Temples hindús i musulmans, o un dia sense fotos

Deixem Udaipur i fem una parada matinera al temple hindú Eklingji Nagda, on tenim la sort de compartir amb els habitants del poble oracions i ofrenes als seus déus. És un dia especial, comença el Teej Festival, que se celebra el 12 i 13 d’agost, en honor a la unió de Shiva i Parvati. És una festivitat sobretot de les dones i per les dones, es pinten les mans i els peus amb henna i celebren un any més l’arribada dels monsons. Sentim no poder-vos oferir cap imatge del temple, per respecte ens van demanar de no fer-ne. Però continuem el viatge.

A la tarda ens aturem a Ajmer, al peu de les muntanyes Aravalli, en un dels nostres primers contactes amb els musulmans de l’India. Visitem Adhai-din-ka-Jhonpra, les runes d’un temple molt antic que inicialment era jainista però més tard es va convertir en una mesquita. A dins no sabies qui hi resava, si hindús o musulmans. El cert és que, pel que sembla, l’atracció hem estat nosaltres. Al final t’acabes acostumant a que allà on vagis tinguis indis mirant-te i fins i tot fent-te fotos amb el mòbil. A la mateixa zona trobem Dargah, el mausoleu d’un pensador sufí molt venerat que va viure a Ajmer fa uns nou-cents anys. El gran emperador mogol Akbar peregrinava aquí cada any. Novament, no tenim imatges dels temples, ja que no en tots està permesa l’entrada de càmeres.

I Pushkar. Diu un poema èpic que el déu Brahma va deixar caure una flor de lotus a la terra, i que d’ella va néixer Pushkar, una de les ciutats més antigues de l’Índia, de fet, encara avui no es coneix la seva data de fundació. Aquesta petita ciutat al voltant d’un llac és molt important per als hindús perquè és un dels pocs lloc del món on hi ha un temple dedicat al seu déu Brahma. A més, és un dels cinc llocs sagrats de peregrinatge hindú.

No podem ensenyar-vos el petit però bonic temple de Brahma perquè tampoc deixen fer-hi fotografies, però us deixem un parell d’imatges fascinants de la posta de sol i el matí a Pushkar, amb el seu llac i un munt de ghats (escales) on la gent s’hi banya matí i vespre.



Nou dia i nou tram de ruta: cap a Jaipur! Coneguda com la ciutat rosa, és la capital de l’estat del Rajasthan. Es va fundar el 18 de novembre de 1727, i el 1853, amb la visita del príncep Eduard de Gales, la ciutat fou pintada de rosa. Però res de fúcsia, sinó que ha quedat una espècie de color terrós.

La ciutat ens ha rebut amb pluja, la més intensa del monsó des que vam arribar al país. Un dia perfecte perquè és el segon dia del festival Teej que també celebra l’arribada de la pluja. Total, que plovia, hi havia carrers inundats i la majoria de coses estaven tancades així que hem pujat a les muntanyes del voltant per admirar la vista de la ciutat. A Nahargarh Fort, un bastió ara bastant decadent però interessant.


Allà hem jugat a fet i amagar amb els micos, una altra de les atraccions de Jaipur, tot i que no és el primer lloc on els trobem.


Anna i Felip

Foto 1: El sol es pon a la bella i petita Pushkar.
Foto 2: Un dels ghats de Pushkar després de la sortida del sol.
Foto 3: El fort de Nahargarh.
Foto 4: Els micos jugant a fet i amagar a les finestres.