dimecres, 21 d’octubre del 2009

SS Yongala

Benvinguts al SS Yongala. Sí, sí, això que veieu aquí no és el gran escull de corall (GBR) que vam bucejar fa dos dies, és un vaixell enfonsat. Sincerament, les dues millors immersions de la nostra vida. Després del Yongala poques coses valdran la pena. Intentar enumerar el nombre de peixos aquí és com voler comptar les estrelles. Potser és que encara estem sota els efectes de la narcosi de nitrogen (una mena de “colocón” dels submarinistes quan baixen a certa profunditat) però el cert és que no hi ha paraules per explicar-ho.

Anem a pams, el Yongala és un vaixell de vapor d’uns 110 metres que es va enfonsar a uns quants quilometres d’Alva Beach el 1911 a causa d’un cicló. Hi van morir les 122 persones que hi havia a bord (tripulants, passatgers i un nadó). Va estar desaparegut misteriosament fins al final de la II Guerra Mundial quan el van descobrir mentre recuperaven mines submarines. El Yongala és també un cementeri; a dins encara hi ha les restes de molts dels morts. Ara ja no s’hi pot entrar perquè les bombolles d’oxigen el podrien acabar de malmetre. De fet, diuen que s’aguanta dret gràcies a la crosta de corall que s’hi ha format.

El Yongala és com un far a molts quilòmetres a la rodona. És un oasi de vida enmig de la sorra del mar i atrau a milers d’espècies diferents. En la nostra curta vida submarina mai havíem vist serps marines, avui n’hem vist més de 10!

Al Yongala hi ha una munió de peixos petits i grans. Des de peixos pallasso a barracudes, des d’uns peixos que netegen a tonyines, des de peixos àngel a bacallans i aquest Maori Wrasse de més d’un metre i ves a saber quants quilos.

I es veu que avui hem tingut sort. Per moltes raons, la primera perquè el vent va estar a punt de sabotejar les immersions. Ahir a la nit no l’anàvem a fer, però finalment avui hem tirat endavant tot i el vent de 15 nusos i les ones de dos metres (diuen que quan el Yongala es va enfonsar hi havia vents de 200 nusos i ones de 10 metres... tornem a estar de sort!). També hem estat de sort perquè ens hem trobat amb una visibilitat de 25 metres (el normal és de 15 metres). I triplement de sort perquè hem vist la tercera tortuga en tres dies.

Les dues primeres creiem que eren tortugues verdes i aquesta diríem que és lora o loggerhead, tot i que no n’estem segurs. Totes són boniques no? De fet la majoria de coses que es passegen per aquí a baix ho són, fins i tot les que nosaltres no captem perquè no som uns experts (com tipus d’anemones, coralls, plantes subaquàtiques i els centenars de petits peixos que no hem pogut enumerar).

by Anna & Felip

Foto 1: Vista general d’una secció del Yongala plena de vida
Foto 2: Una de les parts del Yongala
Foto 3: Una serp marina passejant-se tranquil•lament pel vaixell
Foto 4: Un maori wrasse (crèiem). Penseu que és d’un color verd fosc, però la càmera no ho capta
Foto 5: Una tortuga deixant enrere el Yongala per sortir a la superfície

2 comentaris:

  1. Por lo que puedo leer entre líneas os lo estais pasando de !muerte! me alegro muchisimo, un viaje como este se tiene que saborear, ya sabeis, como el buen vino. jejeje

    Tengo una envidiaaaaa, sana he! pero al fin y al cabo Envidia de no poder estar con vosotros.

    Os añoro!
    Besitos

    ResponElimina
  2. Hola:
    força Barça.

    Estamos hasta las n... de los gatitos. El "Chivi" se come la comida del "Twity" (probecito).
    Muy bonito los "peshitus".

    Besitos

    Paspas

    ResponElimina