dimarts, 10 d’agost de 2010

A través de Rajasthan fins a la ciutat blava

Marxem del desert cap a climes més frescos. En els últims tres dies hem marxat cap al sud del Rajasthan. Direcció Osian-Jodhpur-Ranakpur.

Osian és ara una petita població plena de temples jainistes fantasmes. Aquesta religió, amb més de 2400 anys d’història, és avui molt minoritària a la Índia (com el budisme que va néixer a les ribes del Ganges però amb el temps va anar perdent presència). Com que no tenen fidels ni monjos, no hi ha qui els cuidi i, per tant, s’han convertit en monuments.


L’únic temple que encara funciona és el de Mahavira, el 24è tirthankar – grans mestres jainistes -, té uns 20 segles d’història. Hi ha una estàtua de Mahavira feta amb sorra i llet, recoberta d’or i amb pedres precioses als ulls. La típica peça de col•leccionista d’Indiana Jones.


A Osian també hi ha el temple de Sachiya Mata, on els matrimonis fan ofrenes per tenir fills. Aquest és hindú i està ple d’estàtues de Ganesh, el déu amb cap d’elefant de la bona sort i la prosperitat.


Més al sud, hi ha Jodhpur. Una gran ciutat amb un fort inexpugnable: Meherangarh. És un bastió propietat dels Rathore amb uns 500 anys d’antiguitat. Està ple d’històries, com les mans de les dones del maharaja que el 1843 van fer el suïcidi ritual – sati -, les portes erigides per commemorar victòries, les parts del fort destinades a les dones, o els seients per muntar en elefant... És una joia de l’arquitectura rajputa (literalment, fill de reis). Hi ha unes audioguies molt interessants.


Des del fort de Meherangarh es pot veure una altra singularitat de Jodhpur: l’”índigo”. És el color blau característic de la ciutat. El fan servir per decorar i per rebaixar la calor en una regió on normalment hi ha pocs núvols. La vista des del fort és encisadora.


Us deixem també alguna imatge de la nostra tarda al Sardar market de Jodhpur; espècies, robes de mil colors llampants i vaques per tot arreu.


I de Jodhpur a Udaipur. De camí hem passat per Ranakpur, un lloc sagrat pel jainisme. Hi ha un temple que diuen que té 1444 columnes, cadascuna decorada amb les típiques filigranes i estàtues. No s’hi pot entrar tabac ni cuir, s’ha d’anar vestit respectuosament (pantalons llargs) i anar descalç. Com sempre, la visita val la pena perquè aquests temples tenen una atmosfera molt suggeridora.


Ara som a Udaipur, al costat del llac Pichola que fins fa quatre dies estava sec però que ara l’han tornat a omplir per nosaltres. Per cert, ja hem vist uns quants micos, però a Jaipur ens n’esperen molts més!

Anna i Felip

Foto 1: Detall d’uns dels relleus dels temples oblidats d’Osian
Foto 2: L’espectacular temple de Mahavira
Foto 3: Escala per on pugen les parelles a demanar desitjos a Sachiya Mata
Foto 4: Balconades al bastió de Mehereangarh
Foto 5: Jodhpur, la ciutat blava
Foto 6: Espècies a Sardar market
Foto 7: Figura d’un elefant al temple d’Adinath a Ranakpur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada