El caçador de cocodrils i 130 koales

Abans d’arribar a Brisbane, última parada de la nostra aventura, vam dedicar un dia al Zoo d’Austràlia, el famós zoo d’Steve Irwin, el caçador de cocodrils. Tot i que ell ja fa tres anys que va morir, al zoo tot porta la seva imatge. A Austràlia, quan l’Steve va morir es van decretar tres dies de dol nacional. Per a molts australians és un heroi que va ajudar a salvar molts animals i a crear molts espais per a la conservació de la natura i les espècies en perill. Però també recorden i critiquen durament alguns dels seus mètodes polèmics, com quan va aparèixer amb el seu fill petit prop d’un dels seus cocodrils més perillosos. Ell va demanar perdó, com moltes altres vegades, i ho justificava per captar l’atenció del públic sobre temes que considerava més importants.

La veritat és que en el seu zoo ens ho vam passar com nens. Hi ha la majoria d’espècies animals australianes, i altres animals d’altres indrets; com tigres de bengala, elefants asiàtics i pandes vermells de la Xina. Us deixem algunes de les nostres millors imatges.

Al zoo de l’Steve, que ara és propietat de la seva dona Terri, pots abraçar koales, fer-te una sessió de fotos amb un tigre o enrotllar-te una serp pel cos. Ell volia apropar tant els animals a la gent perquè aquesta els pogués entendre i aprengués a respectar-los, que va equivocar-se sovint. Però va crear un zoo únic, especial, diferent.

Quan vam sortir del seu zoo no teníem només la imatge de tots els animals meravellosos que havíem vist, sinó que també ens endúiem tots els missatges tristos i crítics sobre les espècies en perill que l’Steve havia anat deixant en vida; no compreu productes amb derivats d’animals en perill, no compreu objectes de fustes que no siguin de boscos ecològics i regulats, etc. Aquest “Què és el que tu pots fer?” és una gran lliçó que ens emporten de l’Steve. I un munt d’idees per a un nou Zoo de Barcelona. A veure si n'aprenem!

Per acabar els nostres últims dies de contacte amb els animals australians més peluts, vam visitar el Lone Pine Koala Sanctuari de Brisbane, el primer que es va crear i el més gran del món. També té altres animals australians com cangurs, equidnes, wombats i dingos, entre d’altres, però els koales en són els protagonistes. En tenen més de 130 i es poden tenir ben a prop, tocar-los i fins i tot abraçar-ne algun. Aquestes boletes de pèl no es belluguen gaire ja que les fulles d’eucaliptus no els donen gaire energia, i com que no tenen cap depredador conegut, tampoc necessiten córrer.

Aquí tenen el rècord del món de longevitat d’un koala, se’l va endur una koala que es deia Sarah i va arribar als 23 anys (la mitjana d’edat d’un koala és d’uns 10 anys)! Al santuari de Brisbane estan orgullosos d’explicar-nos que tots els seus koales viuen més de 12 anys, i no ens estranya dormint 19 hores de les 24 que té el dia! Quan passen dels 130 koales, els van introduint de nou als boscos de la zona, per anar assegurant la població, i van recollint els ferits que troben.

Estem arribant ja al final del nostre viatge, però encara hi haurà temps per algun post més. Ara mateix ens trobem a Brisbane, una ciutat que aviat explorarem i us descobrirem una mica més.

by Anna & Felip

Foto 1: Un diable de Tasmània, que abans de la introducció dels dingos a Austràlia, també habitava a l’illa gran
Foto 2: Un simpàtic wombat que amb les dents que té pot foradar-te una mà
Foto 3: No podia faltar l’espectacle dels cocodrils
Foto 4: Un de les desenes de cangurs i wallabies que omplen el zoo i campen per on volen
Foto 5: Un koala adormit al seu santuari
Foto 6: Un koala jove estranyament despert
Foto 7: Us hem dit que els koales dormen molt?