dimarts, 24 d’agost de 2010

Final de trajecte

Abans del comiat a l'Índia tenim pendents alguns comentaris sobre el menjar. Com no podia ser d’una altra manera, el menjar indi és molt especiat. Per entendre’ns, nosaltres no sabem cuinar sense sal, doncs ells no saben cuinar sense posar com a mínim tres o quatres espècies diferents. En tenen desenes, potser centenars. Moltes no les coneixem. Aquí han de ser molt imaginatius amb els sabors perquè la resta de la dieta és molt bàsica: arròs, llegums i carn de pollastre o xai. No mengen carn de vaca i a pocs llocs de porc. I això si no ets vegetarià!

I a més de les espècies hi ha el picant. Fins i tot si demanes “no spicy” no poden evitar que piqui. Per exemple, aquest plat és un “thali” (una safata metàl•lica o amb fulles de plataner que se serveix amb arròs blanc i diferents preparats) i de totes les salses només dues no picaven. Entre una cosa i l’altra, els mals de panxa no es poden evitar. Tot i això el menjar té molt de gust i, sobretot molta olor. Els bitllets de 10 i 20 rupies fan tots olor a menjar!


El més normal és demanar un plat de carn amb alguna salsa i un altre d’arròs, que pot ser “pulao” (pilaf amb espècies) o biryani (cuinat ja amb una espècie de curri). Els vegetarians poden canviar la carn per “dhal” (llenties al curri) o “raita” (una mena de iogurt que ens ha servit per rebaixar el picant). Tot plegat és un menjar molt “líquid”. Per coses més solides hi ha l’opció del “tandoor” (forn de fang) on fan un pollastre molt bo (murgh). També hem tastat alguna especialitat de més al sud com les “doses” (una mena de crepe gegant farcida d’un puré de diferents llegums i patata).

Tenen pa sense llevat (chapati, naan o roti) que el poden fer amb mantega, formatge sense fermentar (paneer) i fruits secs. De dolços poca cosa i sempre basats en la llet com el “gulab jamun”. El menjar és força barat. Depèn d’on vagis a parar pots quedar satisfet per entre uns tres i cinc euros per persona. Menjar al carrer, com fan molt indis, és encara més barat però pot ser un suïcidi per l’estómac. Els indis mengen amb les mans; bé, amb la mà dreta (fins i tot per tallar el pa) però a la que et veuen la pinta d'estranger et posen coberts per si de cas. En algun lloc hem menjat amb la mà i no és fàcil (sobretot si intentes evitar la mà esquerra). Això sí, és divertit.

I per veure poca cosa que no coneguem, a banda de les mítiques Mirindes. Arreu et trobes paradetes de “nimbu pani” (una mena de suc de llimona, però fet amb aigua local difícil de pair). Ah! I el chai (té amb llet) és omnipresent. La cervesa local és la Kingfisher i ve en ampolles de 750 ml o sigui que es pot compartir, cosa que va bé perquè a diferència del menjar, l’alcohol és força car. Hi ha vins, però els preus valen com cinc àpats junts.

Per acabar, la nostra petita conclusió. Índia ens ha sorprès, en algunes coses per bé i en d’altres per mal. Ha estat un viatge molt dur físicament, més que no pas mentalment, potser perquè veníem advertits i atents. El clima en aquesta època és dur; la calor i la humitat es fan asfixiants i dificulten molt el viatge. La gent és complexa; no sempre resulta fàcil poder confiar quan tens sempre cinc persones envoltant-te i seguint-te allà on vas, venent-te coses i preguntant-te totes a la vegada. Per no parlar dels constants caçadors de propines que t’enganyen tan com poden per treure’t totes les rupies possibles. Es fa difícil baixa la “barrera” per seure amb ells a xerrar, però si ho aconsegueixes la gent també pot ser encantadora. L’Índia té un passat fascinant, civilitzacions i imperis increïbles i una història i un patrimoni fantàstic que ens ha deixat aquest bon regust de màgia durant el nostre llarg viatge per les terres més sorprenents d’aquest curiós país. Curiós perquè, com ja indicàvem en un post anterior, encara no sabem si l’Índia s’està construint o destruint, o les dues coses a l’hora. Ens quedem amb les seves vaques pels carrers i les seves figures d’elefants, que portin fortuna allà on no n’hi ha.



De moment, mentre seguim cercant respostes, ens acomiadem fins la propera aventura.

Anna i Felip

Foto 1: Un thali ple de colors i sabors exòtics
Foto 2: Arròs amb curri de plàtan, coronat amb unes fantàstiques guindes!
Foto 3: Una preciosa vaca descansant tan tranquil•la en un carrer de Jaisalmer
Foto 4: Escultura d’un elefant en una antiga haveli de Jaisalmer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada