dimarts, 17 d’agost de 2010

Una llàgrima en el rostre de l’eternitat

“Una llàgrima en el rostre de l’eternitat”, així va definir el poeta indi Rabindranath Tagore el Taj Mahal. Sí, ja hem visitat Agra i ja hem vist el que diuen que és la més bella de les construccions humanes. Ens trobem al cor de l’Índia governada pels mogols fa quatre segles.

Abans, però, passem per Fatehpur Sikri. Ara només són runes, però el 1571 va ser la nova capital del gran imperi mogol d’Akbar que dominava tota l’Àsia central i la major part de l’Índia. Fins llavors els mogols regnaven des d’Agra, però un sant sufí va predir a Akbar que tindria un fill mascle. La va encertar i com a agraïment l’emperador va traslladar la seva capital aquí. Ja sabeu la tirada que té Akbar per aquests ascetes musulmans. Hi ha la tomba del sufí Shaikh Salim Chisti i la Jama Masjid, i les restes de la ciutat, on encara hi ha sales que no se sap per a què servien.


La capital d’Akbar només va durar 14 anys. Al voltant de la tomba del sufí hi havia poca aigua i la ciutat es moria de sed. L’emperador va haver de tornar a Agra al fort que porta el seu nom. El fort d’Agra és de pedra vermella, com el de Delhi, i per això es diu Lal Qila (vol dir fort vermell), però de portes endins al seu interior hi ha elements de mabre blanc com en la Nagina Masjid, la mesquita de les gemes.


A Lal Qila també va governar Sha Yahan, el monarca mogol que va fer construir el Taj Mahal, sobre el que tantes pàgines s’han escrit. Encara avui hi ha diverses teories sobre el Taj. Uns diuen que és el tro de Déu a la Terra, d’altres que l’emperador volia demostrar el seu poder amb l’arquitectura, però la versió més estesa és la de l’amor.


Sha Yahan es va casar amb Arjumand Banu Begum. Era la seva segona dona, però era la que realment estimava. De fet, li deien Mumtaz Mahal (la preferida del palau). Va morir el 1631, mentre paria el seu 14è fill. Expliquen que l’emperador es va entristir tant que va decidir dedicar-li el mausoleu més bell del món. Així va començar el Taj Mahal. Un edifici perfectament simètric i tot recobert de marbre blanc. La seva construcció va durar 12 anys i li va costar el tron a l’emperador. El seu fill Augranzeb es va rebel•lar i el va empresonar. Sha Yahan va passar el seus últims dies tancat al Fort d’Agra, des d’on es veia el Taj Mahal per una finestra. Va morir el 1666 i la seva tomba, al costat de la de Mumtaz, és l’únic element que trenca la perfecta simetria de l’edifici.


Agra té poc interès més a banda d’aquesta meravella arquitectònica. La nostra següent parada és Khajuraho, on hi ha els famosos temples eròtics jainistes.

Anna i Felip

Foto 1: La Jama Masjid i la tomba de Salim Chisti a Fatehpur Sikri
Foto 2: Nagina Masjid al Fort d’Agra
Foto 3: El Taj Mahal reflectit en l’aigua dels seus jardins
Foto 4: El Taj des d’un del jawab, construïts per conservar la simetria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada