tag:blogger.com,1999:blog-12470017367494257712023-11-16T09:14:46.931-05:00no som a casa... som de viatgeUnknownnoreply@blogger.comBlogger56125tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-73987338971655689502012-08-12T18:59:00.001-04:002012-10-10T11:41:17.396-04:00You’re now entering...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
... Free Derry? Londoderry?
Loyalist Sandy Road? l’Ulster? Northern Ireland? En aquest racó de món (<b>a dalt
a la dreta</b>, us sona?) si no vas en compte per on passeges pot ser que els teus
passos es carreguin d’ideologia. Fins i tot <b>el llenguatge és una arma</b>. Doire,
Derry i Londonderry són el mateix, però anomenant-los d’una manera o d’una
altra t’estan ficant de ple en un conflicte que fa anys que dura.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sortosament, des
dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Acord_de_Divendres_Sant">Acords de Divendres Sant</a> la situació ha millorat, però les ferides encara
no han cicatritzat i els punts amenacen de saltar. Comencem per <b>Derry</b>
(nosaltres fem servir la forma irlandesa, per raons òbvies). És una de les
ciutat més importants per història i comerç, però tothom la recordarà pel
<b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=JFM7Ty1EEvs">Sunday Bloody Sunday</a></b> de la cançó d’U2. Eren els anys 70 quan el <b>barri de
Bogside</b> s’encenia pels drets civils. Fins i tot es va arribar a declarar
independent durant uns dies. D’aquella època és la pintada: You’re entering Free
Derry (Esteu entrant al Derry lliure).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCKjWGVyL66D1j_g-C2K19A7xxzjqJtlNkKHiyqcInm3td0_oMAax2F7YdAUF9taxh5O6XoJxPWc8sJo6L6qVreXMvPHYjuMwjq8mQYAfNfAZDl0lNEHMJ0b825rSQxH1ppJoIbmKbbOI/s1600/P8118063.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCKjWGVyL66D1j_g-C2K19A7xxzjqJtlNkKHiyqcInm3td0_oMAax2F7YdAUF9taxh5O6XoJxPWc8sJo6L6qVreXMvPHYjuMwjq8mQYAfNfAZDl0lNEHMJ0b825rSQxH1ppJoIbmKbbOI/s320/P8118063.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Durant anys hi va
haver aldarulls i les autoritats angleses van decidir imposar l’empresonament
sense judici. En una marxa contra aquesta mesura, el diumenge 30 de gener de
1972, l’exèrcit va obrir foc contra els manifestants. El resultat: <b>14 morts</b>, una
investigació que no va trobar culpables i l’augment del suport a l’IRA.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mdMyrDjJpFT-7V9AdZO6GxK0nPxzEkyK5uQG0td0JNidB4U7bXGY1iKqddnbTr6S0pfEVgoe-eqD9BGOcLNgYHS2Sv88dRwp519wbgsN9UL4FFvdkaz5pfkVY2YTv8ONKHP8azDdbZI/s1600/P8118034.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mdMyrDjJpFT-7V9AdZO6GxK0nPxzEkyK5uQG0td0JNidB4U7bXGY1iKqddnbTr6S0pfEVgoe-eqD9BGOcLNgYHS2Sv88dRwp519wbgsN9UL4FFvdkaz5pfkVY2YTv8ONKHP8azDdbZI/s320/P8118034.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La tensió la vam
palpar a Derry amb una <b>marxa dels unionistes</b>. La ciutat, encara ara, es va
blindar de policies i es van cremar algunes fustes al carrer a la zona del Bogside.
És la mateixa marxa que fa 40 anys va iniciar els problemes del Bloody Sunday.
Ara la situació està més calmada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A Belfast hi hem
arribat diumenge i la ciutat sembla buida. La primera impressió és la d’un
<b>centre industrial amb poca història</b>. La fama, però, li ve dels enfrontaments
entre unionistes i republicans (protestants i catòlics, pro-britànics i irlandesos).
Els seus carrers estan plens de murals com aquest:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYpGUyQCTdMJSh7jPKUr7AHwlJerzVlGMNcDq5t5UX1QqbpLHVHqSXMzAARxo-JdUMtwGQh824jvWsflHxX2ormrjZDpO2vhrq-tNK8jFxMTThgm4E7MCpbHVsFjer8_ZnViKdGzZX44M/s1600/P8128178.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYpGUyQCTdMJSh7jPKUr7AHwlJerzVlGMNcDq5t5UX1QqbpLHVHqSXMzAARxo-JdUMtwGQh824jvWsflHxX2ormrjZDpO2vhrq-tNK8jFxMTThgm4E7MCpbHVsFjer8_ZnViKdGzZX44M/s320/P8128178.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Això és una part de
la “<b>línia de pau</b>”, un “mur” que separa la zona protestant de la catòlica. Encara
ara, hi ha dies i zones que estan tancades. A una banda uns i a l’altra els
altres. Es fa difícil imaginar com es pot viure en dues comunitats tant separades i enfrontades.
Els més famosos són els <b>murals dels irlandesos</b>, alguns fins i tot amb
referències a Catalunya.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRHlhxMlc0STFnLWwd58yGNAU_ewk4VbN8FTTyWs6C3QzNuqMZWgHu8bUltMH7tqYOh9NlMAoCy02ptbnfa3Dml7G1w8yEqKwgLf0ZxCYH28F55FPrUTXaBOWes5FYKW_gJjXE89oa64s/s1600/P8128202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRHlhxMlc0STFnLWwd58yGNAU_ewk4VbN8FTTyWs6C3QzNuqMZWgHu8bUltMH7tqYOh9NlMAoCy02ptbnfa3Dml7G1w8yEqKwgLf0ZxCYH28F55FPrUTXaBOWes5FYKW_gJjXE89oa64s/s320/P8128202.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però també n’hi ha
a la part protestant. La veritat és que de les dues zones, la catòlica ens ha
semblat més normalitzada. La protestant encara està engalanada amb banderes
britàniques i molts dels murals són obertament a favor del a <b>UVF (Ulster
Voluntary Forces)</b>. Mirant els murals sembla impossible que les dues comunitats
puguin arribar a acords. Perquè us feu una idea, el símbol dels unionistes és
<b>una mà</b> que representa una llegenda: un militar va prometre als seus homes que
el primer que poses una ma a l’Ulster se’l quedaria, un home es va tallar la mà i la va llançar a
terra. Qui estaria disposat a abandonar el que li ha costat tant aconseguir? El
lema dels unioniostes és clar: <b>Quis Separabit</b>? Qui ens dividirà?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgajU_e-DWrPDAxRaNQl9sHgVJY-zosHvbHMHFpLzvhTEXc6tavJxPlmhodDx6vWAzLrICjn3FITG0X4CFjfe2gqQigcimgkNJXI2SqQ3irwnS7-je-ZM2jn0BYV3VXZ7R-PyqAezd22P4/s1600/P8128190.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgajU_e-DWrPDAxRaNQl9sHgVJY-zosHvbHMHFpLzvhTEXc6tavJxPlmhodDx6vWAzLrICjn3FITG0X4CFjfe2gqQigcimgkNJXI2SqQ3irwnS7-je-ZM2jn0BYV3VXZ7R-PyqAezd22P4/s320/P8128190.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però els acords de
pau desmenteixen tot plegat. De moment funcionen, encara que sempre estan
amenaçats. Malgrat tot, han servit perquè l’Ulster <b>abandoni les bombes i vagi
florint</b>. S’ha construït tot un barri nou, el Titanic Quarter, on hi ha un interessant
museu del famós vaixell en un edifici de l’estil del Fòrum.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2mxKvZeXI5DapAcC5DVs2GYlqJw_YUwxtZFTVtfC6eMyKOnV3kJZE-lseZM15iDgB5V-L0Z1tArkBSxCRDukwn8QWOS3-Lk_kLam4UU6O32GhzCDIn0QQg3Dp3xAhcuNuAPgJTihOJlg/s1600/P8128208.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2mxKvZeXI5DapAcC5DVs2GYlqJw_YUwxtZFTVtfC6eMyKOnV3kJZE-lseZM15iDgB5V-L0Z1tArkBSxCRDukwn8QWOS3-Lk_kLam4UU6O32GhzCDIn0QQg3Dp3xAhcuNuAPgJTihOJlg/s320/P8128208.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I és que a l’Ulster
hi ha més coses per veure. Passem de puntetes per la <b>Giant Causeway</b> per no
despertar el gegant que la va construir.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9rXl-Cj09TGT-I-O1D3umJ_hZisuNNNgj_43mA1NcapvkR6o3VgenRodIrAGAAqCkD4rIozGb8QU-Zj7gtG33ilRvQ4Wv0dxvWJuqFf8xpk-7vo8MFGaO7tjXpxw-9vL7xR_HvVIXbA/s1600/P8128097.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9rXl-Cj09TGT-I-O1D3umJ_hZisuNNNgj_43mA1NcapvkR6o3VgenRodIrAGAAqCkD4rIozGb8QU-Zj7gtG33ilRvQ4Wv0dxvWJuqFf8xpk-7vo8MFGaO7tjXpxw-9vL7xR_HvVIXbA/s320/P8128097.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Unes formacions
geològiques ben curioses fruit d’un <b>riu de lava assecat</b>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZb2wRqtdg6OJOJy7TdogAyJv2R2xmMrsqGJ5TUzEpDfZGbVDjpKOcRKc3A5wtbNUuSina529OxQ73zOpjBsf16H4-tsoZWnCXJot9DDH9RCKwGVqDhfswZhd1_H4OcaWLWayZgwRDN4/s1600/P8128136.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwZb2wRqtdg6OJOJy7TdogAyJv2R2xmMrsqGJ5TUzEpDfZGbVDjpKOcRKc3A5wtbNUuSina529OxQ73zOpjBsf16H4-tsoZWnCXJot9DDH9RCKwGVqDhfswZhd1_H4OcaWLWayZgwRDN4/s320/P8128136.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Felip & Anna</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 1: El barri
catòlic del Bogside</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 2: Un nen amb
una mascara de gas, un dels murals de Derry</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 3: Un mural
amb pacifistes al costat de la reixa que separa dues comunitats</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 4: Un dels murals
amb referències a Catalunya</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 5: Mural
unionista de l’UVF a tocar de Shankill road</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 6: El museu del Titanic, en el lloc on el van construir </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 7: La Giant
Causeway</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;">Foto 8: La Giant
Causeway</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-14406478010781173752012-08-11T17:40:00.006-04:002012-08-11T17:40:46.078-04:00Abadies, musclos i penya-segats<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal">
El nostre viatge
continua cap al <b>nord d’Irlanda</b>. Abansm però, ens hem desviat una mica cap al
centre de l’illa esmeralda per anar a buscar una de les abadies més antigues d’Europa.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1iu2b8xJkzmKguoloYmLrBuJjcSFNXoEkZXIGef16DYB_9REXdvalx-ZlZLEcC4D6WgG95pugMMit5BsDTun35v8Fa74yYo7zl1OZ6bSEXhC-I8fHdU11u7uMYG9uDqrZ4hHbzCHXeNg/s1600/P8097842.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1iu2b8xJkzmKguoloYmLrBuJjcSFNXoEkZXIGef16DYB_9REXdvalx-ZlZLEcC4D6WgG95pugMMit5BsDTun35v8Fa74yYo7zl1OZ6bSEXhC-I8fHdU11u7uMYG9uDqrZ4hHbzCHXeNg/s320/P8097842.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Això és <b>Clonmacnoise</b>,
que traduït vol dir “Praderia dels fills de Nos”. Es tracta d’un monestir de
gairebé 1.500 anys d’història. El va fundar Sant Cieran (la c sona com una k),
un dels responsables que Irlanda tingui
un passat i un present catòlic tant important. Va ser un dels <b>centre del saber
més importants d’Europa</b> fins que els víkings i els propis clans irlandesos la
van saquejar, fent-li perdre l’esplendor. Enric VIII la va acabar de liquidar
amb la seva reforma religiosa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRZfWLTdwgP6vm0c-WtFEdAzv8kiv45LqiW0kfAnW5IbuTWUyCpOQ-m4pQk56suvTi4AilkSN4MhDsmyBPbJlyXYH-jMO3ZWGjNHIaMG9ZFkImz6Ex75x7IWhGOkmbup2c38RdGkPu4jg/s1600/P8107940.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRZfWLTdwgP6vm0c-WtFEdAzv8kiv45LqiW0kfAnW5IbuTWUyCpOQ-m4pQk56suvTi4AilkSN4MhDsmyBPbJlyXYH-jMO3ZWGjNHIaMG9ZFkImz6Ex75x7IWhGOkmbup2c38RdGkPu4jg/s320/P8107940.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al nord-oest de
Galway hi ha la regió de <b>Connemara</b>, on el paisatge va canviant i és cada cop
més a abrupte. Aquesta zona fa honor al seu en gaèlic. Vol dir entrades de mar
i el cert és que les carreteres voregen l’oceà fins al que es creu que és l’únic
fiord de l’Illa (sense neu): Killary. No hi ha neu, però hi ha molt bons musclos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQlIFq36lXMjbJeFHW5ZgMNoky6yjSVn6MLGIBCjfOYMFR51kGoTd-lgVGmt7cgLFDYEWoFZeCWLap9gx40d9HAqIK4utYsmOdKKbSvyTq2sn9bdju8RiDkPjCnYAFKih75yl1eo7HxvM/s1600/P8107954.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQlIFq36lXMjbJeFHW5ZgMNoky6yjSVn6MLGIBCjfOYMFR51kGoTd-lgVGmt7cgLFDYEWoFZeCWLap9gx40d9HAqIK4utYsmOdKKbSvyTq2sn9bdju8RiDkPjCnYAFKih75yl1eo7HxvM/s320/P8107954.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tocant ja al nord
de l’illa hi ha els <b>penya-segats de Slieve League</b>, els més alts d’Europa (600
metres sobre el mar). Són menys famosos que els de Moher i hi ha més gent, però
són també molt espectaculars.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRmChjW2lpRvqGR-sRmJxVaNVoxorJc-9CPlE-nNNjWw5MSoyDBByf8N_05kttmpgwqDzO4UJa1UZTqdbclw5Mv2uifUcId8SFBMsKMyT2HPti1FItXMOuxFdlvEViVv9xi6wGr91RuaI/s1600/P8117971.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRmChjW2lpRvqGR-sRmJxVaNVoxorJc-9CPlE-nNNjWw5MSoyDBByf8N_05kttmpgwqDzO4UJa1UZTqdbclw5Mv2uifUcId8SFBMsKMyT2HPti1FItXMOuxFdlvEViVv9xi6wGr91RuaI/s320/P8117971.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Val la pena la passejada
a peu per la zona, tot i <b>el fort vent</b> que noten fins i tot les ovelles.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5XlZLAlU3k4ERdrJ4SvvIwzK2eIN5L8EXWjhFfIHwRZuQ_K3qGSTgXFeLQBgoZEQ8y7nLe6Fw5ITV8JhUO-uAerYT9BlC-HgqVW8JYCD_329p9axabRkCVH5qOnDLOy4vGZ8sUht45Q/s1600/P8118007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5XlZLAlU3k4ERdrJ4SvvIwzK2eIN5L8EXWjhFfIHwRZuQ_K3qGSTgXFeLQBgoZEQ8y7nLe6Fw5ITV8JhUO-uAerYT9BlC-HgqVW8JYCD_329p9axabRkCVH5qOnDLOy4vGZ8sUht45Q/s320/P8118007.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ens queda poc per
acabar el viatge, però ara ens dirigim cap a una zona molt interessant: <b>l’Ulster</b>.
Irlanda del Nord, amb paisatges captivadors però amb una història recent que ho
eclipsa tot. Només arribar ja es nota un canvi en l’ambient. Ja som a Derry i
justament hem coincidit amb <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aprendices_de_Derry">una marxa leialista commemorativa</a></b> i amb el <b>41
aniversari</b> de l’aixecament que va <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Free_Derry#August_.E2.80.93_October_1969">acabar amb el conegut com a Bloody Sunday de1972</a>. Sortosament, les coses han
millorat els últims anys a l’Ulster i <b><a href="http://www.u.tv/News/Apprentice-Boys-set-for-annual-parade/2ef25cf7-8d2a-4c07-a2c1-f07f4f8fc47a">no hi ha hagut gaire embolic</a></b>, però la
presència policial es notava i la ciutat semblava buida. Ja us explicarem més
detalls amb els murals del Bogside i Belfast, demà.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Felip & Anna</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 1: Visió
general de Clonmacnoise i una de les seves importants creus celtes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 2: El lloc
Kylemore prop de l‘abadia del mateix nom</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 3: Killary
Harbour val la pena per les vistes i els musclos</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 4: Els 600
metres de Slieve League</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Foto 5: Una ovella
es mira el penya-segat pentinada pel fort vent</span></span></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-41753960680992087902012-08-09T17:44:00.001-04:002012-08-09T17:44:24.034-04:00Abocats a l’Atlàntic<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Ha arribat l’hora de l’oest, allà on Irlanda mira als ulls de l’Atlàntic. Des de la península de Dingle hem enfilat cap al comtat de Clare. Un ferry ens ha portat fins a Tarbert i d’allà cap a <b>Loop Head</b> on se suposa que el verd d’Irlanda es barreja amb el blau de l’oceà. Diem se suposa perquè entre el verd i el blau no comptàvem amb el blanc de la boira, que n’hi ha, i força.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikXP5SpgNKkJTXcSjwRazkvHgqfAJ2VIaAycyxIDbpF3qZcnaYKL-H0SVHucZtRIoHlTwDZ80d4szqXNr70mJBuSHufUX1HCRSDe-92vPo4wNF-rgAremJzL8qhcgZysV6keFeNad5Yb0/s1600/P8087703.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikXP5SpgNKkJTXcSjwRazkvHgqfAJ2VIaAycyxIDbpF3qZcnaYKL-H0SVHucZtRIoHlTwDZ80d4szqXNr70mJBuSHufUX1HCRSDe-92vPo4wNF-rgAremJzL8qhcgZysV6keFeNad5Yb0/s320/P8087703.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Aquesta és la millor imatge que ens hem endut de la zona en un matí que feia patir perquè després ens dirigíem als famossísims <b>Penya-segats de Moher</b>. Una mica desencisats, hem conduit cap al nord i el temps s’ha arreglat i ens ha somrigut. De fet porta dos dies somrient amb força en el que deu seu un dels <b>dies més calorosos de l’any</b> (26 graus!). De la boira del matí hem passat a una visibilitat més que acceptable.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW29W-AkfoLFWSwuXLMZAgsnpf9LejadA7OHo9Pg9WfyiSn8jk_dv7qbXK5_PVgzGPCJFNMynDqMcxLcjg9dpj2rnENasQjIqMqi1iDj1MxZ1DnnNdm6g_XTDtprC0G_VDOp6YpiGJJNs/s1600/P8087715.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW29W-AkfoLFWSwuXLMZAgsnpf9LejadA7OHo9Pg9WfyiSn8jk_dv7qbXK5_PVgzGPCJFNMynDqMcxLcjg9dpj2rnENasQjIqMqi1iDj1MxZ1DnnNdm6g_XTDtprC0G_VDOp6YpiGJJNs/s320/P8087715.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Val la pena fer un passeig per la vora d’aquests penya-segats, malgrat la gentada que s’hi reuneix.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8NnkXHfnRpQgkEA6vmdrqWVQPBysRBN5dn0iVmKGA91BnwTF1AxBT0aBk3TmcE7p0WKJ_epVzEqCd6ODZAQ_cCLSEqroxShHFHVfZ7TVLz2-dCCkVRpm0aCIiQLL5G-ih1zKISsX_XH4/s1600/P8087745.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8NnkXHfnRpQgkEA6vmdrqWVQPBysRBN5dn0iVmKGA91BnwTF1AxBT0aBk3TmcE7p0WKJ_epVzEqCd6ODZAQ_cCLSEqroxShHFHVfZ7TVLz2-dCCkVRpm0aCIiQLL5G-ih1zKISsX_XH4/s320/P8087745.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
Al <b>Burren</b>, en canvi, de gent n’hi ha poca. Aquesta és una zona més interior i àrida que contrasta amb la resta del país. El terra és de pedra erosionada pel temps, els mars, els glaciars i el vent. En irlandès s’anomena Boireann, és a dir, “<b>terra rocosa</b>”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2vtsT_L6zX6D-L0-qeZIoEDQmyg_vRI5MguwQWQkGJ0hSDNhxnNhpOgOuOrOPPNqI4tjazG0nlzItEZyn27oKT9ZZZ8DtSxIWQK_moWD4dw8Az755oskIdnJazgcts670rEPIBSq3pM8/s1600/P8087820.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2vtsT_L6zX6D-L0-qeZIoEDQmyg_vRI5MguwQWQkGJ0hSDNhxnNhpOgOuOrOPPNqI4tjazG0nlzItEZyn27oKT9ZZZ8DtSxIWQK_moWD4dw8Az755oskIdnJazgcts670rEPIBSq3pM8/s320/P8087820.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Allà hi ha un dels dòlmens més fotografiats d’Irlanda, el de <b>Poulnabrone</b>. Té més de 5.000 anys i la pedra superior pesa més de cinc tones, no se sap com coi el van poder construir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99A_pTbmqpnQh6AeA1RxAg1Zw5l0QMfHJnQQ5Tc-aDX2vvkD71cS6pAqG-_q7DKVdpMUsjJGhHbT6oqtNVMPkGIsvXOR7gKXhCi7K6q3794lHYdwc9uo6Xco5szEIjyldusSvX7d45l0/s1600/P8087815.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi99A_pTbmqpnQh6AeA1RxAg1Zw5l0QMfHJnQQ5Tc-aDX2vvkD71cS6pAqG-_q7DKVdpMUsjJGhHbT6oqtNVMPkGIsvXOR7gKXhCi7K6q3794lHYdwc9uo6Xco5szEIjyldusSvX7d45l0/s320/P8087815.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Ara <b>seguirem cap al nord</b>. Buscant les abadies cristianes més antigues d’Europa, l’olor a fumat del salmó i els penya-segats més alts d’Europa.<br />
<br />
Felip & Anna<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 1: Una platja de la Malbay, sí la badia del mal</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 2: Els “cliffs of Moher”</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 3: Els 203 metres dels penya-segats</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 4: El dolmen de Poulnabrone</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 5: El paisatge àrid del Burren</span><br />
<div>
<br /></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-29780609341582708382012-08-07T14:34:00.000-04:002012-08-07T14:34:02.012-04:00Al sud d’Irlanda...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Després d’un <b>esmorzar irlandès complet</b> a Cork (ous remenats, bacó, cereals i suc de fruita) comencem la nostra ruta pel sud del país; Cork, Kerry i Dingle.<br />
<br />
Primera parada: el cercle de pedra de <b>Drombeg, a Clonakilty</b>. 17 pedres disposades en cercle pels habitants d’aquest indret al segle V a.C. enmig de les quals hi feien cerimònies i cremacions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyHty2XcoNbmP9Bx-C-o6uTtSwJ5psv5pnwWeTY1ATPnMf1yAdloB0uU01XtGGMVBspXMl0k1Rbw3FdA8aoPBTqkRY0Sade6e7-1KjqgHIKZqBB0KbQMJMsbSMYkdQ18RoWgcz_pOmbc/s1600/P8057397.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyHty2XcoNbmP9Bx-C-o6uTtSwJ5psv5pnwWeTY1ATPnMf1yAdloB0uU01XtGGMVBspXMl0k1Rbw3FdA8aoPBTqkRY0Sade6e7-1KjqgHIKZqBB0KbQMJMsbSMYkdQ18RoWgcz_pOmbc/s320/P8057397.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Just després trobem poblets costaners com <b>Glandore</b>, petits però amb uns paisatges dignes de postal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheBAXBi_qC1txzYTriRD2wSDMUdo5EwzVHTnqkOS9678Uw_T1Y4_32gMneBhj02JqQgCjvK82j78qhlD54YxEukuc30IVF8ZRd33dOoK4LT2Cyk489jxMME3h54HnNKjMXDVUAG_Djp0s/s1600/P8057409.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheBAXBi_qC1txzYTriRD2wSDMUdo5EwzVHTnqkOS9678Uw_T1Y4_32gMneBhj02JqQgCjvK82j78qhlD54YxEukuc30IVF8ZRd33dOoK4LT2Cyk489jxMME3h54HnNKjMXDVUAG_Djp0s/s320/P8057409.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Resseguint la costa anem <b>trobant cales i platges</b> com aquestes, que tot i que no inviten a un bany, obliguen a aturar-se a contemplar-les.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJToka3Y68DQN2wQQ86IJ1XWLXfXwPHN4QaqYCbRYd4gvrFaCcMVWo5fWsTTQjgC91lpDMfWyVu9D3kRl4GoTsvLEAgUHuhsXTSJlfAzfEmXn-Z-uPIieezhtPtw71fNzdnxiof_bcSo/s1600/P8057453.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJToka3Y68DQN2wQQ86IJ1XWLXfXwPHN4QaqYCbRYd4gvrFaCcMVWo5fWsTTQjgC91lpDMfWyVu9D3kRl4GoTsvLEAgUHuhsXTSJlfAzfEmXn-Z-uPIieezhtPtw71fNzdnxiof_bcSo/s320/P8057453.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Al llarg de tot el camí ens acompanyen <b>gracioses ovelles</b>, que sense sorprendre’s massa, aixequen el cap per veure qui s’apropa abans de continuar pasturant enmig d’un paratge incomparable.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGayy0I6nmWsbowy6wQEKZYCAw0R0I1WeazzzQG2ffsF2EUTSAuytaTKOKNf-sxybZV9VRfqfy74fkmYsN4ZpEiDJcjHCPnhxCVwwb013mRI80JXlNSMMNwOS9TgiGb7aAIVq3ThHooQo/s1600/P8057470.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGayy0I6nmWsbowy6wQEKZYCAw0R0I1WeazzzQG2ffsF2EUTSAuytaTKOKNf-sxybZV9VRfqfy74fkmYsN4ZpEiDJcjHCPnhxCVwwb013mRI80JXlNSMMNwOS9TgiGb7aAIVq3ThHooQo/s320/P8057470.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Arribem al poble de Kenmare <b>en plenes festes d’agost, amb una roda punxada</b> i deixats de la mà de déu per part de Hertz, l’empresa que ens ha llogat el cotxe. Per sort, la gent del Bed & Breakfast ens dóna un cop de mà, fa unes trucades i en vint minuts en dia festiu a tota Irlanda ens canvien la roda per una nova i a rodar! Sort que els de Hertz són un tipus d’irlandès minoritari, i aquí, tothom que pot, t’ajuda de seguida.<br />
<br />
L’endemà, ja amb la roda nova, fem via cap al <b>Killarney National Park</b>. Es tracta d’una zona plena d’impressionants boscos de roures amb bonics llacs de fons, on s’hi poden veure, amb sort, alguns cérvols i cignes. Alguns salts d’aigua són també d’una gran bellesa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYxJ3gr-NC9Lh-FbDgGLb4WWwkr9DkdufLXP6QZGuOi1NqFYdqXNQJasGrb_rZbKVaZJuiXD6ussOr4Z5OA0T2DCtPQmY9WCsXrGJlvFRkMDRZS9mQogEccTU0blqk1rcjIbDSYYz5HU/s1600/P8067540.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYxJ3gr-NC9Lh-FbDgGLb4WWwkr9DkdufLXP6QZGuOi1NqFYdqXNQJasGrb_rZbKVaZJuiXD6ussOr4Z5OA0T2DCtPQmY9WCsXrGJlvFRkMDRZS9mQogEccTU0blqk1rcjIbDSYYz5HU/s320/P8067540.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
Ara bé, el que realment val la pena del Killarney és fer la passejada fins al <b>Gap of Dunloe</b>, un pas de muntanya entre llacs impressionant. Jutgeu vosaltres mateixos.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsx7GGON0ngRur_ULzeSHEv1V5DCeazi2SQNo6vjNw3GWJGqFhHxoK8DH_MGbQw7C3vi8jBmG0dsdDQrAsm7l6IK76STiKKydWFkBIgC0r3tpVThW-7vefPov6yyz6mfZvL8bkCrfr6Lc/s1600/P8067611.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsx7GGON0ngRur_ULzeSHEv1V5DCeazi2SQNo6vjNw3GWJGqFhHxoK8DH_MGbQw7C3vi8jBmG0dsdDQrAsm7l6IK76STiKKydWFkBIgC0r3tpVThW-7vefPov6yyz6mfZvL8bkCrfr6Lc/s320/P8067611.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Nou dia i nova ruta. I quines rutes: el <b>Ring of Kerry</b> i la península de Dingle, dues zones per recórrer i molts llocs on aturar-se. Passem per runes antigues, platges emboirades i pobles petits amb cases de colors, tot amanit amb <b>un grapat d’ovelles per aquí i un grapat de vaques per allà</b>. Us deixem un parell d’imatges del dia que ens han agradat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyWf24aRA4jTmcbqvuzLkqYYdPPod62HOv8MEAOy6DX_JZMEh6EppiErdDsThZnfrqt-7XdabhVmGae_yjemM6qt80wkTpbl9YPiziFlZ668nsRQCqC7xEEsQI0fqN_HqanC_jrso3Sg/s1600/P8077635.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyWf24aRA4jTmcbqvuzLkqYYdPPod62HOv8MEAOy6DX_JZMEh6EppiErdDsThZnfrqt-7XdabhVmGae_yjemM6qt80wkTpbl9YPiziFlZ668nsRQCqC7xEEsQI0fqN_HqanC_jrso3Sg/s320/P8077635.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0eTkKEFnKSHj7BrYDTc6yKVuL_6MqiVVUmgCCEG3bpRaDE5SvoyynXcAuiP3QFB4Qe6qiiNXl8ntaCh39wPj-vONpWYitnLFZgXwNL9ct9OoLqrmVqWXBZTvyCCXjsaplW42cKQD6Hc/s1600/P8077650.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0eTkKEFnKSHj7BrYDTc6yKVuL_6MqiVVUmgCCEG3bpRaDE5SvoyynXcAuiP3QFB4Qe6qiiNXl8ntaCh39wPj-vONpWYitnLFZgXwNL9ct9OoLqrmVqWXBZTvyCCXjsaplW42cKQD6Hc/s320/P8077650.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Demà continuem la ruta, ara ja fent via cap al nord, però amb impressionants paisatges que encara ens esperen pel camí.<br />
<br />
Anna & Felip<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 1: Cercle megalític de Drombeg, als afores de Clonakilty</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 2: Glandore, petit poble costaner on s’hi dina fabulosament bé</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 3: Platja de Barleycove, abans d’arribar a Mizen Head</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 4: Simpàtiques ovelles que van sortint d’on els sembla, sembla amb un ble d’herba a la boca</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 5: Salt d’aigua de Torc, al Killarney National Park, maco perquè si</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 6: Gap of Dunloe, entre les muntanyes Purple i Macgillycuddy’s (a veure qui ho pronuncia bé a la primera!)</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 7: Bonica vista de la costa del Ring of Kerry.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 8: La impressionant platja de Rossbeigh Strand, això si, amb una mica de boira</span><br />
<div>
<br /></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-23030901632208921722012-08-04T18:54:00.001-04:002012-08-04T18:54:18.251-04:00Verd, mar i runes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Portem dos dies conduint cap al sud d’Irlanda amb un fantàstic <b>Suzuki Splash</b> (no, no és Tutuki Splash, tot i que aquí tot és molt humit). En poques hores viatjant per Irlanda ja et pots fer una idea de la barreja de mar, verd i runes de l’època medieval o de fa milers d’anys.<br />
<br />
Anem pas a pas. Baixant cap al sud per antigues carreteres militars es pot arribar fins a les <b>Wiklow Mountains</b>, una bonica serralada a una hora de Dublín. Allà mateix ja hi ha les primeres restes d’una abadia, amb una torre que els monjos van idea per defensar-se dels víkings.<br />
<br />
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtJHZEJG_P0vXandkjVaJ-9bW3aXintKtFQ5u6ofxVX0mdy8_MeVXc2MVragMdTeK5z3r0ndBZzgpNzxAntqppehAh_SWSsFofjC6Eoa_tdovuFqGfpVE2b3RJD76Zzq8ap7kjQaa6HPg/s1600/P8037206.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtJHZEJG_P0vXandkjVaJ-9bW3aXintKtFQ5u6ofxVX0mdy8_MeVXc2MVragMdTeK5z3r0ndBZzgpNzxAntqppehAh_SWSsFofjC6Eoa_tdovuFqGfpVE2b3RJD76Zzq8ap7kjQaa6HPg/s320/P8037206.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
A Irlanda sembla que han tingut <b>tres períodes constructius</b>. L’actual (que els ha portat a la crisi, si fa no fa com a nosaltres), la medieval (amb castells, esglésies i monestirs) i la de fa uns 5.000 anys més o menys. És el cas del dolmen de Carlow, el Browneshill, el més gran d’Europa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji9ahekqEi2YGaiI57WwoNR3QAKTR7RJfIuCqmYKv-aafg9CYczHTHZwDT3IdhPTfjlmWH4dVr7QRMIrrnI7q-LxSmLWL5p28Dg_QgT9vA47RRHxb2i5P6klxgtbS8pBx7WIKNlqvwDWI/s1600/P8037250.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji9ahekqEi2YGaiI57WwoNR3QAKTR7RJfIuCqmYKv-aafg9CYczHTHZwDT3IdhPTfjlmWH4dVr7QRMIrrnI7q-LxSmLWL5p28Dg_QgT9vA47RRHxb2i5P6klxgtbS8pBx7WIKNlqvwDWI/s320/P8037250.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Més al sud hi ha <b>l’abadia de Jerpoint</b>, on una guia molt trempada ens ha demostrat la devoció dels irlandesos pels sants (en tenen un per cada cosa) i ens ha descobert que San Cristóbal ja no és sant. Jerpoint val molt la pena. Cistercenca, del segle XII, amb relleus interessants i figures tallades a la roca.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfPyxH-YcU0Bwpi0IEndIpCXbDVDus4cQTfS4oyp1zmn9D6AjeTb07Z7altgM4Qk2WXNVNftbUFHoCdqUrVlDIYM7tnXkJmi1Xat9z0v1gTzaPYvVWLkSV6x17jzAJKYBBtDExACvd1Y/s1600/P8047277.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfPyxH-YcU0Bwpi0IEndIpCXbDVDus4cQTfS4oyp1zmn9D6AjeTb07Z7altgM4Qk2WXNVNftbUFHoCdqUrVlDIYM7tnXkJmi1Xat9z0v1gTzaPYvVWLkSV6x17jzAJKYBBtDExACvd1Y/s320/P8047277.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
I a partir d’aquí hem anat tirant cap a la <b>costa</b>, que ens ocuparà els pròxims dos dies. El paisatge és captivador.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9RNAt14BtMkJxY0fT3ryEQLLtycUXjENkqTuc-X1PNhMbZiw_NDvLH5Vr2hyphenhyphen3xQJvVGetN5vpOXiaXe4BiYA3LoXDC-jygratPGrfOf5HodZUzAnvowXQs3NaDrZyFyQjktXIqiiCeZ8/s1600/P8047297.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9RNAt14BtMkJxY0fT3ryEQLLtycUXjENkqTuc-X1PNhMbZiw_NDvLH5Vr2hyphenhyphen3xQJvVGetN5vpOXiaXe4BiYA3LoXDC-jygratPGrfOf5HodZUzAnvowXQs3NaDrZyFyQjktXIqiiCeZ8/s320/P8047297.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
I per acabar, fem un altre brindis. Aquest cop amb “whiskey”... irlandès. Aquí asseguren que el van inventar ells (uns monjos, evidentment) i que els escocesos s’enduen la fama. Val la pena acostar-se a Midelton per aprendre a assaborir aquest <b>beuratge a la destil•leria Jameson</b> (el whisky irlandès més famós. L’entrada és cara, però la copa no te la treu ningú...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVhLpuNxL78jVlOWCy6lUud6qhQou00bX72d0mWHi6QcWkslopJvC3zcgWD-swayvWwBTsCRM92TF5UvYJ08o31xUNk90L_vdBbaFKw6wQ60zpyjECmig5ewhUfTnIDLqn2Sbt-jg3qw/s1600/P8047319.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVhLpuNxL78jVlOWCy6lUud6qhQou00bX72d0mWHi6QcWkslopJvC3zcgWD-swayvWwBTsCRM92TF5UvYJ08o31xUNk90L_vdBbaFKw6wQ60zpyjECmig5ewhUfTnIDLqn2Sbt-jg3qw/s320/P8047319.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Felip & Anna<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 1: Tombes a Glendalough. Aquí això dels cementiris a l’antiga tira molt</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 2: El dolmen més gran d’Europa</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 3: El que queda de l’abadia de Jerpoint</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 4: La “copper coast”</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 5: Jameson on the rocks</span><br />
<div>
<br /></div>
</div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-34508634747230498782012-08-03T16:53:00.002-04:002012-08-03T16:54:16.228-04:00Baile Átha Cliath... o Dublín<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Aterrem a Irlanda. A l’antiga i –<b>ara rescatada</b>- Dublín. Una ciutat de més de 2.500 anys que les ha vist passar de tots colors i que, recentment, ha de conjugar la seva vitalitat cultural amb la nostàlgia de la prosperitat dels últims anys (se suposa que ells també van “viure per sobre de les seves possibilitats”).<br />
<br />
És el nostre primer cop a Dublín i no podem comparar, però si ens pregunten direm que la crisi si que ha tocat la ciutat, com a mínim pel que es veu al carrer. El que de moment no hem notat és el clima irlandès. Fixeu-vos en les imatges: <b>sol, sol i més sol</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWZqbee_El1OBoYhusxC5SDmiWowJx7EjShYECJylvZgvGBIj0EkDpminaSLC2Suc21m2Up7XVRi4LA3dncrUW_9tpayIoApBozL6o-ILqJ0YnoKd11vSxhkrwvbS_hVmmzB829oZHm8/s1600/P8017085.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWZqbee_El1OBoYhusxC5SDmiWowJx7EjShYECJylvZgvGBIj0EkDpminaSLC2Suc21m2Up7XVRi4LA3dncrUW_9tpayIoApBozL6o-ILqJ0YnoKd11vSxhkrwvbS_hVmmzB829oZHm8/s320/P8017085.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
En poc més d’un dia dóna temps per passejar per alguns dels museus importants de la ciutat (la National Gallery i el Museu Nacional Arqueològic... gratuïts), estirar-se en algun tros de gespa dels molts parcs que tenen i respirar una mica d’ambient universitari al <b>Trinity College</b> (fundat el 1592 per Elisabet I perquè els seus súbdits no anessin a estudiar a Europa i es contaminessin de catolicisme en una Irlanda governada pels protestants).</div>
<span style="text-align: left;">
<br />
Però l’estratègia anglesa no deuria funcionar perquè aquest deu ser un dels països amb <b>més esglésies per quilòmetre quadrat</b> (amb el permís del Vaticà i Malta). Miris on miris hi ha un campanar. Destaquen la de Sant Patrick’s (patró dels Irlandesos i el responsable que siguin, o fossin, tan catòlics) i la de Christ Church, però n’hi ha més on triar.<br />
<br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHNO2qMDt77MEWOH342NAAnnqCEvEHTuaVNxQEwRagxw1VMWrWjp9sH0_CWr-QdS2FouDxYZ6WMAdTFTqP9QKXgYgCCNPiCpgImuX05y4I8bERldBAhuAiDK5D6wXQMZjDggkh_8kwYcM/s1600/P8027184.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHNO2qMDt77MEWOH342NAAnnqCEvEHTuaVNxQEwRagxw1VMWrWjp9sH0_CWr-QdS2FouDxYZ6WMAdTFTqP9QKXgYgCCNPiCpgImuX05y4I8bERldBAhuAiDK5D6wXQMZjDggkh_8kwYcM/s320/P8027184.JPG" width="320" /></a></span></div>
<span style="text-align: left;">
<br />
Dublín és una ciutat amb riu. I això ja és un encant. És el riu Liffey que dóna nom a l’assentament celta que s’hi va establir. Van escollir un gual ple de canyes i la van anomenar <b>“ciutat del gual de canyes” o Baile Átha Cliath</b>. Els celtes no s’estan per hòsties...<br />
<br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfnRhOfXdZb-oD54L_ggtB4BFLkvSA2Qi9ZFPUauFJqOVRvDqMH1shNHWGdGLHihLYlsZqkSWe3tcltFmSudP0P3kWijyM8fVPRsVV0NrDPo-GZtRrKjS4TyP9oq_y8AAxWF-ImNPckI/s1600/P8017128.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfnRhOfXdZb-oD54L_ggtB4BFLkvSA2Qi9ZFPUauFJqOVRvDqMH1shNHWGdGLHihLYlsZqkSWe3tcltFmSudP0P3kWijyM8fVPRsVV0NrDPo-GZtRrKjS4TyP9oq_y8AAxWF-ImNPckI/s320/P8017128.JPG" width="320" /></a></span></div>
<span style="text-align: left;">
<br />
Esglésies, riu... molt tradicional? Bé, a Dublin també et pots fer un piercing, visitar una galeria d’art, fer-te l’alternatiu i beure una mica, o un molt. <b>Temple Bar</b> és el seu Gòtic / Born particular.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4lQDiUnbpyIyOa_iaZpsVq_QZcd8KPboeH0xp_yZuNDMhr5ESJ_iADGnxzNjnZntofkDEWbxo9cWuoar1Mu84Y8WuKNIirsH7a9vFfbsKTmUQvwwemSi8AKNq_Qc9e2m_udGFlMfnyo/s1600/P8017108.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4lQDiUnbpyIyOa_iaZpsVq_QZcd8KPboeH0xp_yZuNDMhr5ESJ_iADGnxzNjnZntofkDEWbxo9cWuoar1Mu84Y8WuKNIirsH7a9vFfbsKTmUQvwwemSi8AKNq_Qc9e2m_udGFlMfnyo/s320/P8017108.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Allà, o a qualsevol altre lloc de la ciutat, <b>la cervesa</b> és omnipresent. I això que ens hem perdut el cap de setmana, que diuen que la gent veu com si no hagués de tornar a sortir el sol.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCVyQSn9mekaWQX3I1jQsw_pEc0G4UlnnAU-oGPKwiEHqI9NtmbuE6tPFS1taI2d-kLX7fKBIJow5_Hk3ALvuubqV2u0gJGhY1lEpGs8ZUNm9J0wPVDLdcF_gFY6TtcEWdx4hQD97HFOs/s1600/IMAG0307.jpg" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCVyQSn9mekaWQX3I1jQsw_pEc0G4UlnnAU-oGPKwiEHqI9NtmbuE6tPFS1taI2d-kLX7fKBIJow5_Hk3ALvuubqV2u0gJGhY1lEpGs8ZUNm9J0wPVDLdcF_gFY6TtcEWdx4hQD97HFOs/s320/IMAG0307.jpg" width="191" /></a></div>
<br />
De moment, nosaltres hem buidat alguna <b>pinta de Guiness</b> a la vostra salut (bé, l’he buidat jo, que l’Anna ha de fer bondat).<br />
<br />
Ara, serens, comencem la ruta en cotxe al voltant de l’Illa.<br />
<br />
Felip & Anna<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 1: Una església banyada pel sol prop de Grafton Street</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 2: Christ Church Cathedral</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 3: El Riu Liffey vist des del pont d’O’connell Street </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 4: El bar que dóna nom a la zona de Temple Bar</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 5: Sí, una pinta de Guiness. Una mica més de mig litre i de quatre euros.</span><br />
<div>
<br /></div>
</span>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-30068493872092101102011-09-01T22:54:00.003-04:002011-09-01T22:54:48.262-04:00Vancouver i cap a casa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Les coses bones s'acaben, com el xarop d'auró (el dolç <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarop_d%27aur%C3%B3">maple syrup</a> que tan agrada als canadencs). Us escrivim des de <b>Vancouver</b>, la tercera ciutat més gran del Canadà, i la nostra parada final. Però abans encara toca parlar una mica més de Vancouver Island.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZPxzxdaE43xwWqUu3h7p3JdB1Xay1vBnIOHyWYLfvPNWYKLNqiHcrwta5L2T52wIWmBBu1f6SJ1X8rIds2Uyzh8qyqIVCCNVVzW8ClRds9mUZFc9uLdpPWCQ_b0N6UDGe_7qSFsNr1M0/s1600/P8310540.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZPxzxdaE43xwWqUu3h7p3JdB1Xay1vBnIOHyWYLfvPNWYKLNqiHcrwta5L2T52wIWmBBu1f6SJ1X8rIds2Uyzh8qyqIVCCNVVzW8ClRds9mUZFc9uLdpPWCQ_b0N6UDGe_7qSFsNr1M0/s320/P8310540.JPG" width="320" /></a></div>
Abans de marxar de l'illa amb el ferri de Nanaimo, encara ens va donar temps de visitar el <b>Pacific Rim National Park</b>, un bosc plujós temperat que s'enfila per la part occidental de l'illa. Com podeu veure a la foto, de temperat res de res. Fa un fred que pela tot i ser agost. De fet, és un gran lloc per <b>veure tempestes, fer surf i naufragar</b>. A prop d'on nosaltres ens allotjàvem, a Ucluelet, hi ha un camí famós per les pobres ànimes que recollien dels vaixells que s'esberlaven contra roques i apareixen enmig de la boira. Al parc hi ha óssos, llops, pumes... i llimacs enormes de la mida d'una mà!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi83_vlsgTNgfoc3Tk3LrdVeOFkwnlQD6HqAC-UZ9wh93DKHPmnLsBPIf6wlrXut0BmL3WMOcK5PRswZOIl22bO-c5KIqRGrC8nyCkbBeds1WxcOFW1bgxHwKDr1u0ORRxuwahM24P8gco/s1600/P9014518.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi83_vlsgTNgfoc3Tk3LrdVeOFkwnlQD6HqAC-UZ9wh93DKHPmnLsBPIf6wlrXut0BmL3WMOcK5PRswZOIl22bO-c5KIqRGrC8nyCkbBeds1WxcOFW1bgxHwKDr1u0ORRxuwahM24P8gco/s320/P9014518.JPG" width="320" /></a></div>
I cap a Vancouver. Hem enganxat el ferri pels péls i hem desembarcat a
la ciutat. Diuen que és <b>una de les tres amb millor qualitat de vida
del món</b>. Això sí, també està entre les 60 més cares i es nota. Té amb
prou feines 150 anys i va nèixer amb mala sort, al cap de dos mesos de
fundar la ciutat se'ls va cremar gairebé sencera. L'han reconstruit prou
bé.<br />
<br />
La zona la van "descobrir" els espanyols el <b>segle XVI</b>
(es creu que llavors els natius ja portaven 16.000 anys vivint aquí).
Amb un dia ens ha donat temps de <b>passejar la part del centre</b>. Bàsicament
Stanley Park i els barris de West End, Gastown, Chinatown (el més gran
d'amèrica) i Yaletown.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoH9iESAV_9CZZ4sD4mTW7lNPIlzYGnK7_cPNSW2y0MAT51ZA5txbwU9xIu2LkJq_5gwxGuk5AljBYOyc3P_faHkCRhOhyphenhyphensmnFtbmwUzv7KHtcrTPcrcTJ0maayhvf_uVd748BwP9tCk/s1600/P9014549.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoH9iESAV_9CZZ4sD4mTW7lNPIlzYGnK7_cPNSW2y0MAT51ZA5txbwU9xIu2LkJq_5gwxGuk5AljBYOyc3P_faHkCRhOhyphenhyphensmnFtbmwUzv7KHtcrTPcrcTJ0maayhvf_uVd748BwP9tCk/s320/P9014549.JPG" width="240" /></a></div>
A <b>Stanley Park</b>, una zona boscosa més
gran que Central Park, hi ha una col·lecció de tòtems de les tribus que
encara conviuen a la costa de la Columbia Britànica (<b>coastal peoples</b>).
No són déus ni idols, sinó escuts d'armes que serveixen per identificar
clans o bé símbols de la terra.<br />
<br />
També hi ha l'aquari de
Vancouver, el més gran de Canadà. Val molt la pena aturar-se davant la
zona de les <b>llúdrigues marines</b>, un animal que havia desaparegut de les
costes de la Colúmbia Britànica però que hi va tornant a poc a poc. Són
més grans del que semblen i molt simpàtiques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qKkCNjqPd2SuB0yOXrQ4FtWQHZoRLkr5I3EzBTGsjnvHQrpDYxv7EZLW2Fm-zbEd9_pGOS-EkGynexm7GxuygevUEI8iuugrVicZIVAGBuW3_j-gmW3mwgj3JHIfrW1W4iGYawRuBYg/s1600/P9014586.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qKkCNjqPd2SuB0yOXrQ4FtWQHZoRLkr5I3EzBTGsjnvHQrpDYxv7EZLW2Fm-zbEd9_pGOS-EkGynexm7GxuygevUEI8iuugrVicZIVAGBuW3_j-gmW3mwgj3JHIfrW1W4iGYawRuBYg/s320/P9014586.JPG" width="320" /></a></div>
Al
West End hi ha els bars i els restaurants de moda. Chinatown és
Chinatown, però en aquest cas és enorme. I <b>Gastown és el cor del vell
Vancouver</b>. Ara és una zona molt comercial plena de souvenirs, però
encara conserva un rellotge de vapor! És divertit veure'l tocar les
hores, tot i que ara funciona amb electricitat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-zqOZm5v1x5ICHu6pZxMHTv4DLmhdvL5xo-C3oYvn_96O2IFfuJzaHp6Q8w4mhJ4CKFAJAbrbf9lD1C6Yi7APiaXbkmmdqiQGrtRqlJ3124KKORvp-AkRZ0QuFJviWvb8vR5LELTIRg/s1600/P9024667.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5-zqOZm5v1x5ICHu6pZxMHTv4DLmhdvL5xo-C3oYvn_96O2IFfuJzaHp6Q8w4mhJ4CKFAJAbrbf9lD1C6Yi7APiaXbkmmdqiQGrtRqlJ3124KKORvp-AkRZ0QuFJviWvb8vR5LELTIRg/s320/P9024667.JPG" width="240" /></a></div>
I amb aquest rellotge ens acomiadem. Han estat molt dies pel Canadà. Més de 7.000 quilòmetres en cotxe i uns quants a peu. Ara marxem a sopar i a prendre alguna cosa per acomiadar bé el país. Ens veiem a la tornada!<b> </b><br />
<br />
<b>Felip i Anna</b><span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 1: La freda i boirosa long beach a la costa oest de Vancouver Island.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 2: L'Skyline de Vancouver, ple de gegants de vidre.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 3: Un dels tòtems de Stanley Park amb l'àguila, el corb, el llop...</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 4: La llúdriga, no et cansaries mai de mirar-la.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Foto 5: El rellotge de vapor-electricitat de Gastown.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà49.261226 -123.113926849.1783265 -123.2718553 49.344125500000004 -122.9559983tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-58324931537904165082011-08-31T09:12:00.000-04:002011-09-01T23:01:31.454-04:00Les balenes de Vancouver Island<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Recta final del viatge. Hem deixat les Muntanyes Rocalloses i tornem a Vancouver. Des de Jasper hem passat per Kamloops (sense gaire interès, només per descansar) i des d'allà hem enfilat la highway 99, també coneguda com <span style="font-weight: bold;">Sea to Sky Highway</span>. En el nostre cas, sky to sea, perquè hem anat de la muntanya al mar.
<br />
<br />
Pel camí hi ha <span style="font-weight: bold;">Whistler</span>, una mena de resort d'esquí (i de bicicleta de muntanya a l'estiu). La carretera (perquè de highway en té poc) recorre diversos paissatges i parcs del país, i, tot i que és una ruta més llarga que la de l'autopista, val la pena i és molt agradable.
<br />
<br />
Un cop a Vancouver hem agafat un <span style="font-weight: bold;">ferri fins a la illa de Vancouver</span>. La illa habitada més gran de la costa d'Amèrica del Nord. És una senyora illa, i té un <span style="font-weight: bold;">passat català!!!</span> Entre 1790 i 1794 la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya va ocupar l'illa per la corona espanyola. No en queda cap rastre, obviament.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TiJCkpB666186PUCzPPOKWF4qKjxyMTHqbsFKzmwlR8Scgs6-e-IFSs_FB4QZNg750HhNK6C0p4OaxXD1abTuPut9yOacJZqUkOY4Ci0GHaNFxcZ6pS_M6kDpEtzvqT9CmBTmegJMso/s1600/P8300536.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646850084515484834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TiJCkpB666186PUCzPPOKWF4qKjxyMTHqbsFKzmwlR8Scgs6-e-IFSs_FB4QZNg750HhNK6C0p4OaxXD1abTuPut9yOacJZqUkOY4Ci0GHaNFxcZ6pS_M6kDpEtzvqT9CmBTmegJMso/s320/P8300536.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>Vancouver Island destaca per les <span style="font-weight: bold;">balenes</span> (ara ja sabeu perquè hi hem fet cap), pel parc nacional del Pacific Rim, per la pesca del salmó i per l'observació de llúdrigues i óssos.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvnV3tIQvBglKbtAxWJlm9Pgn1TigoKeiVAbywalfdb41KIrCR878Wh3uDbRf50qW2sYGlQYhIFsmLJgN5OTP7vMc96P8RuWuEEPiWeoPpOSPIT6fxNH_j7SAgMDRiPzcj14E7DYRC6eQ/s1600/P8304323.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646850085760560082" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvnV3tIQvBglKbtAxWJlm9Pgn1TigoKeiVAbywalfdb41KIrCR878Wh3uDbRf50qW2sYGlQYhIFsmLJgN5OTP7vMc96P8RuWuEEPiWeoPpOSPIT6fxNH_j7SAgMDRiPzcj14E7DYRC6eQ/s320/P8304323.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>Nosaltres hem fet ple, excepte en els salmons, que només els hem menjat. En un parell de dies hem anat a buscar cetacis ens hem passejat per la costa occidental de l'illa en zodiac i en caiac. <span style="font-weight: bold;">Balenes grises i geperudes </span>ens han donat la benvinguda. No hem tingut sort amb les orques, però encara ens queda un matí per provar sort.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBt4Pasr7duYb5pqF3eYMOgdfWsvY6lwgbKwSgrQKcGjaVI4Tn9SvCJ-2-E-I1nKL4fp3QLAQPG6UDyravl73zaKVRpOLwBrob_lkUYMDcerx0NxfFWrvJAVMTuLChOBPL2HdDyIJdMBQ/s1600/P8314477.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646850166073412434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBt4Pasr7duYb5pqF3eYMOgdfWsvY6lwgbKwSgrQKcGjaVI4Tn9SvCJ-2-E-I1nKL4fp3QLAQPG6UDyravl73zaKVRpOLwBrob_lkUYMDcerx0NxfFWrvJAVMTuLChOBPL2HdDyIJdMBQ/s320/P8314477.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>Sí que hem vist alguna llúdriga (van retornar aquí fa poc), i la nombrosa <span style="font-weight: bold;">colònia de lleons marins (</span>de California i d'Steller). Durant el nostre viatge en caiac per les Broken Islands, una munió d'illes a la costa oest de Vancouver Island), hem pogut veure aquests fantàstics animals i també algunes foques alimentant-se. Fixeu-vos bé en la imatge i <span style="font-weight: bold;">veureu el peix</span> a la boca del lleó.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEiD5ZOADvSFJ95GyQoeMPx-HEgDyr2ptIx4MIpzahEv3oKoqejyPAqEnV6JBu1SNHxJEfrwAY2pXTfI1dBhj6X6ln4S_BsefMsU_cFk12bOcKHyQNi-XeUTG8QQks5g3760puhmIKgUE/s1600/P8304378.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646850087363591858" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEiD5ZOADvSFJ95GyQoeMPx-HEgDyr2ptIx4MIpzahEv3oKoqejyPAqEnV6JBu1SNHxJEfrwAY2pXTfI1dBhj6X6ln4S_BsefMsU_cFk12bOcKHyQNi-XeUTG8QQks5g3760puhmIKgUE/s320/P8304378.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 226px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>I ocells. Hi ha cormorans, tot tipus de gavines i kingfishers espectaculars (creiem que es diuen martins pescadors en català). Ah, i <span style="font-weight: bold;">àguiles "calves"</span>. Sí, la del símbol dels Estats Units. La foto no fa justícia a la sensació de tenir un ocell de dos metres i mig sobrevolant el teu cap i pescant ben a prop.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglZAb9XpL4UZtm5AvoALpskAEhETKN_RZ1eN6jGF1K3PUZmIu_WlVn37UHQeXAgim2yJycynGKz3iClxMu_Biy65OwXD8ggVK9wI7xv8MVGRZXrRuhbfims_GWvwP15qO2HWIdu60zYXY/s1600/P8304286.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646850082857931554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglZAb9XpL4UZtm5AvoALpskAEhETKN_RZ1eN6jGF1K3PUZmIu_WlVn37UHQeXAgim2yJycynGKz3iClxMu_Biy65OwXD8ggVK9wI7xv8MVGRZXrRuhbfims_GWvwP15qO2HWIdu60zYXY/s320/P8304286.JPG" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 243px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>Avui farem cap al Pacific Rim National Park i a veure si podem esbrinar alguna cosa més dels nadius del Canadà, les <span style="font-weight: bold;">First Nations </span>com les anomenen ells.
<br />
<br />
Ens acomiadem amb una altra <span style="font-weight: bold;">cua de balena</span>, diuen que porta bona sort.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW3BecNNSLwGXg1HskO_mmNq6_e8KLM1gTMemSwNz2yVcyXPD6wtHuOJ6Wy_t6wzKhIZ6Zmo1d6yk2IycIdgEdeUgrySBfT1YIFaWUeQkvrNRaNYdcKpFEXPwytdS_jqZqQkhifxMYvBA/s1600/P8314467.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW3BecNNSLwGXg1HskO_mmNq6_e8KLM1gTMemSwNz2yVcyXPD6wtHuOJ6Wy_t6wzKhIZ6Zmo1d6yk2IycIdgEdeUgrySBfT1YIFaWUeQkvrNRaNYdcKpFEXPwytdS_jqZqQkhifxMYvBA/s320/P8314467.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-weight: bold;">Felip i Anna</span><span style="font-size: 85%;"> </span><br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">Foto 1: Les Broken Islands vistes des del nostre caiac doble.
<br />Foto 2: Una cua de les nostres estimades geperudes. <a href="http://nosomacasa.blogspot.com/2009/10/lady-musgrave-una-classe-de-surf-i-un.html">Si voleu saber-ne més</a></span><br />
<span style="font-size: 85%;">Foto 3: L'esquena d'una balena grisa a tocar de la nostra barca.
<br />Foto 4: I sí, premi pel lleó marí de Califòrnia! Un peix al pap.</span><br />
<span style="font-size: 85%;">Foto 5: Una àguila "calba" (de cap blanc, en català) amb un posat molt imperial</span>.
<br />
<span style="font-size: 85%;">Foto 6: Una tímida balena grisa ens diu adéu amb la cua.</span>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-71693229398057994822011-08-30T03:04:00.002-04:002011-08-30T03:04:00.572-04:00Athabasca Glacier o la història de la terraDe visita pel Jasper National Park és obligat aturar-se a admirar la grandesa de la glacera Athabasca. És un dels trenta que surten de la <span style="font-weight: bold;">Columbia Icefield</span>; una enorme massa de neu i gel de la última era glacial de 350 metres d’espessor i 325 quilòmetres quadrats. La Columbia Icefield és la única del món que <span style="font-weight: bold;">alimenta a la vegada tres oceans</span>; l’Àrtic, a través del riu Athabasca, l’Atlàntic a través del Saskatchewan i el Pacífic a través del Columbia.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh02KiZIhWGIIKdQ7rByI_BuZ6pEqIAFu1IjuL2eRYoza0Hj1Ffr2wHDtlBDwdzZv6-Q_6inbDy7fdgIp_gZDiESfghYgPOF7fIBQLo-4t_gHgBoT2jrfMgkv3k4xznRxdnIVisGKSRsQ4/s1600/P8264073.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh02KiZIhWGIIKdQ7rByI_BuZ6pEqIAFu1IjuL2eRYoza0Hj1Ffr2wHDtlBDwdzZv6-Q_6inbDy7fdgIp_gZDiESfghYgPOF7fIBQLo-4t_gHgBoT2jrfMgkv3k4xznRxdnIVisGKSRsQ4/s320/P8264073.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645800066597890690" border="0" /></a>Nosaltres hem volgut caminar per sobre de la glacera Athabasca per conèixer què se sent en tenir sota els peus glaç format de la neu caiguda en els <span style="font-weight: bold;">últims 600 anys</span>. Us podem assegurar que l’experiència bé es mereix un post. El color terrós del gel en alguns trams de la glacera són partícules de pols suspeses en l’aire en el moment de formar-se els flocs de nou que els van arrossegar fins a terra. Aquestes partícules queden atrapades entre el gel i quan aquest es desfà s’acumulen entre elles damunt de la glacera formant aquestes franges de color.
<br />
<br />Una dada increïble: els flocs de neu en caure, atrapen <span style="font-weight: bold;">petites bosses d’oxigen que queden retingudes entre el gel</span> en arribar a la superfície, i aquest oxigen comença a alliberar-se quan la massa de gel que el retén es va desfent. Com que en el cas de la glacera Athabasca, el gel que s’acumula és de fa uns 600 anys (exactament el que s’està desfent en aquests moments correspon a la neu caiguda <span style="font-weight: bold;">fa uns 175 anys</span>), analitzant l’oxigen que aquest gel manté atrapat es poden conèixer les condicions climàtiques i mediambientals del moment en què aquesta neu va caure. Agafeu-vos fort quan us diguem que el gel dels pols té milers d’anys, per la qual cosa, l’oxigen que allibera en desfer-se proporciona dades al•lucinants sobre la història del clima, el medi i la formació del planeta! Aquí van un parell de fotografies que segur no us deixaran freds...
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb7EdK-bTE0e9jfCOdQ01yWh9pB0SH80nMSNz58XXk2RPjvpH82L2zepEujdtDadARD9XlNigeZmdIvXDluxs6ErJZpwkFWfBburkuPgvhlWuV6C2ha_RfXA_bP3zSZbQ2HuL75MPR_Is/s1600/P8264070.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb7EdK-bTE0e9jfCOdQ01yWh9pB0SH80nMSNz58XXk2RPjvpH82L2zepEujdtDadARD9XlNigeZmdIvXDluxs6ErJZpwkFWfBburkuPgvhlWuV6C2ha_RfXA_bP3zSZbQ2HuL75MPR_Is/s320/P8264070.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645800063383385394" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh84zF7HyHtDpu3dij2J1aGG77B_yNEUUn1QqrZ1nFjF4AZNmv2VhqQYYxv9x3uTtFC2yz0Ux-GgOUK5Hsdp_xgc6z3qiA1AMBhAwlqTY7lz-bbTqyEPma3Kd8RgOydscC7MBEdTK_rgSQ/s1600/P8264015.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh84zF7HyHtDpu3dij2J1aGG77B_yNEUUn1QqrZ1nFjF4AZNmv2VhqQYYxv9x3uTtFC2yz0Ux-GgOUK5Hsdp_xgc6z3qiA1AMBhAwlqTY7lz-bbTqyEPma3Kd8RgOydscC7MBEdTK_rgSQ/s320/P8264015.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645800060899011234" border="0" /></a>Tornant a la glacera Athabasca, resulta que cada any <span style="font-weight: bold;">perd un parell de metres de gruix</span>, fet que provoca que arribi menys aigua als diferents rius que en depenen, i que, per tant, la fauna se’n pugui ressentir. Per altra banda, resulta que uns 8.000 anys enrere <span style="font-weight: bold;">la glacera va desaparèixer</span> donant pas a un gran bosc, però mica a mica, amb l’última glaciació, es va anar formant de nou. Això ho sabem perquè, en tornar a decréixer la glacera, s’han trobat restes de fusta que daten d’aquell període. Avui, la vegetació torna a guanyar terreny. És un canvi degut a la mà de l’home per culpa del canvi climàtic? O bé forma part de la vida cíclica de les glaceres i les glaciacions?
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5CVwbkw44ygIWLNzS7TU9QVMpN_DtKsoOOjynD5LIcfUhwbExozvactV5Xaux6SR_7vM2romew3RRLgbjzNA1xrhF_ZZbP4QN-BtRrvRPBrzJhkzoKEFW38qbvoQqdF6K3QkQXJIBEt4/s1600/P8263971.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5CVwbkw44ygIWLNzS7TU9QVMpN_DtKsoOOjynD5LIcfUhwbExozvactV5Xaux6SR_7vM2romew3RRLgbjzNA1xrhF_ZZbP4QN-BtRrvRPBrzJhkzoKEFW38qbvoQqdF6K3QkQXJIBEt4/s320/P8263971.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645800057869108610" border="0" /></a>En aquesta última fotografia podeu veure una renglera de cotxes aparcats al peu d’un turonet de terra. Fa menys de 100 anys <span style="font-weight: bold;">la glacera cobria tota aquesta zona</span>, i tenia una alçada que cobria les parets de les muntanyes dels costats. Encara avui s’hi poden veure les marques. La natura no deixa de sorprendre’ns, i el poder dels seus canvis ens hauria d’aturar a pensar: cap a on estem anant, i, sobretot, cap a on hauríem d’anar per poder continuar anant a algun lloc.
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">Anna i Felip</span> <span style="font-size:85%;">
<br />
<br />Foto 1: La glacera Athabasca vista des dels seus peus.
<br />Foto 2: En desfer-se, el gel crea pous en la glacera que esdevenen rius subterranis.
<br />Foto 3: Alguns d’aquests pous i rius poden arribar a ser profunds i perillosos, encara que també formes de gran bellesa.
<br />Foto 4: La grandesa de la glacera, i l’espai buit que va deixant any rere any.</span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-79293924043388654062011-08-29T10:30:00.000-04:002011-08-29T11:30:29.474-04:00Parcs Nacionals, capítol 2Hem parlat de <a href="http://nosomacasa.blogspot.com/2011/08/parcs-nacionals-capitol-1.html">Revelstoke, Glacier, Yoho, Banff</a> i <a href="http://nosomacasa.blogspot.com/2011/08/bisons-i-dinosaures.html">Elk Island</a>. És el torn de <span style="font-weight: bold;">Jasper</span>. És el <span style="font-weight: bold;">parc més gran de les muntanyes rocalloses</span>. Està situat just a sobre de Banff i comparteixen la Icefield Parkway que els travessa els dos.
<br />
<br />Jasper és <span style="font-weight: bold;">sinònim de llacs i de fauna</span>. Segons la nostra experiència podem fer una modesta recomanació: paisatges naturals espectaculars = Banff; bisons = Elk Island; i animals = Jasper.
<br />
<br />Però comencem pels paisatges. A Jasper hi ha glaceres (en parlarem en el següent post) i molts llacs. El més importants són els d’Annette, Edith, Patricia, Piramyd i Maligne. S’hi poden trobar imatges tant espectaculars com aquesta:
<br />
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY1sKN53nDw7J3m7aanoWxksG3R7mh9-mLbaCXR5ezUBrBHYvVJW0hTEP8bZO9de-h4rP2Q89R0EoSJrFwOxloohN6f_oCAMC6OgHnMdy5eG1TcGqt8Bn6prsRXbrds49bXfFEvC2uMx0/s1600/P8274208.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY1sKN53nDw7J3m7aanoWxksG3R7mh9-mLbaCXR5ezUBrBHYvVJW0hTEP8bZO9de-h4rP2Q89R0EoSJrFwOxloohN6f_oCAMC6OgHnMdy5eG1TcGqt8Bn6prsRXbrds49bXfFEvC2uMx0/s320/P8274208.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645787083936120978" border="0" /></a>El nostre preferit és el <span style="font-weight: bold;">Maligne</span>. Allà la gent hi va a fer caiac o a passejar. Pocs es banyen; les aigües són gèlides. Per nosaltres el gran secret de Maligne és <span style="font-weight: bold;">Moose Lake</span>. Per un camí d’uns tres quilòmetres s’arriba a un llac on a la tarda s’hi poden trobar els tímids ants (a l’agost amb les cries nascudes fa poc). Moose és una paraula que prové dels indis algonquins i que vol dir “<span style="font-weight: bold;">menjador de branquetes</span>”.
<br />
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5KOCFCLYO8-23_7rf3TIsOj_bcScXqNncI5atKOQ1AwW2sF0Z7p2_HTPXIUFlSnoQYjTdt-x8B_NKavuE96btmUr5AaODZ50J0j3mGGIpohQbehiQsGCgJyBI_jmx_q7i20ck9_82dFE/s1600/P8263934.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5KOCFCLYO8-23_7rf3TIsOj_bcScXqNncI5atKOQ1AwW2sF0Z7p2_HTPXIUFlSnoQYjTdt-x8B_NKavuE96btmUr5AaODZ50J0j3mGGIpohQbehiQsGCgJyBI_jmx_q7i20ck9_82dFE/s320/P8263934.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645786999511243890" border="0" /></a>El que no havíem trobat a Elk Island ens ha esclatat a la cara a Jasper. Fins i tot a dins del campground on hem acampat (aquest no té un tancat elèctric contra els óssos, com el de Banff). Us deixem unes fotos que ho diuen tot:
<br />
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9meTzW8-N0NEg5m8wqYdpu5_6kZlpQ8NcfnTEHdrfA81l0xsBVTmkuAb6pPeq2Qzl7DQ1t-gBkkX8CIDdEchxpTNkgFSx-hc1RdZit8S15MQw9_Pp-H4mIWUjmRfEWH1Ve3K3CX03o7A/s1600/P8253823.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9meTzW8-N0NEg5m8wqYdpu5_6kZlpQ8NcfnTEHdrfA81l0xsBVTmkuAb6pPeq2Qzl7DQ1t-gBkkX8CIDdEchxpTNkgFSx-hc1RdZit8S15MQw9_Pp-H4mIWUjmRfEWH1Ve3K3CX03o7A/s320/P8253823.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645786991422139282" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjyZ9wN2qtcfdbz0yaEwfI0oWCrRkDZauNXQ7dQgoKFI-zSAfFslaEzwdOFRf233GPkxE0yHEbOX6C5tyqqGnPtTTlDt5dnI8rlz7xpLkGtvLJ9-KiZubAtzmU3-U76eKJeVC2hfebCVk/s1600/P8263890.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjyZ9wN2qtcfdbz0yaEwfI0oWCrRkDZauNXQ7dQgoKFI-zSAfFslaEzwdOFRf233GPkxE0yHEbOX6C5tyqqGnPtTTlDt5dnI8rlz7xpLkGtvLJ9-KiZubAtzmU3-U76eKJeVC2hfebCVk/s320/P8263890.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645786996023907410" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYxJ8MJtrN_LVEuQjnbpJVXg15spdMZ1qKrNVc2I1Spe1qQKYKC_MIAp3RT501UX11Gbwf-uUjZi_ZJN8Bc6iCAXYoYmjI4Pf8QJzRPaEC5-6Gg2T7ZHgk9udXBR2BsUuDLl4rEPTipg/s1600/P8263947.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYxJ8MJtrN_LVEuQjnbpJVXg15spdMZ1qKrNVc2I1Spe1qQKYKC_MIAp3RT501UX11Gbwf-uUjZi_ZJN8Bc6iCAXYoYmjI4Pf8QJzRPaEC5-6Gg2T7ZHgk9udXBR2BsUuDLl4rEPTipg/s320/P8263947.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645787000208997266" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijDp4K1ED5JOimp4Do619EtG42pYBY8Qhxqm_W5YqoLHeItTqilQ_qccnRoREgru_WcsgKmH-_GjcoPxK4PSEkNzNUDKGyF4JsLN0h06g0VxI5o6FjwrciV5Ca2u_HLiEm5Tzs2oNVzOg/s1600/P8274135.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijDp4K1ED5JOimp4Do619EtG42pYBY8Qhxqm_W5YqoLHeItTqilQ_qccnRoREgru_WcsgKmH-_GjcoPxK4PSEkNzNUDKGyF4JsLN0h06g0VxI5o6FjwrciV5Ca2u_HLiEm5Tzs2oNVzOg/s320/P8274135.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645787005876357426" border="0" /></a>Marxem de Jasper, però en quan puguem us expliquem la nostra excursió per la glacera Athabasca...
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">Felip i Anna</span>
<br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Postal del Llac Patricia.
<br />Foto 2: Un ant banyant-se a Moose Lake.
<br />Foto 3: Les bighorn sheep, sí, ovelles de banyes llargues (muflons).
<br />Foto 4: Més óssos, aquest cop una mare amb tres cadells! Què tendre!
<br />Foto 5: Un ren, amb les seves banyes i tot.
<br />Foto 6: Una cabra muntesa, quan ens pensàvem que no la veuríem!</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-79314157439538561392011-08-26T23:44:00.001-04:002011-08-28T01:51:48.351-04:00Bisons i dinosauresDesprés de les meravelles de Banff hem continuat la <span style="font-weight: bold;">ruta cap a l’est</span>. És un camí habitual ja que porta a les planícies de Calgary, on els ramaders van fer fortuna descobrint petroli. La benzina aquí va pels 0,75 euros el litre. Regalada, vaja.
<br />
<br />El nostre objectiu real és Elk Island, però abans hem fet una parada a la <span style="font-weight: bold;">terra dels dinosaures</span>. A Alberta, si dones una puntada a una pedra no només trobés petroli, sinó que també hi trobes ossos de dinosaure. És un dels llocs <span style="font-weight: bold;">més prolífics del món</span>. Per això al cor de Drumheller (una població sense gaire interès, tret de les Badlands) hi ha un dels museus més importants del planeta sobre fòssils de grans saures.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_O97-Yd8zLQudNELFmjrBpoMOWwqayfFbkWuLdZQ5iX4ZlWKGEp0npLuVLQsCa4Twr6lS6tDg8Z8lu6xvU5rXePIdMLQA11iy3l14LbHpTffTVXw4q65HIRsppARdrZA_YAamwLLxCg/s1600/P8233527.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 233px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_O97-Yd8zLQudNELFmjrBpoMOWwqayfFbkWuLdZQ5iX4ZlWKGEp0npLuVLQsCa4Twr6lS6tDg8Z8lu6xvU5rXePIdMLQA11iy3l14LbHpTffTVXw4q65HIRsppARdrZA_YAamwLLxCg/s320/P8233527.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645779127370359234" border="0" /></a>Al <a href="http://www.tyrrellmuseum.com/">Royal Tyrrell Museum</a> tenen fòssils que s’han convertit en pedres precioses, <span style="font-weight: bold;">l’esquelet més complet de T-Rex</span> i alhora dels més petits del món (a la foto), i una exposició sobre el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquists_de_Burgess">Burgess Shale</a> (un camp de fòssils enorme situat a Yoho amb restes de fa 515 milions d’anys). Al Tyrrel tenen tanta cosa que <span style="font-weight: bold;">se’ls acumulen els descobriments</span>. Hi ha tants dinosaures que fins i tot han donat noms com Albertosaurus i Pachyrinosaurus (pronunciat Paquirrinosaurus). Posar noms no és la millor virtut dels paleontòlegs.
<br />
<br />Uns 270 quilòmetres al nord de Drumheller hi ha <a href="http://www.pc.gc.ca/pn-np/ab/elkisland/index.aspx">Elk Island</a>. És un petit però especial parc nacional; té la <span style="font-weight: bold;">major densitat d’animals de peülla</span> després del Serengeti. Hi anàvem a la recerca de cérvols, rens i ants. <span style="font-weight: bold;">No hem tingut gens de sort</span>. Ni tant sols caminant 15 quilòmetres hem aconseguit veure una sola banya (petjades i altres indicis d’animals sí, però res més).
<br />
<br />Però Elk Island té una <span style="font-weight: bold;">relació especial </span>amb uns altres animals: els <span style="font-weight: bold;">bisons</span>. El 1907, el govern del Canadà va comprar 400 bisons als Estats Units. Destinació: Buffalo National Park. Pel camí, una setantena de bisons <span style="font-weight: bold;">es van escapar</span> a Elk Island i s’hi van quedar. Ara en són més de 325.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRFwewwA7UjNJpjeCkIvISJTGKPfoV_Hn0QA1WuXwQ4l_yw7rKkD_bagaqHt-4wYigfP6J8y6UxhkLjldKMYTAXs64QOKlIK-9jb02z87FsIkd1lHMH8I9XlquFCSKkW1KRY0MVw3KIY/s1600/P8243641.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRFwewwA7UjNJpjeCkIvISJTGKPfoV_Hn0QA1WuXwQ4l_yw7rKkD_bagaqHt-4wYigfP6J8y6UxhkLjldKMYTAXs64QOKlIK-9jb02z87FsIkd1lHMH8I9XlquFCSKkW1KRY0MVw3KIY/s320/P8243641.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645779133830446530" border="0" /></a>Els bisons van dominar Nord-Amèrica. Al segle XVII n’hi va arribar a haver més 70 milions, però les <span style="font-weight: bold;">matances del segle XIX</span> van deixar la població sota mínims. Atenció, era caça recreativa. Els bisons morts es podrien sencers (carn, pell i ossos), i amb ells moltes de les tribus indígenes que en depenien. Per sort, la cosa està canviant.
<br />
<br />A Elk Island també hi ha una <span style="font-weight: bold;">gran quantitat de mosquits</span>. És el lloc on més mosquits hem trobat de tots els que hem estat. Mosquits normals, com els de casa, però amb molta més set de sang. Hi ha mosquits perquè hi ha molta aigua estancada en basses i llacs. Per això a Elk Island és un bon lloc per veure un dels animals més curiosos del Canadà: <span style="font-weight: bold;">el castor</span>.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1AGjg2DEmwANt2BoYEoJorUAXDhm3c7Xoq6cUZh9yZB7tEOaH_3yjhVQSCv9nD7KmCiL3o77iApAPyMRLI6HtLkJztpHDRj_Hp2IZLsMKntrOTS2QIpx4PsFAOQnZADd9J40IvIRcKk/s1600/P8253749.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 226px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1AGjg2DEmwANt2BoYEoJorUAXDhm3c7Xoq6cUZh9yZB7tEOaH_3yjhVQSCv9nD7KmCiL3o77iApAPyMRLI6HtLkJztpHDRj_Hp2IZLsMKntrOTS2QIpx4PsFAOQnZADd9J40IvIRcKk/s320/P8253749.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645779132664570866" border="0" /></a>És el rosegador més gran de Nord-Amèrica. La seva pell va impulsar la colonització de Canadà. Aquí s’utilitza l’expressió “<span style="font-weight: bold;">enfeinat com un castor</span>”, i deu ser cert perquè en només un any poden arribar a talar 200 arbres per cap.
<br />
<br />Tot i la frustració per no haver vist rens i, especialment, ants, Elk Island val la pena. Si vas protegit contra els mosquits fins i tot pots gaudir de <span style="font-weight: bold;">postes de sol</span> com aquestes. Ah, i vam fer una foto a una gripau en perill d’extinció sense saber-ho.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYX3mn_ES8TpmcXaxN4_kadimcz6pUEG1Do52m-aRUOMTD7I-Sh-5WulSUgnXv6Nszu3doOD2E_5LM6pOsXnqbAbE3dsMAsZg17I7qo78JpiOEocX-9bbKGMXbfhzjdv3dgrYXMmdO7NY/s1600/P8253815.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYX3mn_ES8TpmcXaxN4_kadimcz6pUEG1Do52m-aRUOMTD7I-Sh-5WulSUgnXv6Nszu3doOD2E_5LM6pOsXnqbAbE3dsMAsZg17I7qo78JpiOEocX-9bbKGMXbfhzjdv3dgrYXMmdO7NY/s320/P8253815.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645779138066774258" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">Felip i Anna</span>
<br /><span style="font-size:85%;">
<br />Foto 1: La “Black Beauty”, l’esquelet negre de T-Rex de Drumheller
<br />Foto 2: Un bisó imponent, i això que encara és jove
<br />Foto 3: Un castor atrafegat. Millor hora per veure’ls: matí o vespre
<br />Foto 4: El dia s’acaba a Astotin Lake, a Elk Island</span>
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-73688733078567846132011-08-24T23:30:00.002-04:002011-08-24T23:30:01.019-04:00Happy Bear dayHem parlat de Banff i dels parcs nacionals i no hem parlat d’animals. N’hi ha, i molts, però els parcs són tan grans que són difícils de veure. Hi ha <span style="font-weight: bold;">óssos (negres i bruns, el grizzly), esquirols, coiots, castors, llops, marmotes, ants, linxs, muflons, goluts, caribus</span>... hi ha més de 56 espècies de mamífers i 280 d’aus. Només d’óssos negres n’hi ha més de mig milió. Però tot i això, no són fàcils de trobar.
<br />
<br />Passejant pel bosc, el més habitual és veure <span style="font-weight: bold;">animals petits, </span>com esquirols. En tenen de diversos tipus, fins i tot que viuen en caus sota terra i s’assemblen als gossets de les praderies, però en petit.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDw9SAakoT1FdWijhw9lP5PlSvqeurg8dyFYA8eKd0ODO6LDiGmUmbfn0plYXTgdJ6upCdyNalkQPN1EI1nQYfMNkvsfkDj-GuICsPQ6bN-YshTzd2Dza1BFC8-wv5Ub-kIFkU2HqEQGY/s1600/P8203133.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 251px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDw9SAakoT1FdWijhw9lP5PlSvqeurg8dyFYA8eKd0ODO6LDiGmUmbfn0plYXTgdJ6upCdyNalkQPN1EI1nQYfMNkvsfkDj-GuICsPQ6bN-YshTzd2Dza1BFC8-wv5Ub-kIFkU2HqEQGY/s320/P8203133.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644180668694627106" border="0" /></a>Curiosament, si es volen veure <span style="font-weight: bold;">óssos</span>, el millor és <span style="font-weight: bold;">estar-se a prop de la carretera</span>. Nosaltres en dos dies circulant amunt i avall n’hem vist quatre. Tots negres. Són molts, realment ha estat una sort, però també és cert que els hem anat a buscar. Ara estan en època de fer panxa per poder passar la hibernació. Es troben tot sovint menjant flors i plantes a primer hora del matí i al vespre.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv3RYmGlaL9y7fhFzpW2I7NrvH2zV_whtGXU8yuRb4ep7qk66bQBav2VbLJ4fmEw1N2Fg-0Wddh2wfcCGLRSX7-nnnYeGCmlX3SRb5ql2ASt3_G0xYhE-wKRNpN2b78jZqIW2RL4jO_Ok/s1600/P8223459.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 212px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv3RYmGlaL9y7fhFzpW2I7NrvH2zV_whtGXU8yuRb4ep7qk66bQBav2VbLJ4fmEw1N2Fg-0Wddh2wfcCGLRSX7-nnnYeGCmlX3SRb5ql2ASt3_G0xYhE-wKRNpN2b78jZqIW2RL4jO_Ok/s320/P8223459.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644180674812072482" border="0" /></a>A les fotos pot semblar petit, però heu de pensar que si es posa de peu pot arribar a fer més de <span style="font-weight: bold;">dos metres i pesar 300 quilos</span>. És una espècie que s’adapta força a la presència humana i per això es deixa veure més. De fet, la majoria d’avistaments d’óssos a Banff són del tipus negre.
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">El gran repte era trobar Grizzlies</span>. Són més tímids i més nocturns. N’hi ha a tocar de Jasper. Hi ha camins en zones d’ós bru on et recomanen portar una esquella perquè no se sorprenguin amb la presència dels humans. Són més grans que els negres – fins a tres metres – i poden destrossar a qualsevol (el seu pelatge és tan dur que les abelles no el penetren, per això són tan aficionats a la mel).
<br />
<br />A tocar de Jasper no vam tenir sort amb el Grizzly, així que vam baixar fins a una terra magnífica de Banff: <span style="font-weight: bold;">Kananaskis Country</span>. La Icefield Parkway atrau tota l’atenció i la majoria de visitants, però a Kananaskis hi ha menys paisatge i més fauna. De camí a la zona dels llacs de Kananaskis per una carretera polsegosa vam veure el nostre cinquè os negre i al final de dia, quan ja havíem perdut l’esperança:
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi12lHxjG-GzmhOdA-Fzi_cpyKSRpbC6u7wEjv5LqOY-jA8l_7v48jtLToc_1pIirBj-hFS6fO-18HVfSggJ9ZvM9zBysdrJ1S3zeO7xP45IU1qB7rkcGMRLvZEFb0FvuODzr-w3ZT_GNc/s1600/P8233494.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi12lHxjG-GzmhOdA-Fzi_cpyKSRpbC6u7wEjv5LqOY-jA8l_7v48jtLToc_1pIirBj-hFS6fO-18HVfSggJ9ZvM9zBysdrJ1S3zeO7xP45IU1qB7rkcGMRLvZEFb0FvuODzr-w3ZT_GNc/s320/P8233494.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644180685692709906" border="0" /></a>I encara hi havia lloc per un "<span style="font-weight: bold;">bonus track</span>"<span style="font-weight: bold;"> </span>que no ens esperàvem: un <span style="font-weight: bold;">coiot</span> solitari a tocar de la carretera. Tota una sort.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGqfrB2wVGcqT_uEmI_kw-i54qKyK7YUSaZXGcY2d-mDdO-RZXnzK0umzof7KR3bX-z2YcH8ALcvbsbSmyBkmJXa4guzhq_-sIgmes3N4UrnXzuBq1TGfqFjIFan5JxmUh4bVvGOSESlk/s1600/P8233506.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 216px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGqfrB2wVGcqT_uEmI_kw-i54qKyK7YUSaZXGcY2d-mDdO-RZXnzK0umzof7KR3bX-z2YcH8ALcvbsbSmyBkmJXa4guzhq_-sIgmes3N4UrnXzuBq1TGfqFjIFan5JxmUh4bVvGOSESlk/s320/P8233506.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644180684465348962" border="0" /></a>Happy Bear days de totes totes, però en canvi <span style="font-weight: bold;">no hem rascat bola</span> amb uns altres mamífers que sembla que hauríen de ser més habituals: rens, cérvols, caribus i demés animals de peülla. Hem vist dos o tres cérvols de lluny i ens hem topat amb un ant que pasturava gespa al poble de Banff, però res més. Esperem que a Elk Island (el parc amb més densitat d’animals de peülla del món per darrera del Serengeti) tinguem més sort.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpbCDjrDFwhr6ZPD1TcdTx1Ij_uG6QdLYk7wOaL1aeoVxGxozqNUMOnOxx-Dc-gaOGrfAzSH96vKRzVv1KKYtSSZiKTheA4ThM5EESI_MRs7dEYvMAHXUu-KKCd0JGCK_y3c1ZAv8xxvI/s1600/P8210431.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 241px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpbCDjrDFwhr6ZPD1TcdTx1Ij_uG6QdLYk7wOaL1aeoVxGxozqNUMOnOxx-Dc-gaOGrfAzSH96vKRzVv1KKYtSSZiKTheA4ThM5EESI_MRs7dEYvMAHXUu-KKCd0JGCK_y3c1ZAv8xxvI/s320/P8210431.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644180669870429858" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">Felip i Anna</span>
<br />
<br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Un esquirol de terra ben atent a la jugada
<br />Foto 2: L’os negre que es pot trobar amb sort a les carreteres de Banff
<br />Foto 3: El Grizzly, la joia de la corona
<br />Foto 4: El coiot a la Highway 40 a Kananaskis
<br />Foto 5: L’elk de Banff</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-26338513262403671362011-08-22T20:10:00.000-04:002011-08-23T18:19:34.456-04:00Parcs Nacionals, capítol 1S’han acabat les grans ciutats, com a mínim de moment. Hem aterrat a Vancouver amb el temps just per fer un lleuger sopar, hem dormit, hem recollit el cotxe i hem posat <span style="font-weight: bold;">rumb a Alberta. </span>Destinació: els grans parcs nacionals de Canadà. Primera parada: Banff.
<br />
<br />Des de Vancouver a Banff hi ha uns 850 quilòmetres, així que hem fet una parada pel camí a <span style="font-weight: bold;">Kelowna, a la vall d’Okanagan. </span>És una zona agrícola amb bona fruita. Juntament amb la part de Niagara, és on hi ha els vins més famosos de Canadà (ja en parlarem en un altre post si tenim lloc).
<br />
<br />Abans d’arribar a Banff, trobem <span style="font-weight: bold;">tres parcs naturals </span>per anar fent boca: <span style="font-weight: bold;">Revelstoke, Glacier i Yoho</span>. El primer té l’únic bosc plujós temperat del món, hi ha moltes flors i mosquits d’aquells que fan picades XXL.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQioErb660VqfBlUqTrAdqUd-IhZKsYdjVYKX6VxAQxq5TJFyp3kUIGm3cG68cIucqLNOq4dhc95LrFzeRplN4-pUxph6jIQRZvF6uFb1jUo28tetFC9ZkZPSUVfJQcb_Uh6cgg_V3wA/s1600/P8192971.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQioErb660VqfBlUqTrAdqUd-IhZKsYdjVYKX6VxAQxq5TJFyp3kUIGm3cG68cIucqLNOq4dhc95LrFzeRplN4-pUxph6jIQRZvF6uFb1jUo28tetFC9ZkZPSUVfJQcb_Uh6cgg_V3wA/s320/P8192971.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178947953635858" border="0" /></a>Glacier i Yoho estan a tocar. El primer, com el seu nom indica, té muntanyes de més de 3.000 metres amb <span style="font-weight: bold;">neus perpètues i glaceres espectaculars</span>. És una de les zones amb més allaus del món. Hem passat pel pas de Rogers, el primer pas de muntanya de la zona i punt d’entrada a la zona de Banff.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Hh4lYdXQ3OAHkmtFrejX7p8n8AF0-vBWwiX88vJJCAOQPlY_bu4EJFBmNyIPLx37gzquh7k75wCoeWid_7eVrBN9youMmPsCLxOxm6GVc_9184sn7jCphmt1dz7EjNjIZb6dGz-QNJE/s1600/P8203041.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Hh4lYdXQ3OAHkmtFrejX7p8n8AF0-vBWwiX88vJJCAOQPlY_bu4EJFBmNyIPLx37gzquh7k75wCoeWid_7eVrBN9youMmPsCLxOxm6GVc_9184sn7jCphmt1dz7EjNjIZb6dGz-QNJE/s320/P8203041.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178284838805634" border="0" /></a>Però parlem de <span style="font-weight: bold;">Banff</span>. És un parc enorme, amb més de 6.600 quilòmetres quadrats de muntanyes, glaceres, boscos i paisatges alpins. I això que va començar amb 26 quilòmetres el 1885 (primer parc de Canadà). Ara l’entorn de natura s’estén molt més enllà, perquè limita amb Jasper al nord i Yoho i Kootenay a l’est.
<br />
<br />Banff cal conduir-lo i caminar-lo. Conduir la <span style="font-weight: bold;">Icefield Parkway</span>, una carretera on et demanen que vagis amb compte per no topar amb animals. Aquesta via de 230 quilòmetres de llarg uneix Banff amb Jasper i condueix a les portes de totes les meravelles de Banff.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj716Sf3mgoaAyLPB4hGc6zSxGz-xK4gtTrexvFY7UaeeZYvNX5l0DXxMw4uir-WP1BTmxCOaH0iqiwf7uypjlu5AaN6hXg4F44q6MRrRgZ_TeXBIUlHh0SNlbZw-pq2-k_r9Jy70-_fVM/s1600/P8203164.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj716Sf3mgoaAyLPB4hGc6zSxGz-xK4gtTrexvFY7UaeeZYvNX5l0DXxMw4uir-WP1BTmxCOaH0iqiwf7uypjlu5AaN6hXg4F44q6MRrRgZ_TeXBIUlHh0SNlbZw-pq2-k_r9Jy70-_fVM/s320/P8203164.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178288453775554" border="0" /></a>A una passejada des de la Icefield es pot accedir a llocs com el <span style="font-weight: bold;">llac Peyto</span>, d’un color turquesa tan intens que sembla fals. Els sediments de les glaceres fan el miracle en gairebé tots els llacs de Banff, però en el cas del Peyto és espectacular.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlwKT8sPI-E0L01ZDSXY_lUgm_1GuM0Jq16XNGfxXZIZf4OiYwFAqC8a-G6TJqezhPa8Fb1F21KDIKdfsjjfmQpeMSXIjAD0A3vYCJRSkzmS-ydJOmgcxdwfvBUqJ0T2YRpvGxAVktvUw/s1600/P8213203.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlwKT8sPI-E0L01ZDSXY_lUgm_1GuM0Jq16XNGfxXZIZf4OiYwFAqC8a-G6TJqezhPa8Fb1F21KDIKdfsjjfmQpeMSXIjAD0A3vYCJRSkzmS-ydJOmgcxdwfvBUqJ0T2YRpvGxAVktvUw/s320/P8213203.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178291362078402" border="0" /></a>Les <span style="font-weight: bold;">glaceres </span>que pinten els llacs:
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqL_5_0dcIz3JbzsKey_nde2fEj4RgxerZMKR6zcpq-H4C8xZOhYF0wIVSYCMQTsiGmCWF5wDLaRj9ZHgBnt0hLVqJ6ZAONcS3ZXHIneKSR5GupVMtF_hqQMKIvvu7zXNqJEGHRSV1W9M/s1600/P8223401.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqL_5_0dcIz3JbzsKey_nde2fEj4RgxerZMKR6zcpq-H4C8xZOhYF0wIVSYCMQTsiGmCWF5wDLaRj9ZHgBnt0hLVqJ6ZAONcS3ZXHIneKSR5GupVMtF_hqQMKIvvu7zXNqJEGHRSV1W9M/s320/P8223401.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178462093974130" border="0" /></a>Aquest dies hem acampat a la petita localitat de <span style="font-weight: bold;">Lake Louise </span>i al matí no passàvem dels 10 graus. La ciutat de Banff, una mica més al sud, està a uns 1.500 metres d’alçada i les muntanyes que l’envolten són un paradís de l’esquí. Imagineu-vos la temperatura a les glaceres. A Jasper esperem poder visitar-ne alguna.
<br />
<br />Dèiem que Banff també cal caminar-lo. Està ple de <span style="font-weight: bold;">camins que t’endinsen en boscos, rius, llacs i muntanyes</span>. N’hi ha de mig quilòmetre, de vuit o de més de 50. La cosa va a gustos. A nosaltres ens ha sortit fum de les botes en els tres dies que hem estat per la zona. També hi ha l’opció de fer-ho a cavall. Però ja avisem que sis hores muntant et deixen baldat igual. Això sí, arribes a llocs que et deixen bocabadat.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8t6qbnCOEk-o9ZWlD11UVH6dnMBDFnCfMTMzawarpMuAikApzBpLG93yURDIZWYxjkrBBONCNRO4PqYlA1Ez5uPeojuhGssLO757pm5Vmh1NhOC7uzY-KOdRjOwIzczRdZToZu1RM2A4/s1600/P8213242.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8t6qbnCOEk-o9ZWlD11UVH6dnMBDFnCfMTMzawarpMuAikApzBpLG93yURDIZWYxjkrBBONCNRO4PqYlA1Ez5uPeojuhGssLO757pm5Vmh1NhOC7uzY-KOdRjOwIzczRdZToZu1RM2A4/s320/P8213242.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644178289349432466" border="0" /></a>I en tot el post no hem parlat d’animals! Bé, diguem que ens ho reservem per un altre dia. Ara anem cap a <span style="font-weight: bold;">Calgary, terra de vaques</span>, o sigui, de bons bistecs. Els millors de Canadà, diuen. És com la Texas de Canadà: petroli, vaques, texans, “rodeos” i barrets de cowboy. Sí, tots estem pensant en Dallas, la sèrie. Ja us explicarem.
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;">Felip i Anna</span>
<br />
<br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Bosc plujós al cim del Mont Revelstoke
<br />Foto 2: Les muntanyes que amenacen el pas de Rogers
<br />Foto 3: Banff, paradís de muntanyes i fauna
<br />Foto 4: L’irreal però verídic llac Peyto
<br />Foto 5: La glacera Crowfoot
<br />Foto 6: El llac Herbert, aquest no cal caminar gaire, està a cinc minuts de la Icefield Pkwy</span>
<br />Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-60909650175689404792011-08-16T22:14:00.017-04:002011-08-16T23:22:40.868-04:00Ottawa, la ciutat políticament correctaAbans de 1857, Ottawa era una <b>petita ciutat</b> al costat del riu del mateix nom. Un poblet sense gaire interès que no es podia comparar amb la Toronto anglòfona i ciutat més important del Canadà de l'oest, ni amb la Mont-real francòfona, líder del Canadà de l'Est. Però tenia dues peculiaritats: estava<b> lluny dels Estats Units </b>(en aquells temps hi havia por a una invasió) i està <b>a cavall entre els dos territoris "rivals"</b> del Canadà.<div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fipaDLd__W6gG837Y2iHyNof8Gg9TDyjoL6_wzeCX_Lr4QRgEKNBoit1hMmXLUg4IN_TApq_wBw8mnogLz1MTn8mDIMDachA6LA0NltOgmF7Q3E3PcvaT1P8Y9ZaVYof1XMxS6ivtNw/s1600/P8162854.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fipaDLd__W6gG837Y2iHyNof8Gg9TDyjoL6_wzeCX_Lr4QRgEKNBoit1hMmXLUg4IN_TApq_wBw8mnogLz1MTn8mDIMDachA6LA0NltOgmF7Q3E3PcvaT1P8Y9ZaVYof1XMxS6ivtNw/s320/P8162854.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641653134635606850" /></a></div><div>Ottawa és una capital artificial que va sortir per lligar curt al Québec francès i continuar controlant els territoris britànics. Toronto i Mont-real van estar d'acord en cedir la seva capitalitat. Està tan a cavall, que <b>travessant un pont</b> passes d'Ontario (l'equivalent al Canadà de l'oest) a Québec (Canadà de l'est). Avui en dia s'ha convertit en una capital molt digna, quarta ciutat del país, multilingüe (un 50% parlen anglès i un 30% en francès, i els de fora acabem amb un poti-poti mental), neta, bonica i <b>tot els adjectius positius</b> que li vulgueu posar.</div><div>
<br /></div><div>Destaquen els seus <b>museus</b>, especialment el de les <a href="http://www.civilization.ca/cmc/home">Civilitzacions</a> i la <a href="http://www.gallery.ca/en/">National Gallery</a>. El primer fa un repàs a mil anys d'història de la terra que avui coneixem com a Canadà (també amb les "first nations" aborigens). L'arquitectura del museu és especial i tota una declaració d'intencions: <b>cap cantonada</b> (diuen els indígenes que és on s'amaguen els mals esperits).</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz7-6jYLDp0Patm6hhVziNoKJFDLpDGXjZGvLXZRDP3O58f2qp9NhdgUixQB-1_Rd1-zwhb7J2M9W1bPmNW4oZUEZQcIY3AKSsGTkvd4VVp4pl3UELs3_ulme20dDU-uUM_C-L_vsaeAw/s1600/P8162863.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz7-6jYLDp0Patm6hhVziNoKJFDLpDGXjZGvLXZRDP3O58f2qp9NhdgUixQB-1_Rd1-zwhb7J2M9W1bPmNW4oZUEZQcIY3AKSsGTkvd4VVp4pl3UELs3_ulme20dDU-uUM_C-L_vsaeAw/s320/P8162863.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641653167868055442" /></a></div><div>El Museu de les Civilitzacions val molt la pena. S'hi aprenen <b>coses molt interessant i d'altres de curioses</b>. Sabíeu que fins el 1982 el Canadà no va tenir constitució i que fins llavors la sobirania encara estava en mans de la reina britànica? I que el 1999 el país va "atorgar" Nunavut als inuits, un territori tan gran com 70 vegades Catalunya? I que els canadencs van <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Chris_Haney_(Trivial_Pursuit)">inventar el Trivial Pursuit</a>?</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH12_sSrNjuVCZLLbuV41XNviUYDMx9QjW5x1qLY4Je334s_8caVwgcvyb7FJjmASdDNbGqZyxnFmJvgb8eF9Pims-0odfelNP2SlmyvBbHtnNgWhI5jqdnRO8Ft4xqcl-4eAxkPraqHc/s1600/P8162867.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH12_sSrNjuVCZLLbuV41XNviUYDMx9QjW5x1qLY4Je334s_8caVwgcvyb7FJjmASdDNbGqZyxnFmJvgb8eF9Pims-0odfelNP2SlmyvBbHtnNgWhI5jqdnRO8Ft4xqcl-4eAxkPraqHc/s320/P8162867.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641653175838924786" /></a></div><div>A banda de museus, aquí hi ha totes les <b>institucions de l'Estat</b>: parlament, cort suprema, senat... eh! I tot escrit en dues llengües.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOGAB_Q6Wd9AwH6vkuf_iA3QHmpje9gEmcP61SuWq8VRKnfMMNW4tlqbdOROei6-Z8zOpELnyHsyAKkdVirkZWs5JaeHnuYnhXfXBDy-bmrxhc37Nky8XwlulaEJweybJv-aL3WY1XKGM/s1600/P8162925.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOGAB_Q6Wd9AwH6vkuf_iA3QHmpje9gEmcP61SuWq8VRKnfMMNW4tlqbdOROei6-Z8zOpELnyHsyAKkdVirkZWs5JaeHnuYnhXfXBDy-bmrxhc37Nky8XwlulaEJweybJv-aL3WY1XKGM/s320/P8162925.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641653179859233778" /></a></div><div>A Ottawa també s'hi menja bé. Tenen una zona que es diu <b>Bayward Market</b> que val per tot. De dia és un mercat on venen de tot (especialment blueberries, que els encanten), i de nit és una zona d'oci per sopar o anar a fer unes copes. Ah, i hi ha un lloc on fan <a href="http://www.beavertailsinc.com/">beaver tails</a> (<b>cues de castor</b>): una mena de coca dolça fet amb pasta de xurro o gofre i amanida amb xocolata, gelat i galetes a gust del consumidor. Per llepar-se els dits! </div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZgTg6y49S5T6Xf8-79vERhXdBJi-9LTxuqJljje9j7tyXV0UPlG4_5ZEB9z9-bpUxbw-uguZ1hwQN6D_5yHDVadXYTBFyI_rhoVWgv8zd-Olylrn6n3p43SSpQ0SSpCA8b-fQ8H-qwvw/s1600/P8160326.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 265px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZgTg6y49S5T6Xf8-79vERhXdBJi-9LTxuqJljje9j7tyXV0UPlG4_5ZEB9z9-bpUxbw-uguZ1hwQN6D_5yHDVadXYTBFyI_rhoVWgv8zd-Olylrn6n3p43SSpQ0SSpCA8b-fQ8H-qwvw/s320/P8160326.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641653128253992002" /></a></div><div>Hem acomiadat la costa est amb un bon salmó i un vi blanc de la zona de Niagara. Ens esperen cinc hores de vol i Vancouver.</div><div>
<br /></div><div><b>Felip i Anna</b></div><div><b>
<br /></b></div><div><span class="Apple-style-span" ><div><span class="Apple-style-span">Foto 1: El riu Ottawa. Hi ha un canal que a l'hivern es gela i es converteix en la pista de patinatge més gran del món. Hi fan l'espectacular Winterlude</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 2: La "cara" del Museu de les Civilitzacions.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 3: A l'interior hi ha la col·lecció de tòtems més gran del món.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 4: El Parliament Hill, on hi ha les peculiars institucions canadenques.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 5: El cartell de Bayward Market, on s'hi pot trobar de tot de dia i de nit.</span></div></span></div><div></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-77969001976603696372011-08-15T22:09:00.009-04:002011-08-15T23:19:42.707-04:00Québec i caiacDesprés d'un matí a la carretera, hem arribat a ciutat de <b>Québec</b>, la única ciutat emmurallada d'Amèrica del nord, i la primera que s'hi va construir. La seva ciutadella va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, i és realment una delícia passejar pels seus carrers estrets, polits i plens de botigues, restaurants i flors. Aquí tot està en francès, des dels noms dels carrers a les cartes dels restaurants, i, evidentment, tothom parla francès. És com una Catalunya sense complexes.<div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUPUdCFvsFebdU6Tjy5BD83nG8Fm26rUpx1h_r_QhzuvqDI8FXMxV3zltmxIIgp3AlqUHWkgpfFlMN-FT-MpH0Io_m5lgs2dQSYYTadXSEqytMJ6rgOsOzUx5A_jDNaYY-0CMuFRC-UG8/s1600/P8142770.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUPUdCFvsFebdU6Tjy5BD83nG8Fm26rUpx1h_r_QhzuvqDI8FXMxV3zltmxIIgp3AlqUHWkgpfFlMN-FT-MpH0Io_m5lgs2dQSYYTadXSEqytMJ6rgOsOzUx5A_jDNaYY-0CMuFRC-UG8/s320/P8142770.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641283176730534786" /></a></div><div>Les cases i establiments tenen un aire molt afrancesat, mantenint un aspecte antic en consonància amb els edificis antics de la part vella. És com passejar per Carcassona però deu vegades més gran.</div><div>
<br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSb5aHYhoYw1HAPO5q3z-Sn3BJd_j5MWXXUjy2kYlE3yOj2e26p3mScy8c-IRFdMhcbgEdDY109KyHJshVPVEGxcQ4dOtdhIa8Gba-KNDYvS-zpk_JcqaNkwlLE-35GHfzeJ2w0j1DzzY/s1600/P8142745.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSb5aHYhoYw1HAPO5q3z-Sn3BJd_j5MWXXUjy2kYlE3yOj2e26p3mScy8c-IRFdMhcbgEdDY109KyHJshVPVEGxcQ4dOtdhIa8Gba-KNDYvS-zpk_JcqaNkwlLE-35GHfzeJ2w0j1DzzY/s320/P8142745.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641283168009815490" /></a></div><div>A Québec es va inventar el<b> poutine</b>, una autèntica "potinga" de menjar ràpid amb mig segle de vida. Patates fregides remullades amb salsa <i>gravy</i> i acompanyades de formatge quallat. És tan llefiscós com sona i el doble de contundent per l'estòmac. L'aspecte no acompanya gaire però està prou bo i ens els mesos de fred deu refer un mort.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWiG0zMYuXPMk_eYpytNnRL3RQBFSfPhFMrf4GOEloff6buKx2b9p0y_zM2uqQYWZg4h7Pxg2Rq2-WJ2b2ydKXSDgBka7boxh2hNzq1wXcLtr5mvWBrBbYzsJ5zBIsxQxEQPGN92pdm0/s1600/P8152803.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWiG0zMYuXPMk_eYpytNnRL3RQBFSfPhFMrf4GOEloff6buKx2b9p0y_zM2uqQYWZg4h7Pxg2Rq2-WJ2b2ydKXSDgBka7boxh2hNzq1wXcLtr5mvWBrBbYzsJ5zBIsxQxEQPGN92pdm0/s320/P8152803.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641287799176554946" /></a></div><div>Un altre dels atractius de la zona del Québec -més agradable a la vista- és el <b>fiord del riu Saguenay</b>, a unes 3 hores i mitja de la capital. El fiord es va formar durant la última glaciació, i la seva aigua dolça fa que hi hagi enormes quantitats de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Krill">krill</a>, que a la vegada atrauen nombrosos tipus de <b>balenes</b> a la zona. Nosaltres vam organitzar una excursió d'un dia al poble de Tadoussac, per practicar el caiac de mar i intentar veure alguna balena.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYi38KHJVKTLKAkdKhc0cDm3aJ3EEqr6-boQEtvo8_QHehx8ULMYnczek_SyqiWgdmL8IOTBUjqL40eXKQcdwWIYYD15bAr2uZNrj2GMOUAcpbln4mEYcbiwTzrooNNKRIK3UaFyrEzzY/s1600/P8140248.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYi38KHJVKTLKAkdKhc0cDm3aJ3EEqr6-boQEtvo8_QHehx8ULMYnczek_SyqiWgdmL8IOTBUjqL40eXKQcdwWIYYD15bAr2uZNrj2GMOUAcpbln4mEYcbiwTzrooNNKRIK3UaFyrEzzY/s320/P8140248.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641283008908610738" /></a></div><div>Tot i que el dia va sortir rodó i el caiac va ser impressionant, no vam tenir sort amb les balenes. Esperem poder ensenyar-vos alguna foto de balena a l'altra costa del país. Això si, després de <b>dues hores i mitja</b> de caiac, els braços ja no responien, i només ens van quedar forces per una última foto de la badia de Tadoussac, que nosaltres vam travessar a cop de rem.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKE0SDWoZa-29Zm1ETFsmyKSZ4RI3Lni3f2bbhPZ82kCKfU0PHNjaqD0hzeCzkNeSXecmcJHGMHB8kHrTukKM4FFk2zIMpqJB8HFFo0XaBr8VqbnsT2xRaX6y75zW6MQXzdejZezOePaU/s1600/P8142784.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKE0SDWoZa-29Zm1ETFsmyKSZ4RI3Lni3f2bbhPZ82kCKfU0PHNjaqD0hzeCzkNeSXecmcJHGMHB8kHrTukKM4FFk2zIMpqJB8HFFo0XaBr8VqbnsT2xRaX6y75zW6MQXzdejZezOePaU/s320/P8142784.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641283180721273730" /></a>La propera parada ens fa deixar les terres del Québec per tornar a Ontario. L'última gran ciutat de la costa est: <b>Ottawa</b>, la capital de Canadà.</div><div>
<br /></div><div>Felip i Anna</div><div>
<br /></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 1: Château de Frontenac, considerat un dels hotels més fotografiats del món.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 2: La Rue du Petit Champlain, una de les més estretes del nord d'Amèrica.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 3: On el riu San Lorenzo es troba amb les aigües dolces del fiord <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Saguenay_River">Saguenay</a>, vist des del caiac.</span></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 4: La badia de Tadoussac, anada i tornada a rem pels braços que us escriuen.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-24283196268255498772011-08-13T16:07:00.009-04:002011-08-13T17:05:34.027-04:00Mont-RoyalMont-Real és la segona ciutat més gran del Canadà i és un autèntic <b>caos per aparcar</b> (sí, ens han posat una multa).<div>
<br /></div><div>La ciutat té <b>quatre zones ben diferenciades</b>, un districte financer amb poc interès (ha perdut volada des que els anys 70, quan Toronto va començar a créixer i quan el tema lingüístic que va fer que molts anglesos marxessin), un centre històric força reduït, el Mont-Royal que li dóna nom i la vila olímpica dels jocs de 1976.</div><div>
<br /></div><div>Hem posat fil a l'agulla per aquesta última part: <b>la zona olímpica</b>. Allà hi van fer un velòdrom però com que no el feien servir el van convertir en un museu d'història natural que recrea quatre ecosistemes canadencs, el <b>Biodôme</b> (a algú li sona del Fòrum?). Allà hem pogut veure alguns dels animals d'aquesta terra més difícils de trobar (linxs, marmotes, castors, porcs espins...)</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9i3ims6FHXUwIRyrQk6iSRU9COVXlVquNNJbJbltUO3ZLAJVui4JzoyrXNH7Lf3ub6AGOgyiepH2nsLFbA-yeetOM6WifYEDnuQQvsL17WPyhpogXp7Sih_pAA19YyLGUSMBCYZpHzhc/s1600/P8122383.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 235px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9i3ims6FHXUwIRyrQk6iSRU9COVXlVquNNJbJbltUO3ZLAJVui4JzoyrXNH7Lf3ub6AGOgyiepH2nsLFbA-yeetOM6WifYEDnuQQvsL17WPyhpogXp7Sih_pAA19YyLGUSMBCYZpHzhc/s320/P8122383.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640444419302271810" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8UYkO19s-rXDper0zL4gCw2BO-zxXh0hIYtcEWFwqm_prGncEwNl-wPZIVb0Vw_An8d1Wjlau-QFIn6iXPgS2k8zr7_sgkIxQPrulawQvW0kOcHuQn2BJ7YLA6llBLl8q2X469CeDwk/s1600/P8122416.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8UYkO19s-rXDper0zL4gCw2BO-zxXh0hIYtcEWFwqm_prGncEwNl-wPZIVb0Vw_An8d1Wjlau-QFIn6iXPgS2k8zr7_sgkIxQPrulawQvW0kOcHuQn2BJ7YLA6llBLl8q2X469CeDwk/s320/P8122416.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640444752802235970" /></a></div><div>A la zona olímpica també hi ha un <b>jardí botànic espectacular</b>. Flors, plantes i insectes de tot tipus.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-DHUIVMme1_Sh858_R21SSFRpNIkJsAyhpttEFle_0Gfevfj1S-Iu36P_9o6y3p89ywfCJsvMsN3C-p5iI_X3axa7OYrpolBnetTSPKDbw879xDbNSv5xVZlUvJ7c6739wCQvIioybHI/s1600/P8122625.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-DHUIVMme1_Sh858_R21SSFRpNIkJsAyhpttEFle_0Gfevfj1S-Iu36P_9o6y3p89ywfCJsvMsN3C-p5iI_X3axa7OYrpolBnetTSPKDbw879xDbNSv5xVZlUvJ7c6739wCQvIioybHI/s320/P8122625.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640445015583167986" /></a></div><div>On també hi ha plantes és a la zona de <b>Mont-Royal</b>, un turó a l'estil de Montjuïc que permet donar un cop d'ull panoràmic a la ciutat.</div><div>
<br /></div><div>Al centre de la ciutat hi ha el "Vieux Mont-Real" vorejant el port fluvial. És una zona relativament petita plena de restaurants, <b>edificis amb una certa història</b> (uns 200 anys) i artistes a l'estil de les Rambles però amb menys talent per les caricatures.</div><div>
<br /></div><div>Una passejada per la zona desemboca en la magnífica <b>Basilique Notre-Dame</b>. És de 1829 i s'ha convertit en un símbol de la ciutat. Diuen que té la campana més gran de tota l'Amèrica del Nord. S'hi va casar Céline Dion!</div><div>
<br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-DQiulnlTRI06-_wsp8T_toHr7ZGsscebBDmjYU8RRqHACXGL3TwpT8TV82wBi6C4HFfoiDwoAkPB8mWzhFQHNlzM-79zpqB8goRyC3nHFFGfY8UzLcFo-XIHPSLhAVd2oqloFlLaO-w/s1600/P8132667.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-DQiulnlTRI06-_wsp8T_toHr7ZGsscebBDmjYU8RRqHACXGL3TwpT8TV82wBi6C4HFfoiDwoAkPB8mWzhFQHNlzM-79zpqB8goRyC3nHFFGfY8UzLcFo-XIHPSLhAVd2oqloFlLaO-w/s320/P8132667.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640445226677817890" /></a></div><div>Deixant de banda la multa... no ens ha semblat que la ciutat demani més d'un dia per veure-la, tot i ser una de les més grans del país. Continuem cap a Québec amb la sensació que els canadencs construeixen les seves ciutats pensant <b>més en viure-hi i treballar-hi </b>que no pas en els visitants. Curiós. Perquè no tenim aquesta sensació a casa?</div><div>
<br /></div><div>Nous continuons notre voyage à Québec!</div><div>
<br /></div><div>Felip i Anna</div><div>
<br /></div><div><span class="Apple-style-span" >Foto 1: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_canadenc">Linx canadenc</a>, parent del linx nòrdic europeu.</span></div><div><span class="Apple-style-span" >Foto 2: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Porcupine">Porc espí</a>, tercer rosegador més gran, després del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara">capibara</a> i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castor">castor</a>.</span></div><div><span class="Apple-style-span" >Foto 3: Joncs típics canadencs que envolten llacs i rius.</span></div><div><span class="Apple-style-span" >Foto 4: Basilique Notre-Dame de Mont-Real.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-37427851457896067272011-08-11T22:47:00.007-04:002011-08-11T23:42:46.445-04:00Niagara Falls<div>A unes dues hores des de Toronto hi ha les famoses cascades del Niagara. Són <b>just a la frontera amb els Estats Units</b>. A l'altra banda hi ha l'estat de Nova York. De fet, gran part de les cascades són made in USA, però on millor es veuen és a la banda del Canadà.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxUhnPcsfUnVIVMsWyURPqMk2MdWkIzqoxAPLbpYTDWk8_z1gUV661Tp_J97Fl_1RD8gBEuOxLihTdt8DtTqsRt6MhRUeRXYnnwHW5HfbGq7CZ2bqUcETkRHQZlvEGaxngtOGQ_AVWRO8/s1600/P8102202.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxUhnPcsfUnVIVMsWyURPqMk2MdWkIzqoxAPLbpYTDWk8_z1gUV661Tp_J97Fl_1RD8gBEuOxLihTdt8DtTqsRt6MhRUeRXYnnwHW5HfbGq7CZ2bqUcETkRHQZlvEGaxngtOGQ_AVWRO8/s320/P8102202.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639808808594277778" /></a></div><div>Són dues, <b>Horseshoe</b> (amb forma de ferradura) i <b>Bridal veil</b> (vel de núvia) més conegudes com a <b>American falls</b> (perquè estan totalment a la banda "americana", curiós, però els canadencs també són americans). Les Niagara no són les més altes del món. Amb prou feines estan entre les 50 primeres. Però són les més cabaloses. I es nota. El soroll és eixordador -Niagara vol dir "<b>tro d'aigua</b>" en llengua iroquesa- i l'aigua cau amb tanta força que aixeca un polsim de gotes que s'escampen per tots els miradors.</div><div>
<br /></div><div>Un dia l'aigua <b>va deixar de caure</b>, el 1848. Alguns es van pensar que era la fi del món, però es veu que passa de vegades per l'efecte del gel.</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcavrALVvJnQziMLiIIzMCnxEFgBpBznRJ7MgbTpGvnbdUw4xv8in9cle0ShyphenhyphenU7KroNjXk1jIuhuefoLpbMtxGkW5KygEDoMcOUXtgMKR5a-lvFvy-kE5kdIIGuhYA_ycIHVI1JR2t5FU/s1600/P8100091.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcavrALVvJnQziMLiIIzMCnxEFgBpBznRJ7MgbTpGvnbdUw4xv8in9cle0ShyphenhyphenU7KroNjXk1jIuhuefoLpbMtxGkW5KygEDoMcOUXtgMKR5a-lvFvy-kE5kdIIGuhYA_ycIHVI1JR2t5FU/s320/P8100091.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639808351025676530" /></a></div><div>Les cascades han generat un gran negoci. Hi ha diverses atraccions per viure-les del dret i del revés. La més divertida: <b>Maid of the mist</b>. Un vaixell que des de 1846 et porta fins al peu de Horseshoe. Acabes xop.</div><div>
<br /></div><div>Amb tant de negoci el poble s'ha acabat convertint en una mena de <b>Little Las Vegas</b> de poc pressupost, amb casinos i atraccions de cartró pedra. No valen gaire la pena. Aquí l'atracció bona és el "tro d'aigua".</div><div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_7FyzlxTuA5ZZAky4K9vqGR7wnH80OEunzkqrXLaFo2gEdYoWDbVMqhHy7AmOEz_arfS91cn19CpV353aCERTl1Tv6vaB8wUwkaFPLha6vq1vbwpuPq6uPVBzApAtW8B_6sGSg-v8AMU/s1600/P8102294.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_7FyzlxTuA5ZZAky4K9vqGR7wnH80OEunzkqrXLaFo2gEdYoWDbVMqhHy7AmOEz_arfS91cn19CpV353aCERTl1Tv6vaB8wUwkaFPLha6vq1vbwpuPq6uPVBzApAtW8B_6sGSg-v8AMU/s320/P8102294.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639809236257262418" /></a>
<br /></div><div><b>Je suis québécois</b></div><div>
<br /></div><div>Després de les Niagara, pugem cap al nord. Ja som al Quebec. Ha estat un dia de ruta des de Toronto a Mont-real. Uns 550 quilòmetres vorejant el llac Ontario. Hem passat per la zona de <b>Thousand Islands</b>, una part del llac on hi ha moltes illes. Thousand sembla una exageració, però realment es queda curt, n'hi ha unes 1800. Algunes són tant petites que només hi cap una caseta.</div><div>
<br /></div><div>I ara estem traient la pols al francès. Els québécois són <b>francòfons</b> i, per dir-ho ràpidament, s'assemblen als catalans. Avui hem vist poca cosa, però hem sopat al costat del Bell Center, l'estadi dels mítics <a href="http://canadiens.nhl.com/">Mont-real Canadiens</a>, que es veu que són el millor equip d'hoquei del Canadà.</div><div>
<br /></div><div>Demà més</div><div>
<br /></div><div>Felip i Anna</div><div>
<br /></div><div><span class="Apple-style-span">Foto 1: La ferradura de les Niagara</span></div><div><div><span class="Apple-style-span">Foto 2: Part "americana" de la Horseshoe vista des del Maid of the mist</span></div></div><div><div><span class="Apple-style-span">Foto 3: L'arc de Sant Martí treu el nas entre les cascades</span></div></div><div><div>
<br /></div></div><div>
<br /></div><div>
<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-66421717795539988962011-08-09T23:01:00.009-04:002011-08-09T23:33:00.998-04:00"Tkaronto"Tkaronto és com coneixien els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Confederaci%C3%B3_Iroquesa">indígenes iroquesos</a> el lloc on avui hi ha Toronto, la ciutat més gran del Canadà. Vol dir "<span style="font-weight: bold;">on hi ha arbres sobre l'aigua</span>". I n'hem vist, d'arbres, de velers, d'animals i de torres que fins fa poc tenien el rècord de ser les més altes del món.
<br />
<br />Però primer hem tingut <span style="font-weight: bold;">pluja</span>. Hores i hores d'aigua a diversa intentistat. L'hem aguantat estoïcament pels carrers del campus de la <span style="font-weight: bold;">Universitat de Toronto</span>, un complex que ocupa una quarta part del "downtown".
<br />
<br />Un cop farts de la pluja, hem mirat d'evitar l'aire lliure a l'estil de Toronto: el <span style="font-weight: bold;">Path</span>. És un entramat de carrers comercials i transport que et permet recorrer gairebé tot el centre. Amb prou feines han de sortir a respirar una mica d'aire. Pot semblar una mica fred, però hem de pensar que <span style="font-weight: bold;">les temperatures a Toronto són contundents</span>, per sota del zero a l'hivern.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNAVAusTZb0TBBjyFARJ7O9F1cSOorAc6ELDUSRoSk8yQoe-DzZxXBgWxrtjR9nzZxpT0DvhFo0BRtPRBBKEFAx046LaUlZXNwZK_Xow-ZKzdXDiijEFxxSJTqaprcukbtpmi-vNSxSBI/s1600/P8091919.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNAVAusTZb0TBBjyFARJ7O9F1cSOorAc6ELDUSRoSk8yQoe-DzZxXBgWxrtjR9nzZxpT0DvhFo0BRtPRBBKEFAx046LaUlZXNwZK_Xow-ZKzdXDiijEFxxSJTqaprcukbtpmi-vNSxSBI/s320/P8091919.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639064286282438882" border="0" /></a>I a la tarda ha sortit el sol. I hem pogut passejar pels molts parcs que té la ciutat. Com a tota l'Amèrica del Nord hi ha esquirols, de marrons i de negres. I també hem trobat <span style="font-weight: bold;">marmotes</span>. Li hem preguntat quin temps farà, però es veu que si no és 2 de febrer (el dia de la marmota) la cosa no funciona. Com a mínim demà no entrarem en un <span style="font-weight: bold;">bucle sense fi</span>. Sort, perquè hem d'anar a les Niagara Falls.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYGEwaJLOgEHYgf7PIHxsgUtF70XdjB7FINI0kjnipiV-vXl3qX64LK3J5XTJ_uW-rtFt3DBjXmG_GC-lJCY6VJWSysLd6jTHm07hJNQ6oOzxDXEYm-z6L4qO1DDSBb_LvutbGEYI00Rc/s1600/P8092057.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 237px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYGEwaJLOgEHYgf7PIHxsgUtF70XdjB7FINI0kjnipiV-vXl3qX64LK3J5XTJ_uW-rtFt3DBjXmG_GC-lJCY6VJWSysLd6jTHm07hJNQ6oOzxDXEYm-z6L4qO1DDSBb_LvutbGEYI00Rc/s320/P8092057.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639064361587467090" border="0" /></a>Però si parlem de Toronto ho hem de fer també de la <span style="font-weight: bold;">CN Tower</span> (sí, des d'on es veu Toronto entero). Era, fins fa quatre dies, l'estructura més alta del món no suportada per cables i també la torre més gran del món (no el gratacels, eh). Els xinessos i uns senyors de Dubai -típic- li han pres el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_tallest_freestanding_structures_in_the_world">rècord</a>, però els seus <span style="font-weight: bold;">553,33 metres</span> encara fan venir mal de coll. Tot plegat per una torre de comunicacions. És un símbol de l'arquitectura a Toronto, en constant canvi i grans nomes, com agrada ara a Barcelona.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghM3EI_i6uyOYfmsHQLpEmWteXnt_nZ_gmUKH1xhy2ynR53Z0rNZAbxQbkGRbYBzt_cuZYR2-UiTR_0_hxEv40a_J5KWiLBsY1ToT79SdkR9AU_IHslgZEztXy_paL6jh6wUdpKdYq_FE/s1600/P8092072.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghM3EI_i6uyOYfmsHQLpEmWteXnt_nZ_gmUKH1xhy2ynR53Z0rNZAbxQbkGRbYBzt_cuZYR2-UiTR_0_hxEv40a_J5KWiLBsY1ToT79SdkR9AU_IHslgZEztXy_paL6jh6wUdpKdYq_FE/s320/P8092072.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639064415379125794" border="0" /></a>I d'una meravella fet per l'home, a una altre feta per l'aigua. Demà cotxe i Niagara
<br />
<br />Anna i Felip
<br />
<br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Un dels centres comercials del Path
<br />Foto 2: El dia de la marmota a Fort York
<br />Foto 3: La torre que vigila Toronto</span>
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-1651283129426225432011-08-09T08:07:00.003-04:002011-08-09T08:19:53.284-04:00Primera parada: TorontoJa som al Canadà. Després de dos avions hem arribat a Toronto, ciutat més segura de l'Amèrica del Nord i una de les més multicultarals del món amb un 49% de població immigrant. Trencant tòpics.
<br />
<br />Primera impressió: neta, acollidora, proporcionada i plena de gays. Bé, això últim deu ser perquè hem anat a petar al centre de Gay Village. I no és una etiqueta, la cosa realment es nota.
<br />
<br />Hem arribat a la tarda. Ens ha donat temps d'anar a fer un volt per un dels carrers més cèntrics: Yonge. És el més llarg del món i ja ens deixa clar com va aquí la qüestió de les mides.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiT-dnms7B_nLueK7TPgOZZNQDbpTh6ww8Gr_bbZjGi2sGRKmyXEb9jGgFUube0PfXNbOTq3XMyq-kXiistjDJWMw_stWIEr5Q67qGflEBQx4tEfkDY8XsfxA07ar9Na9eeZS_0PeM55E/s1600/P8080003.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiT-dnms7B_nLueK7TPgOZZNQDbpTh6ww8Gr_bbZjGi2sGRKmyXEb9jGgFUube0PfXNbOTq3XMyq-kXiistjDJWMw_stWIEr5Q67qGflEBQx4tEfkDY8XsfxA07ar9Na9eeZS_0PeM55E/s320/P8080003.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5638829498391694178" border="0" /></a>Apa, anem a fer un esmorzar imperial i a patejar la ciutat, tot i que avui pinta pluja.
<br />
<br />Anna i Felip
<br />
<br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Un petit troç de Yonge Street, poc ample però molt llag
<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-14353359357136424752010-08-24T23:30:00.001-04:002010-08-24T23:30:00.152-04:00Final de trajecteAbans del comiat a l'Índia tenim pendents alguns comentaris sobre el menjar. Com no podia ser d’una altra manera, el menjar indi és <span style="font-weight: bold;">molt especiat</span>. Per entendre’ns, nosaltres no sabem cuinar sense sal, doncs ells no saben cuinar sense posar com a mínim tres o quatres espècies diferents. En tenen desenes, potser centenars. Moltes no les coneixem. Aquí han de ser molt imaginatius amb els sabors perquè <span style="font-weight: bold;">la resta de la dieta és molt bàsica</span>: arròs, llegums i carn de pollastre o xai. No mengen carn de vaca i a pocs llocs de porc. I això si no ets vegetarià!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDsxPrp74lAe79CJwrANz8vK74Gm65J0aWWktIOC_gYoLb90mmH6HVlE6DWP_K3jJLE68wsUAkY9xAGAxXR2EFCsdqXEzMovOawstc3RbHKGUc1Q7unJDPeCs0an_94FtE1CnWW8RiY-g/s1600/P9020102.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDsxPrp74lAe79CJwrANz8vK74Gm65J0aWWktIOC_gYoLb90mmH6HVlE6DWP_K3jJLE68wsUAkY9xAGAxXR2EFCsdqXEzMovOawstc3RbHKGUc1Q7unJDPeCs0an_94FtE1CnWW8RiY-g/s320/P9020102.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508679300845661650" border="0" /></a>I a més de les espècies hi ha el picant. Fins i tot si demanes <span style="font-weight: bold;">“no spicy”</span> no poden evitar que piqui. Per exemple, aquest plat és un “thali” (una safata metàl•lica o amb fulles de plataner que se serveix amb arròs blanc i diferents preparats) i de totes les salses només dues no picaven. Entre una cosa i l’altra, els mals de panxa no es poden evitar. Tot i això <span style="font-weight: bold;">el menjar té molt de gust i, sobretot molta olor</span>. Els bitllets de 10 i 20 rupies fan tots olor a menjar!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb6wrqOD0NRSO885CHuq9jE8L16hm9Hm3K2SyxtCpOcNNInX41FaYv7i37kCS8j5SOm6PpjJh7sp_3cZ3kaXz7DJWRT6uwimgqlmIOB-G0uQO3ttu3rqDtkaoioY-RBvxEfqNbcARfGRM/s1600/P9110244.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb6wrqOD0NRSO885CHuq9jE8L16hm9Hm3K2SyxtCpOcNNInX41FaYv7i37kCS8j5SOm6PpjJh7sp_3cZ3kaXz7DJWRT6uwimgqlmIOB-G0uQO3ttu3rqDtkaoioY-RBvxEfqNbcARfGRM/s320/P9110244.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508679308973299058" border="0" /></a><br />El més normal és demanar un <span style="font-weight: bold;">plat de carn amb alguna salsa i un altre d’arròs</span>, que pot ser “pulao” (pilaf amb espècies) o biryani (cuinat ja amb una espècie de curri). Els vegetarians poden canviar la carn per “dhal” (llenties al curri) o “raita” (una mena de iogurt que ens ha servit per rebaixar el picant). Tot plegat és un menjar molt “líquid”. Per coses més solides hi ha l’opció del “tandoor” (forn de fang) on fan un pollastre molt bo (murgh). També hem tastat alguna especialitat de més al sud com les “doses” (una mena de crepe gegant farcida d’un puré de diferents llegums i patata).<br /><br />Tenen <span style="font-weight: bold;">pa sense llevat</span> (chapati, naan o roti) que el poden fer amb mantega, formatge sense fermentar (paneer) i fruits secs. De dolços poca cosa i sempre basats en la llet com el “gulab jamun”. <span style="font-weight: bold;">El menjar és força barat</span>. Depèn d’on vagis a parar pots quedar satisfet per entre uns tres i cinc euros per persona. Menjar al carrer, com fan molt indis, és encara més barat però pot ser un suïcidi per l’estómac. Els indis mengen amb les mans; <span style="font-weight: bold;">bé, amb la mà dreta</span> (fins i tot per tallar el pa) però a la que et veuen la pinta d'estranger et posen coberts per si de cas. En algun lloc hem menjat amb la mà i no és fàcil (sobretot si intentes evitar la mà esquerra). Això sí, és divertit.<br /><br />I per veure poca cosa que no coneguem, a banda de les mítiques Mirindes. Arreu et trobes paradetes de “<span style="font-weight: bold;">nimbu pani</span>” (una mena de suc de llimona, però fet amb aigua local difícil de pair). Ah! I el chai (té amb llet) és omnipresent. La cervesa local és la Kingfisher i ve en ampolles de 750 ml o sigui que es pot compartir, cosa que va bé perquè a diferència del menjar, <span style="font-weight: bold;">l’alcohol és força car</span>. Hi ha vins, però els preus valen com cinc àpats junts.<br /><br />Per acabar, la nostra petita conclusió. Índia ens ha sorprès, en algunes coses per bé i en d’altres per mal. Ha estat un <span style="font-weight: bold;">viatge molt dur físicament</span>, més que no pas mentalment, potser perquè veníem advertits i atents. El clima en aquesta època és dur; la calor i la humitat es fan asfixiants i dificulten molt el viatge. <span style="font-weight: bold;">La gent és complexa</span>; no sempre resulta fàcil poder confiar quan tens sempre cinc persones envoltant-te i seguint-te allà on vas, venent-te coses i preguntant-te totes a la vegada. Per no parlar dels constants <span style="font-weight: bold;">caçadors de propines</span> que t’enganyen tan com poden per treure’t totes les rupies possibles. Es fa difícil baixa la “barrera” per seure amb ells a xerrar, però si ho aconsegueixes la gent <span style="font-weight: bold;">també pot ser encantadora</span>. L’Índia té un passat fascinant, civilitzacions i imperis increïbles i una història i un patrimoni fantàstic que ens ha deixat aquest bon regust de màgia durant el nostre llarg viatge per les terres més sorprenents d’aquest curiós país. Curiós perquè, com ja indicàvem en un post anterior, encara no sabem si l’Índia s’està construint o destruint, o les dues coses a l’hora. Ens quedem amb les seves vaques pels carrers i les seves <span style="font-weight: bold;">figures d’elefants, que portin fortuna allà on no n’hi ha</span>.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAXVBonLn7EW9HMdVA9gAEg87hva4QXTiR8ChmcEJ0Dy2KXRUa5L1qp67y7OllEO3kHgW1BcLzqV0VFPcONYDKL3Ciiu4GfdW6oBo2rZCMdFXvSvRU0XurJfWN24ukybt5g3L3Ym0PgZc/s1600/P9169249.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAXVBonLn7EW9HMdVA9gAEg87hva4QXTiR8ChmcEJ0Dy2KXRUa5L1qp67y7OllEO3kHgW1BcLzqV0VFPcONYDKL3Ciiu4GfdW6oBo2rZCMdFXvSvRU0XurJfWN24ukybt5g3L3Ym0PgZc/s320/P9169249.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508679320571247746" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix4PdrrglVph0tGqFpugWaCUkLdrudr6u-LtwGq-cF5q5enqxIvf_UNKJzVTcsDWAdcv5WgmP1mNO-Zv1Ywibj1pkHnq91ANm2EKRhgZgVP9Jl43WoOVSkmSk_uTuubZBtf_ZxwCMPz-A/s1600/P9169258.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix4PdrrglVph0tGqFpugWaCUkLdrudr6u-LtwGq-cF5q5enqxIvf_UNKJzVTcsDWAdcv5WgmP1mNO-Zv1Ywibj1pkHnq91ANm2EKRhgZgVP9Jl43WoOVSkmSk_uTuubZBtf_ZxwCMPz-A/s320/P9169258.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508679329513605858" border="0" /></a><br />De moment, mentre seguim cercant respostes, ens acomiadem fins la propera aventura.<br /><br />Anna i Felip<br /><br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: Un thali ple de colors i sabors exòtics<br />Foto 2: Arròs amb curri de plàtan, coronat amb unes fantàstiques guindes!<br />Foto 3: Una preciosa vaca descansant tan tranquil•la en un carrer de Jaisalmer<br />Foto 4: Escultura d’un elefant en una antiga haveli de Jaisalmer</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-49331000985914805382010-08-24T07:30:00.000-04:002010-08-24T07:30:00.908-04:00Cap a Delhi amb el Shivganga ExpressViatjar en <span style="font-weight: bold;">tren</span> per l’Índia és tota una aventura, us ho podem ben assegurar. El que havien de ser 12 hores <span style="font-weight: bold;">es van convertir en 18</span>, però la sensació de dormir amb el ritme del tren ens va acompanyar tot el trajecte de Varanasi a Delhi. Per donar-vos algunes dades us direm que l’Índia té <span style="font-weight: bold;">la xarxa ferroviària més gran de l’Àsia</span> i la segona del món, amb 20 milions de passatgers diaris, unes 7.000 estacions i més de 63.000 kilòmetres de vies.<br /><br />Així que tornem a ser a Delhi per acabar d’explorar-la a fons. I comencem per <span style="font-weight: bold;">Lal Qila, el famós Fort Vermell</span> que va fer construir l’emperador mongol Sha Jahan el 1638, durant el període de màxim esplendor de l’imperi mongol. Des que l’Índia és independent, els discursos polítics importants del país s’han donat des d’aquí, i encara <span style="font-weight: bold;">hi oneja la bandera penjada el 15 d’agost de 1947</span>. Avui es troba una mica en mal estat, els britànics van utilitzar-lo com a quarter general i moltes de les pedres precioses i pintures que decoraven els edificis i sales van desaparèixer.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh94p-5Tc_FcpJ70ltr2V386lXHM-HKdzi5_iagCGvQSRpNftAFAh2pCuh-0-sA0hlRr41k2Ma2e10FeakjuFWX9qJSMq0TrM1081ElYb85stV6eoYARnsoAjxstv6w3lsaJgzGZJA-b3c/s1600/P8231288.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh94p-5Tc_FcpJ70ltr2V386lXHM-HKdzi5_iagCGvQSRpNftAFAh2pCuh-0-sA0hlRr41k2Ma2e10FeakjuFWX9qJSMq0TrM1081ElYb85stV6eoYARnsoAjxstv6w3lsaJgzGZJA-b3c/s320/P8231288.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508676954394865394" border="0" /></a><br />Dins el Fort es poden visitar els palaus on treballava l’emperador, els jardins i sales de les seves dones, un palau especial per a la seva dona preferida, per la que va fer construir el bell Taj Mahal, dues sales d’audiències públiques i privades, i la mesquita de la perla, a la que ja no es pot entrar. Els habitants de Delhi hi acudeixen per <span style="font-weight: bold;">passejar pels seus jardins</span> en força bon estat i descansar i xerrar a la gespa, deixant passar lentament una altra tarda de diumenge.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQy7M0sDAde-t_EWLClWqq7YhN2EPdEaoJAOT0GQsyo3UkNA3AJpsIi1EK2NoSgJFG4D7sBH6iG2omn_JKmKSfU5Z5k0r1Tbo0tq2IoTw8A2ryQ0LiaQ7Bi_MuL8bxqb7jj0F23ebqb-c/s1600/P8221149.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQy7M0sDAde-t_EWLClWqq7YhN2EPdEaoJAOT0GQsyo3UkNA3AJpsIi1EK2NoSgJFG4D7sBH6iG2omn_JKmKSfU5Z5k0r1Tbo0tq2IoTw8A2ryQ0LiaQ7Bi_MuL8bxqb7jj0F23ebqb-c/s320/P8221149.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508676931689719378" border="0" /></a><br />A prop del Fort hi ha la Jama Masjid, coneguda com la mesquita dels divendres, que és la mesquita més gran de l’Índia. També va ser construïda per voluntat de l’emperador mongol Sha Jahan el 1644, i té capacitat per a més de 25.000 persones.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTFpqRCNQix9h7jH0C2Tv2UNxRQRDCZWDSo4nWZdpBxy8KJFEkeGe9kkwlM5Q2R_M3hPiVkV4cHCCfJPubDbmRRFqMiEEPxJuIK2IiVZDfU7MVpg1XNEiAhetRrOAhbGC95T2GT0ehGnQ/s1600/P8231238.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTFpqRCNQix9h7jH0C2Tv2UNxRQRDCZWDSo4nWZdpBxy8KJFEkeGe9kkwlM5Q2R_M3hPiVkV4cHCCfJPubDbmRRFqMiEEPxJuIK2IiVZDfU7MVpg1XNEiAhetRrOAhbGC95T2GT0ehGnQ/s320/P8231238.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508676944074538050" border="0" /></a><br />Als voltants de la mesquita i davant del Fort Vermell s’estén el famós mercat de Delhi, <span style="font-weight: bold;">Chandni Chowk</span>, ple de botigues i paradetes de menjar, un embús de trànsit continu amb pols i clàxons i empentes arreu. Un vertader caos pel que, certament, no plau passejar-hi massa. Però els <span style="font-weight: bold;">colors i aromes desperten alguns sentits</span> i graven alguns records, inconfusibles, impossibles de separar de l’experiència de viure l’Índia.<br /><br />L’últim que ens quedava per veure és el <span style="font-weight: bold;">Museu Nacional</span>, un dels millors del país, i un dels més grans. Té milers d’objectes des de la prehistòria, passant per diverses civilitzacions asiàtiques i fins als temps més moderns: armes, pintures, monedes, escultures, teles... I aquí <span style="font-weight: bold;">ens acomiadem de Delhi i de l’Índia</span>, després de gairebé quatre setmanes explorant els indrets més sorprenents d’aquestes terres. Però no ens acomiadem encara del viatge, ens queden quatre coses per explicar i les nostres últimes reflexions.<br /><br />Anna i Felip<br /><br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: La bandera india oneja des del 15 d’agost de 1947, dia de la independència<br />Foto 2: Palau de les audiències privades al Fort Vermell de Delhi<br />Foto 3: Jama Masjid, la mesquita més gran de l’Índia</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-48303844671496959112010-08-22T14:33:00.001-04:002010-08-23T14:47:13.034-04:00El Ganges de la vida i la mortArribem a Varanasi, <span style="font-weight: bold;">la ciutat de Siva i del riu Ganges</span>, després de tot un dia de carretera. És un dels indrets més sagrats i espirituals del país, els peregrins hindús d’arreu hi acudeixen per rentar en el Ganges els pecats de les seves vides. Els indis també <span style="font-weight: bold;">hi venen a morir</span> quan senten que els arriba l’hora, i molts d’altres venen a incinerar als seus éssers estimats.<br /><br />Però Varanasi no és només el centre de l’hinduisme, als afores, al poble de <span style="font-weight: bold;">Sarnath</span>, Buda (que significa el que va despertar) hi va donar el seu <span style="font-weight: bold;">primer sermó</span> i va "inaugurar" budisme. Allà, l’emperador maurya <span style="font-weight: bold;">Asoka</span> hi va construir temples en el seu honor en el segle III abans de Crist. Aquest rei es va convertir al budisme i ha estat <span style="font-weight: bold;">un dels personatges més importants de la història de l'Índia</span>. La bandera del país porta la “dharmchakra” la roda que lluïa l’emperador i que neix de la roda de la vida budista. L’emblema nacional són els quatre lleons del rei. Va ser un <span style="font-weight: bold;">monarca il•lustrat</span> que fins i tot va redactar una espècie de drets humans que va esculpir en pedra i que va repartir per tot el país. Algunes d’aquestes peces es poden veure en el museu arqueològic de Sarnath.<br /><br />Encara avui Sarnath és un lloc de peregrinació pels budistes. De fet hem coincidit amb un grup que estaven repetint el sermó de Buda a la gespa del recinte.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNzNJSjM6e4aeEgWxE_tHse_02O4B2tcSygVvwWh-nkSByTxi3P5LBIfGp6js7gtlQ_KaYIppUa6yx8TjWbeCCMeddR_KCi8RWSffaDbvqKQDG-PCxikfVchVfbB5N-TyZiasjPdVW2uE/s1600/P8200879.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNzNJSjM6e4aeEgWxE_tHse_02O4B2tcSygVvwWh-nkSByTxi3P5LBIfGp6js7gtlQ_KaYIppUa6yx8TjWbeCCMeddR_KCi8RWSffaDbvqKQDG-PCxikfVchVfbB5N-TyZiasjPdVW2uE/s320/P8200879.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508675655757749842" border="0" /></a><br />Al vespre ens unim a la “<span style="font-weight: bold;">ganga aarti</span>”, una cerimònia en honor al riu Ganges que es fa cada vespre al Dasaswamedh ghat de Varanasi. Centenars d’hindús hi acudeixen per fer les seves ofrenes al riu enmig de càntics i un ambient carregat d’encens i flors.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXWYg5EDYuFPsyYG3wvVB-jR7vpZ9dD18aqbFzgRM1dlbua9-Jon4ONUMrsfEwdEJ6rgE8AlqwiMmn0lAPz0WUkCoPa1bL3CL1RL9wlX-rOQrwj18aov_rpiR_YuelJgdkAwaohOeKq4/s1600/P8200974.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXWYg5EDYuFPsyYG3wvVB-jR7vpZ9dD18aqbFzgRM1dlbua9-Jon4ONUMrsfEwdEJ6rgE8AlqwiMmn0lAPz0WUkCoPa1bL3CL1RL9wlX-rOQrwj18aov_rpiR_YuelJgdkAwaohOeKq4/s320/P8200974.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508675664748520562" border="0" /></a><br />A l’alba és el millor moment per poder veure de prop la vida del Ganges. La riba del riu al seu pas per Varanasi està <span style="font-weight: bold;">plena de ghats</span> (graons que se submergeixen en l’aigua) en els que la gent es banya. Els hindús donen un significat religiós a la neteja. El <span style="font-weight: bold;">bany és ritual </span>i cada matí a cada indret de l’Índia et trobes gent banyant-se en fonts, llacs i rius. Banyar-se al Ganges té quelcom d’especial, d’espiritual. Diuen que <span style="font-weight: bold;">el riu neix dels peus de Visnu</span>, perquè ell és el que preserva i protegeix tot el que hi ha de bo al món.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78cH_z-eAsvBt4h1VqV-6bLtVOlTem7SLGCdC_7DpxO5tvuepbLvWwP4eKIm9hpsqOsVQYeigqYkq13IOUstnn8xlPD1vwo1j2QdGhQzO3ZgdZQzpNM8vYG0rH816L5j71uUKnJOFRjI/s1600/P8211066.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78cH_z-eAsvBt4h1VqV-6bLtVOlTem7SLGCdC_7DpxO5tvuepbLvWwP4eKIm9hpsqOsVQYeigqYkq13IOUstnn8xlPD1vwo1j2QdGhQzO3ZgdZQzpNM8vYG0rH816L5j71uUKnJOFRjI/s320/P8211066.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508675671885815650" border="0" /></a><br />En un passeig en barca es poden veure tots els ghats, fins i tot els dos principals crematoris de la ciutat: Harischandra i Manikarnika. Aquí s’hi apila la llenya de sàndal i també <span style="font-weight: bold;">el foc sagrat que diuen que no s’ha apagat mai</span> des de fa milers d’anys. Una casta concreta s’encarrega de tot el procés. Lògicament no està permès fer fotos, seria ofensiu.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD7tgbaG9QfFTW1-Vj_AojjJovQilVoz-bQxAuKOYdFO9WkRlb2ytq7cCbBxyjlgjHaIB8jEHUzRkvc8FS9MrG9LqRM90Ng0AoPeo0sk1sdRt8KEXsf_M9QWl-MUWdsUPSye3irEbfy-E/s1600/P8211124.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD7tgbaG9QfFTW1-Vj_AojjJovQilVoz-bQxAuKOYdFO9WkRlb2ytq7cCbBxyjlgjHaIB8jEHUzRkvc8FS9MrG9LqRM90Ng0AoPeo0sk1sdRt8KEXsf_M9QWl-MUWdsUPSye3irEbfy-E/s320/P8211124.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508675684432400962" border="0" /></a><br />Varanasi també està plena de gurús (guies espirituals) i aquest són els primers a anar a banyar-se. La gent també fa ofrenes al riu: menjar, flors, encens i li envia els seus desitjos. El que faci falta per purificar-se, per <span style="font-weight: bold;">millorar el “karma” en el camí de les reencarnacions</span>, potser així algun dia podran escapar del cicle (“samsara”) i arribar a l’alliberació (“moksha”).<br /><br />Anna i Felip<br /><span style="font-size:85%;"><br />Foto 1: Relleus budistes amb una estupa (temple) de fons<br />Foto 2: El foc i el fum honoren el riu Ganges (Ganga)<br />Foto 3: Cap a les sis del matí, els ghats s’omplen de gent<br />Foto 4: Un gurú assegut a les escales després de la seva “puja” (ofrena)</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-81962040556173465022010-08-19T03:30:00.005-04:002010-08-19T03:30:00.721-04:00Temples no aptes per a menorsTocant ja al final de la nostra ruta, hem fet un parell d’interessants visites a temples i palaus a <span style="font-weight: bold;">Madhya Pradesh</span>. Primer hem entrat al <span style="font-weight: bold;">fort medieval de Gwalior</span>, conegut com “la perla entre les fortaleses de l’Índia”. El palau encara conserva alguns colors a la façana, i de camí es poden observar encara nombroses escultures del segle XV excavades en les parets de roca, algunes tenen més de 17 metres d’alçada.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVe4MEwgHyBzWqTrf0fD9widPsZDGcckixA15zHTHaDrGQsiMV7_adsokspA6PSBVN3JOIvty-riRFWaHkstXCPwMVXCzzBjvl-ETLCY75HC0jLfb5W-eevqfD_A0CutDTWXxgtpm3Whg/s1600/P8170663.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVe4MEwgHyBzWqTrf0fD9widPsZDGcckixA15zHTHaDrGQsiMV7_adsokspA6PSBVN3JOIvty-riRFWaHkstXCPwMVXCzzBjvl-ETLCY75HC0jLfb5W-eevqfD_A0CutDTWXxgtpm3Whg/s320/P8170663.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770097201827746" border="0" /></a><br />A la tarda del mateix dia varem passejar per entre els <span style="font-weight: bold;">palaus i cenotafis de la ciutat d’Orchha</span>, que significa lloc amagat. Molts dels temples i construccions del que un dia va ser capital dels<span style="font-weight: bold;"> rajàs Bundela</span>, entre els segles XVI a XVIII, ja no funcionen o estan mig abandonats. Al vespre, quan la llum de dia es va apagant, les pedres mostren la seva cara més fosca, més misteriosa. Al matí, tot canvia de color, i entre les herbes es poden admirar els detalls amagats el dia anterior.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-gBC8zjVW0AdBkwN2VVm2MdotM-LX1G8cT9y82icCQ2ReYlaKPB0aVnNb-zD85Y8Lqv4VF-Brq8Jez-f7a8OnmqG1JQZXMK8QNonh1GvTKGTodXBYkMkzKKHlrol5FTcLJbRP1yRdSU/s1600/P8180696.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-gBC8zjVW0AdBkwN2VVm2MdotM-LX1G8cT9y82icCQ2ReYlaKPB0aVnNb-zD85Y8Lqv4VF-Brq8Jez-f7a8OnmqG1JQZXMK8QNonh1GvTKGTodXBYkMkzKKHlrol5FTcLJbRP1yRdSU/s320/P8180696.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770109504102274" border="0" /></a><br />La següent parada és la que dóna nom al post: les <span style="font-weight: bold;">imatges del kamasutra</span> dels temples de Khajuraho contenen algunes de les millors escultures eròtiques del món. La ciutat va ser fundada i governada durant cinc segles per la <span style="font-weight: bold;">dinastia Chandela</span>, fins que va caure derrotada pels mongols. El lloc va ser abandonat temps després, i durant segles va restar oblidat.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9n01_kugKWnQNpcXP_8pC-587CjowdhCzG5fQejePQXk6mmMac38CIo5KsPXrCyEosq9zPgu_y-ktxRlzEDqgExfmiDlNrzplOglpyLAuSZ0PyCSj0m3BVIS3auU0Ps4gcw4vq4NE_SI/s1600/P8180732.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9n01_kugKWnQNpcXP_8pC-587CjowdhCzG5fQejePQXk6mmMac38CIo5KsPXrCyEosq9zPgu_y-ktxRlzEDqgExfmiDlNrzplOglpyLAuSZ0PyCSj0m3BVIS3auU0Ps4gcw4vq4NE_SI/s320/P8180732.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770211415838594" border="0" /></a><br />Diu la llegenda que el fill del déu de la lluna, Chandra, va baixar a la terra per <span style="font-weight: bold;">seduir a una jove que es banyava en una font</span>, i en aquest indret els Chandela van construir més de 85 temples amb centenars de figures esculpides que volien mostrar la vida quotidiana del poble. Hi ha figures de guerrers, de diversos oficis, de ballarines, de dones que es maquillen, de molts animals, però sobretot, <span style="font-weight: bold;">escenes sexuals molt explícites</span>. D’aquí la seva fama. Tranquils, us en posem alguns exemples.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvCLzY_yt-P-raX9LfXJDzoMIuzUzqrBWRKsIadvrVe_j11mQdLtbSOr1MSe2SYv6oFfE7UWd5SWUiWJoJmJcOO8xYLdrDJamvvKV22XYxRXIVBUa1e3g3aFMH8uIcmC645V_tgwA4ZQc/s1600/P8180710.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvCLzY_yt-P-raX9LfXJDzoMIuzUzqrBWRKsIadvrVe_j11mQdLtbSOr1MSe2SYv6oFfE7UWd5SWUiWJoJmJcOO8xYLdrDJamvvKV22XYxRXIVBUa1e3g3aFMH8uIcmC645V_tgwA4ZQc/s320/P8180710.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770115431957314" border="0" /></a><br />Diu la teoria que aquestes escultures són imatges tàntriques, és a dir, que la <span style="font-weight: bold;">gratificació dels instints bàsics és una manera d’arribar a la il•luminació</span>. Sembla ser que el plaer físic (bhoga) i el plaer espiritual (yoga) són igual de vàlids per arribar al nirvana. No sabien res els de Khajuraho...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMKBlGmxUkGO9h4wy9uoXbm6HMbcM2nInlMr2660jQBaQOvVrwM6QexCEnp8a9wN-_BRjZR3Dr33IJNKdN1NQT8bnOTEJ3GMki5CHSzuV2BD161Ukq3mF0ZyTZpWaIcSklf2fCl7W8Qd8/s1600/P8180347.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMKBlGmxUkGO9h4wy9uoXbm6HMbcM2nInlMr2660jQBaQOvVrwM6QexCEnp8a9wN-_BRjZR3Dr33IJNKdN1NQT8bnOTEJ3GMki5CHSzuV2BD161Ukq3mF0ZyTZpWaIcSklf2fCl7W8Qd8/s320/P8180347.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770108195419730" border="0" /></a><br />Més enllà de la seva fama eròtica, <span style="font-weight: bold;">les escultures dels temples de Khajuraho són excepcionals</span>. Només la concreció dels detalls, com les joies de les dones, els trets de les cares, els objectes que porten, o el moviment que van aconseguir plasmar en la pedra, les ballarines es giren d’una manera que certament sembla que ballin, etc. Infinitat de petites obres d’art algunes de les quals, per desgràcia, s’han perdut en els temples que van desaparèixer. Us deixem amb un detall no apte per a menors i que no us recomanem massa de provar a casa...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Cheh1p1YnV9AJctETUDPwAHO6jlikLVBpTmwPMs23YlmYiJ-bq99hgfkOxvFSA9V-7-p-uQpH84-NRiVrkiQ37HGp-bG58IaVVHMgtUmrSvP_uHNEX1zwpO4NrWWu2LAHHRJVIPMNfY/s1600/P8180723.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Cheh1p1YnV9AJctETUDPwAHO6jlikLVBpTmwPMs23YlmYiJ-bq99hgfkOxvFSA9V-7-p-uQpH84-NRiVrkiQ37HGp-bG58IaVVHMgtUmrSvP_uHNEX1zwpO4NrWWu2LAHHRJVIPMNfY/s320/P8180723.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506770123486343138" border="0" /></a><br />Anna i Felip<br /><span style="font-size:85%;"><br />Foto 1: Esculptures jainistes en l’ascenció a Gwalior<br />Foto 2: Els cenotafis dels Bundela d’Orchha a primera hora del matí<br />Foto 3: Un dels immensos temples de Khajurahi<br />Foto 4: Detall de les figures d’un dels temples<br />Foto 5: Una sardula, animal mitològic<br />Foto 6: Com diu la guia, sembla que el cavall també pot ser el millor amic de l’home</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-40856468507263423762010-08-17T11:12:00.002-04:002010-08-18T11:17:01.447-04:00Una llàgrima en el rostre de l’eternitat“Una llàgrima en el rostre de l’eternitat”, així va definir el poeta indi Rabindranath Tagore el <span style="font-weight: bold;">Taj Mahal</span>. Sí, ja hem visitat Agra i ja hem vist el que diuen que és la més bella de les construccions humanes. Ens trobem al cor de l’Índia governada pels mogols fa quatre segles.<br /><br />Abans, però, passem per <span style="font-weight: bold;">Fatehpur Sikri</span>. Ara només són runes, però el 1571 va ser la nova capital del gran imperi mogol d’Akbar que dominava tota l’Àsia central i la major part de l’Índia. Fins llavors els mogols regnaven des d’Agra, però un sant sufí va predir a Akbar que tindria un fill mascle. La va encertar i com a agraïment l’emperador <span style="font-weight: bold;">va traslladar la seva capital aquí</span>. Ja sabeu la tirada que té Akbar per aquests ascetes musulmans. Hi ha la tomba del sufí Shaikh Salim Chisti i la <span style="font-weight: bold;">Jama Masjid</span>, i les restes de la ciutat, on encara hi ha sales que no se sap per a què servien.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigjSUW2gjqy4iig1ohHglk1k7uND5ARmrZN9W2CkEOfjA0lPMKQs5nqdSpjhqQ6i_FI5LMlXHwMN3IEg1avS5CZ9oVrA5OLmF_9nBBpmL2ioQRxIOO8-K4rF0RMnHi_s9qj7CjxAvuSXo/s1600/P8150321.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigjSUW2gjqy4iig1ohHglk1k7uND5ARmrZN9W2CkEOfjA0lPMKQs5nqdSpjhqQ6i_FI5LMlXHwMN3IEg1avS5CZ9oVrA5OLmF_9nBBpmL2ioQRxIOO8-K4rF0RMnHi_s9qj7CjxAvuSXo/s320/P8150321.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506768879893535698" border="0" /></a><br />La capital d’Akbar només va durar 14 anys. Al voltant de la tomba del sufí hi havia poca aigua i <span style="font-weight: bold;">la ciutat es moria de sed</span>. L’emperador va haver de tornar a Agra al fort que porta el seu nom. El fort d’Agra és de pedra vermella, com el de Delhi, i per això es diu <span style="font-weight: bold;">Lal Qila</span> (vol dir fort vermell), però de portes endins al seu interior hi ha elements de mabre blanc com en la Nagina Masjid, la mesquita de les gemes.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXgaoeK0urCQUZ3OgPS5VeydJiTS2uunu1WjTFGpkbSQvgEWYSSUptkmjVSmdVMSpqe_4cOurEPE2bidoWhnrIQ66v6ZDMSpVWPSbKolRt5Ko5FAupSvpJaPO2JSPI-QmbdmlWo1WOoig/s1600/P8160548.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXgaoeK0urCQUZ3OgPS5VeydJiTS2uunu1WjTFGpkbSQvgEWYSSUptkmjVSmdVMSpqe_4cOurEPE2bidoWhnrIQ66v6ZDMSpVWPSbKolRt5Ko5FAupSvpJaPO2JSPI-QmbdmlWo1WOoig/s320/P8160548.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506768900653867458" border="0" /></a><br />A Lal Qila també va governar <span style="font-weight: bold;">Sha Yahan</span>, el monarca mogol que va fer construir el Taj Mahal, sobre el que tantes pàgines s’han escrit. Encara avui hi ha diverses teories sobre el Taj. Uns diuen que és el <span style="font-weight: bold;">tro de Déu a la Terra</span>, d’altres que l’emperador volia demostrar el seu poder amb l’arquitectura, però la versió més estesa és la de l’amor.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTlTCKjhYlUfp6qbEMvD80cx3o3TmphosVOJUXs8ZW2zsTVMJMRVKzImaeVttGK1FEJ-URMBNt_CG3KiHUjXpLyMxEMw1pmo__HpcldEFDQvuvg0In6ALj0tOWmOs2rCAzkX2gYN9JB58/s1600/P8160473.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 256px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTlTCKjhYlUfp6qbEMvD80cx3o3TmphosVOJUXs8ZW2zsTVMJMRVKzImaeVttGK1FEJ-URMBNt_CG3KiHUjXpLyMxEMw1pmo__HpcldEFDQvuvg0In6ALj0tOWmOs2rCAzkX2gYN9JB58/s320/P8160473.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506768897747281410" border="0" /></a><br />Sha Yahan es va casar amb Arjumand Banu Begum. Era la seva segona dona, però era la que realment estimava. De fet, li deien <span style="font-weight: bold;">Mumtaz Mahal</span> (la preferida del palau). Va morir el 1631, mentre paria el seu 14è fill. Expliquen que l’emperador es va entristir tant que va decidir dedicar-li el mausoleu més bell del món. Així va començar el Taj Mahal. Un <span style="font-weight: bold;">edifici perfectament simètric</span> i tot recobert de marbre blanc. La seva construcció va durar 12 anys i li va costar el tron a l’emperador. El seu fill Augranzeb es va rebel•lar i el va empresonar. Sha Yahan va passar el seus últims dies tancat al Fort d’Agra, des d’on es veia el Taj Mahal per una finestra. Va morir el 1666 i <span style="font-weight: bold;">la seva tomba</span>, al costat de la de Mumtaz, <span style="font-weight: bold;">és l’únic element que trenca la perfecta simetria</span> de l’edifici.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHORYlJCIheRSWooKtRf_K1c2xAiBuWy3U-1VLoK8GuyS9XVYwcWWhhvqIaRT3tF2-B2ghMajV_C6bwQRNp8mx094RD0UVMwGPQRS9Vo9Op-r18vvLEMNd6nG3yDMVHoLl3MWxWxFU9-8/s1600/P8160368.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHORYlJCIheRSWooKtRf_K1c2xAiBuWy3U-1VLoK8GuyS9XVYwcWWhhvqIaRT3tF2-B2ghMajV_C6bwQRNp8mx094RD0UVMwGPQRS9Vo9Op-r18vvLEMNd6nG3yDMVHoLl3MWxWxFU9-8/s320/P8160368.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5506768880980916354" border="0" /></a><br />Agra té poc interès més a banda d’aquesta meravella arquitectònica. La nostra següent parada és <span style="font-weight: bold;">Khajuraho</span>, on hi ha els famosos temples eròtics jainistes.<br /><br />Anna i Felip<br /><br /><span style="font-size:85%;">Foto 1: La Jama Masjid i la tomba de Salim Chisti a Fatehpur Sikri<br />Foto 2: Nagina Masjid al Fort d’Agra<br />Foto 3: El Taj Mahal reflectit en l’aigua dels seus jardins<br />Foto 4: El Taj des d’un del jawab, construïts per conservar la simetria</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1247001736749425771.post-59057233645435953462010-08-15T02:30:00.000-04:002010-08-15T02:30:00.293-04:00Jaipur, de la terra al celLa ciutat de Jaipur deu el nom al seu fundador, el <span style="font-weight: bold;">maharaja Jai Singh II</span>, que el 1727 va planificar una ciutat nova basada en els principis de l’arquitectura hindú. En ella, el maharaja hi va desplegar també la seva gran passió; <span style="font-weight: bold;">l’astronomia</span>. Però comencem pel principi. El dia arrenca amb el fort d’Amber...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EMAKwqDcejyFs5_cAp7ofKXS5LX9DlJBQcctZeRPwsuh0LA2iQizbZ5-CEFAG4XvecJj0Qkl8aXkhCBPm2kUyjZ4d-cclSGIXRbc7-_Q_q66GU1aY11SB0aXbDSs5iRuna6Jdnl0rP0/s1600/P8140109.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EMAKwqDcejyFs5_cAp7ofKXS5LX9DlJBQcctZeRPwsuh0LA2iQizbZ5-CEFAG4XvecJj0Qkl8aXkhCBPm2kUyjZ4d-cclSGIXRbc7-_Q_q66GU1aY11SB0aXbDSs5iRuna6Jdnl0rP0/s320/P8140109.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280382935583026" border="0" /></a><br />Aquesta <span style="font-weight: bold;">fortificació impressionant d’arquitectura rajput</span> s’enfila dalt d’una muntanya, envoltada per quilòmetres de muralles i almenares. Fins al capdamunt s’hi pot pujar en <span style="font-weight: bold;">elefant</span>, però ens ha semblat trist col•laborar en l’explotació d’aquests meravellosos animals que ja pateixen prou en mans humanes. De manera que hem passejat admirant a cada pas el paisatge i la construcció, i espantant un munt de venedors pesadets. El fort d’Amber data del <span style="font-weight: bold;">1592</span>, i va ser construït pel maharaja Man Singh, comandant rajput de l’exèrcit del famós Akbar. En ell hi trobem diversos temples i apartaments per a totes les dones i servents del maharaja.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSj9247qPQsz0Lz_ftpuYzZ5FofD2qegXYteorxcsdxAde4W8jr6jXhkylJwD3ngZcxhm5BV6AO2j-CJhdYhxbxvXXoHLnvw6OjfISs5qSgXSbYMuIyUBp2zdsqT0M7hFZHiojxRc6jiA/s1600/P8140122.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSj9247qPQsz0Lz_ftpuYzZ5FofD2qegXYteorxcsdxAde4W8jr6jXhkylJwD3ngZcxhm5BV6AO2j-CJhdYhxbxvXXoHLnvw6OjfISs5qSgXSbYMuIyUBp2zdsqT0M7hFZHiojxRc6jiA/s320/P8140122.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280390397307762" border="0" /></a><br />I ara parlem d’astronomia. Jantar Mantar és un observatori astronòmic construït per Jai Singh II el 1728 i consta de diverses construccions i instruments per a calcular i mesurar tot tipus de <span style="font-weight: bold;">fenòmens relacionats amb astres i estrelles</span>, i amb el pas del temps. Calculava els eclipsis, el període de cada constel•lació, i mesurava el temps amb menys de 30 segons de marge de diferència. Va construir <span style="font-weight: bold;">quatre Jantars Mantars més</span>, a Delhi, Varanasi, Ujjain i Muttra, però el de Jaipur és el més gran i el millor conservat. Jantar Mantar significa instrument de càlcul. Es diu que el que volia el maharaja era compilar dades per predir els moviments del sol, la lluna i els planetes.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHniVZ239tt1yd7bFhfKZolGSrfh28TSu9jLfe4xtfnpWGykkB9kach4zZNXzRgUkD0kyyeJQNjWeS_UBp1_-_9qp2VtH_ho6nwhBs-vinSrP4x5Uwhof0-NmRUF30suGUXvUYFp8unO0/s1600/P8140205.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHniVZ239tt1yd7bFhfKZolGSrfh28TSu9jLfe4xtfnpWGykkB9kach4zZNXzRgUkD0kyyeJQNjWeS_UBp1_-_9qp2VtH_ho6nwhBs-vinSrP4x5Uwhof0-NmRUF30suGUXvUYFp8unO0/s320/P8140205.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280403200568818" border="0" /></a><br />El <span style="font-weight: bold;">palau de la ciutat de Jaipur </span>ens ha semblat un tant desencisant. És un palau que en l’actualitat té una part que funciona com a hotel i una altra part que continua sent residència de la família real, de manera que només una petita part és visitable. Algunes habitacions valen la pena, però novament ens hem trobat una visita molt obstinada en ressaltar l’<span style="font-weight: bold;">egocentrisme</span> dels nous maharajes i maharanis, amb els seus actes i els seus invents. No ens estendrem en la nostra opinió respecte a una noblesa que simplement s’adapta als nous temps procurant no perdre masses poders, riqueses ni status, de manera que us deixem amb algunes de les millors imatges per les que el palau ha merescut una visita.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO5ddGMWw4iCZMFaq0qcdDEuTEppGNU3LiR5Hhw-xM_0GbSZzrS-0xUd6U1sg-qu1hnbvQ9dA75FSdwc62kXRUmYddoK77mX0Yf8eegfR-RksTs0yxXwu7ftZiYWF54Vprw_TgRjv2iaw/s1600/P8140235.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO5ddGMWw4iCZMFaq0qcdDEuTEppGNU3LiR5Hhw-xM_0GbSZzrS-0xUd6U1sg-qu1hnbvQ9dA75FSdwc62kXRUmYddoK77mX0Yf8eegfR-RksTs0yxXwu7ftZiYWF54Vprw_TgRjv2iaw/s320/P8140235.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280499279015970" border="0" /></a><br />El palau té gairebé 300 anys, i encara conserva moltes habitacions amb pintures originals, miralls i <span style="font-weight: bold;">impressionants portes, arcades i passadissos</span>. Es pot observar una barreja d’estils arquitectònics rajasthanis i mogols, té patis, jardins i diversos palaus en el seu interior. També hi ha un interessant <span style="font-weight: bold;">museu amb armes i vestuaris</span>. Destaquem que el maharaja del moment feia 2 metres d’alçada, pesava més de 250 quilos i tenia més de 108 dones. Això sí, no va tenir ni un fill i en va haver d’adoptar un. Sembla evident qui tenia el problema...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_vzloba_qJjv5-6AkfUrYC1VhscmxRhoEPUePpzSsfxiWBr7etADa1f2XhcVgJTa2cF3LnGxtuDVZbptMrheZpngDcnVhrgSbcniXioxcIszHxedMIscqlEIdo0BYejLPgk8qHzX3UI/s1600/P8140243.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_vzloba_qJjv5-6AkfUrYC1VhscmxRhoEPUePpzSsfxiWBr7etADa1f2XhcVgJTa2cF3LnGxtuDVZbptMrheZpngDcnVhrgSbcniXioxcIszHxedMIscqlEIdo0BYejLPgk8qHzX3UI/s320/P8140243.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280506343419730" border="0" /></a><br />El Hawa Mahal, conegut com el palau dels vents degut al vent que circulava a través de la façana per mantenir fresc el palau, va ser construït <span style="font-weight: bold;">només per a les dones del maharaja</span>. La seva façana els permetia observar la vida del carrer sense ser vistes. Tot i que avui només se’n conserva poc més que la façana, continua sent el símbol de Jaipur.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKhbOBh8TwVItvq0IGQ7FESGiCCV8NdZnLtZvZR5sdNE6LRbuc-0xAI6IgDF397q8FNa8nNwQK7mW5zgKSHMBuzdWWgoZELRGhy_9g7QX4Xvf8DwLIFVQGULWmCf0DEDEmhI-Jxs8HSsg/s1600/P8140069.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKhbOBh8TwVItvq0IGQ7FESGiCCV8NdZnLtZvZR5sdNE6LRbuc-0xAI6IgDF397q8FNa8nNwQK7mW5zgKSHMBuzdWWgoZELRGhy_9g7QX4Xvf8DwLIFVQGULWmCf0DEDEmhI-Jxs8HSsg/s320/P8140069.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280382031038754" border="0" /></a><br />Ja ho veieu, tot rosat, per això li diuen la ciutat rosada. I la de les congestions de trànsit a les hores puntes i les de quilòmetres i quilòmetres de mercats. <span style="font-weight: bold;">Tot el centre de la ciutat vella s’ha convertit en un mercat</span> en el que és difícil trobar un respir. Hi ha de tot i a tots els preus (molt i molt inflats, però res que no pugui solucionar una estona regatejant). Per cert, el dia 14 celebraven el festival <span style="font-weight: bold;">Nag Panchami</span>, en honor a la victòria de Krishna sobre la serp Kalia.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwVLlyzi1HpmyKgmqYPKKoS58_-mtG-4Q9GMzwM5mqu3PBudusbdxk8IwSHrahBknU10jWx0K4f6Y20LY_hbUbS_Xc_1OI279AT3OkkJ20zIumCU6csmubm_Z0IkuiT-3yM1YNt5Ei5cw/s1600/P8140158.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwVLlyzi1HpmyKgmqYPKKoS58_-mtG-4Q9GMzwM5mqu3PBudusbdxk8IwSHrahBknU10jWx0K4f6Y20LY_hbUbS_Xc_1OI279AT3OkkJ20zIumCU6csmubm_Z0IkuiT-3yM1YNt5Ei5cw/s320/P8140158.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505280393243458850" border="0" /></a><br />Ara marxem cap a Agra. Sí la ciutat del Taj Mahal, però abans passarem per <span style="font-weight: bold;">Fatehpur Sikri</span>, capital efímera del gran emperador mogol Akbar. Per cert, canviem d’estat: de Rajasthan a Uttar Pradesh!<br /><br />Anna i Felip<br /><span style="font-size:85%;"><br />Foto 1: Porta d’entrada al Palau del Fort d’Amber<br />Foto 2: Sala dels miralls al Fort d’Amber<br />Foto 3: Instruments de medició astronòmica al Jantar Mantar<br />Foto 4: Pati principal del Palau de la ciutat de Jaipur<br />Foto 5: Detall d’una porta del palau<br />Foto 6: El Palau dels vents, o Hawa Mahal<br />Foto 7: Un encantador de serps amb una preciosa cobra</span>Unknownnoreply@blogger.com4