dissabte, 3 d’octubre de 2009

Sydney in the rain

Plou a Sydney, a bots i barrals. Ha plogut tot el dia i no hem pogut anar a les platges...oooh! Però de seguida hem organitzat un pla alternatiu. Hi ha moltes coses per fer a Sydney encara que troni.

Com per exemple agafar forces amb una bona xocolata calenta (que aquí serveixen amb un marshmallows a dins!) abans de repassar el passat del país. No oblidem que Austràlia va ser no fa molt una illa-presó. Tothom coneix la història dels anglesos que van decidir canviar les penes de mort pel desterrament a les colònies a fer treballs forçats. Aquesta és la odissea que ens explica el Hyde Park Barracks Museum. Aterradors relats de presos i òrfenes que van viure en aquest edifici. Ets pots estirar en les mateixes hamaques que feien servir els condemnats. Fins i tot els joves hi anaven (hi ha evidències d’un nen de 10 anys), també el vells (un home de 63 anys) i per delictes tant poc glamurosos com robar llençols o obrir una carta. Famílies senceres deportades a Austràlia per viure en el Barracks o en vaixells presó flotants.

És curiós que amb aquest passat, la majoria dels Australians siguin gent simpàtica i acollidora. Prop del museu hi ha el Hyde Park (que hem vist passat per aigua)i la catedral de St. Mary (un bon recer pels penitents mullats).

Resignats a no poder fer un passeig per Bondi, Bronte i Clovelly, hem matat la tarda passejant sota una fina cortina d’aigua. Una altra manera de viure la ciutat fins a l’hora de sopar. Després d’un dia gris (més pel temps que pel nostre esperit), tocava una heroïcitat: desafiar el temps i arribar-se fins a The Rocks per fer una foto de l’Òpera de Sydney engalanada pels estels. Hem acabat com uns pollets, però aquí us la portem:

by Anna & Felip

Foto 1: Entrada al museu que va ser presó, orfenat i oficines del govern
Foto 2: Hamaques on dormien els condemats al Barracks
Foto 3: St. Mary’s Cathedral
Foto 4: L’Òpera de nit

2 comentaris:

  1. Barça caca, nomes a guanyat per 1-0 al pobre Almeria, de pena
    Aqui no llueve, ale ale.

    El gatito a comenzado a jugar con las llaves del terrado, que raro, no?

    El Miki a conseguido cepillar al Chivi, gran gesta.

    Besitos

    Paspas vengatore

    ResponElimina
  2. Molt interessant tot plegat, és com si fóssim una mica aquí amb vosaltres. I el tren aquests de Ghan... sona bé, no?

    Bé suposo que no t'interessa gaire però aquest weekend al final hem estat 5, amb Nereida, Marc i Yolanda Gallego!!! Tot i que amb la tarda avorrida d'ahir ja podíem haver estat un i encara hagués estat massa. A veure què passa la setmana que ve.

    Però vosaltres a disfrutar i a explicar-nos-ho tot, tot, tot.

    Una abraçada,
    Eva

    ResponElimina