acabar d’explorar-la a fons. I comencem per Lal Qila, el famós Fort Vermell que va fer construir l’emperador mongol Sha Jahan el 1638, durant el període de màxim esplendor de l’imperi mongol. Des que l’Índia és independent, els discursos polítics importants del país s’han donat des d’aquí, i encara hi oneja la bandera penjada el 15 d’agost de 1947. Avui es troba una mica en mal estat, els britànics van utilitzar-lo com a quarter general i moltes de les pedres precioses i pintures que decoraven els edificis i sales van desaparèixer.


Dins el Fort es poden visitar els palaus on treballava l’emperador, els jardins i sales de les seves dones, un palau especial per a la seva dona preferida, per la que va fer construir el bell Taj Mahal, dues sales d’audiències públiques i privades, i la mesquita de la perla, a la que ja no es pot entrar. Els habitants de Delhi hi acudeixen per passejar pels seus jardins en força bon estat i descansar i xerrar a la gespa, deixant passar lentament una altra tarda de diumenge.


A prop del Fort hi ha la Jama Masjid, coneguda com la mesquita dels divendres, que és la mesquita més gran de l’Índia. També va ser construïda per voluntat de l’emperador mongol Sha Jahan el 1644, i té capacitat per a més de 25.000 persones.


Als voltants de la mesquita i davant del Fort Vermell s’estén el famós mercat de Delhi, Chandni Chowk, ple de botigues i paradetes de menjar, un embús de trànsit continu amb pols i clàxons i empentes arreu. Un vertader caos pel que, certament, no plau passejar-hi massa. Però els colors i aromes desperten alguns sentits i graven alguns records, inconfusibles, impossibles de separar de l’experiència de viure l’Índia.

L’últim que ens quedava per veure és el Museu Nacional, un dels millors del país, i un dels més grans. Té milers d’objectes des de la prehistòria, passant per diverses civilitzacions asiàtiques i fins als temps més moderns: armes, pintures, monedes, escultures, teles... I aquí ens acomiadem de Delhi i de l’Índia, després de gairebé quatre setmanes explorant els indrets més sorprenents d’aquestes terres. Però no ens acomiadem encara del viatge, ens queden quatre coses per explicar i les nostres últimes reflexions.

Anna i Felip

Foto 1: La bandera india oneja des del 15 d’agost de 1947, dia de la independència
Foto 2: Palau de les audiències privades al Fort Vermell de Delhi
Foto 3: Jama Masjid, la mesquita més gran de l’Índia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada