Jaisalmer, la joia del desert

Última nit a Jaisalmer. Una petita ciutat al voltant d’un fantàstic fort de 1156. Al capdamunt del mont Trikuta s’hi aixeca un bastió de l’època daurada de la ruta de la seda. Un fort que ara mateix s’enfonsa en la sorra, testimoni d’un temps on aquesta ciutat era un punt estratègic entre l’opi afganès i la seda xinesa al segle XVII.


Endinsar-se en el fort de Jaisalmer és trobar un petit oasi en l’habitual soroll indi. És similar a qualsevol ciutat vella emmurallada europea, però amb el toc de l’arquitectura del Rajasthan. Sumptuoses “havelis” que ara s’han convertit en hostals per turistes i en petites botigues de records. Hi ha també set temples jainistes que se superposen com un laberint. Tenen impressionants escultures treballades, foscor i un ambient opressiu que realment aconsegueix crear un entorn espiritual.



El jainisme és una religió amb més de 2.600 anys d’història, com a reacció a les castes i els rituals hindús. El seu fundador era contemporani de Buda i, de fet, té certes semblances. Es basa en la purificació de l’ànima amb l’austeritat, el dejú i la meditació. A més, fa 26 segles ja parlaven de l’”ahimsa” – la no violència – que anys després entroncaria amb Ghandi per alliberar tot un país. Els jainistes són vegeterians i no maten cap tipus d’animal.


Fora del fort hi ha la ciutat actual que encara conserva grans cases de comerciants que es van enriquir amb la ruta de la seda. I també la del poderós primer ministre Salim Sing que al segle XVII cobrava amb els seus soldats el peatge als comerciants. Va arribar a ser tant poderós que es va fer construir una casa fora dels murs que havia de ser tant alta com les muralles. Fins i tot volia construir un pont que unís la “haveli” amb el fort. Diuen que al maharaja no li va agradar i va decapitar dues de les vuit plantes de l’edifici. És realment una obra d'enginy arquitectònic amb decoració en pedra que fins i tot es podia retirar.

Hi ha una altra casa, la Natmal-ki-haveli, en que dos germans comerciants es van reptar a veure qui feia la seva part de la casa més sumptuosa i espectacular.


Jaisalmer també és famosa pel seu llac que durant anys va garantir l’abastiment d’aigua a la ciutat. Ara de tant en tant es desborda, però continua tenint un encant especial amb les seves chhatris (paraigües) “romàntiques”.


I finalment, el desert del Thar. Una gran extensió de terreny erm durant l’època seca però que amb el monsó reviu. La millor manera de visitar-lo és amb camell, encara que després de cinc hores damunt d’aquests simpàtics animals, els ossos es queixen una mica. No és un desert de dunes, però en alguns punts aïllats s’acumula la sorra de la regió i es converteix en un paisatge suggerent.


Sense gaire descans, anem de camí a Jodhpur, la ciutat blava.

Anna i Felip

Foto 1: El bastió de Jaisalmer
Foto 2: Monjos jainistes a l'entrada d'un dels temples de la ciutat
Foto 3: Sostres dels temples
Foto 4: Estatues tallades en els temples jainistes
Foto 5: Últims pisos de la Salim Sing-ki haveli
Foto 6: "Paraigües" al llac Gadi Sagar
Foto 7: Dunes del desert del Thar