Brisbane i final

Això s’acaba, però encara ens queda teca per explicar. L’última parada del nostre viatge ha estat Brisbane, la capital de l’estat de Queensland i la ciutat que més creix (econòmicament i en població) del país. Brisbane és una ciutat plena d’estàtues i que li disputa la capitalitat del rock a Melbourne tal com es pot veure en les nombroses actuacions en directe en cafès i locals. També és una ciutat marcada per una expo fa una vintena d’any que la va deixar molt arreglada. De fet, està tallada pel mateix patró que les grans ciutats australianes: uns jardins botànics, un centre de negocis i comunicacions i grans suburbis plens de cases i de vida.

No hi ha molt més a explicar d’aquesta agradable ciutat (amb uns semàfors insuportablement lents i inútils). Brisbane té riu i com totes les ciutats amb riu té un encant especial. De nit s’il•lumina orgullosa i es reflecteix en les aigües del riu que porta el mateix nom. És en aquestes hores que algunes zones de la ciutat, com el West End, guanyen protagonisme al centre i es converteixen en animat punt de trobada plens de restaurants i locals de copes. Un bon lloc per tancar un llarg viatge mentre et cau alguna llagrimeta de comiat...


Roo, barra, croc i emú

Però abans d’acabar, fem un petit recull d’un post que ens ha anat quedant pendent: menjar, veure, oci i aquestes coses. D’entrada dir que aquí es sopa molt aviat. Siguem sincers, exageradament aviat, fins al punt que algun dia a les 8 del vespre ens hem estat apunt de quedar sense menjar. Són molt espavilats aquests australians perquè el sol surt entre les 5:30 i les 6 del matí, però fins les 8 o les 9 no es posen a treballar. Això sí, a les 6 de la tarda tot tancat i les cuines dels restaurants a les 8 com a molt.

Menjar de restaurant és caret, però no tant si es té en compte els preus de Barcelona (com algú ens va dir un dia: és el que té viure en una de les ciutats més cares). I ara anem al que interessa: el tema exòtic. Sí, aquí es menja cangur (o Roo), cocodril, barramundi (un peix molt típic) i emú entre d’altres coses (en alguns llocs cuinen opòssums de Tasmània i tot). Els quatres primers els hem tastat. Per resumir: el cangur és molt bo però s’ha de menjar molt poc fet (rare, sagnant vaja); el cocodril és bastant insípid, és com peix una mica més estellós i amb poc gust (deu ser per això que el fan a pocs llocs i només el mengen els turistes); el barramundi és un peix molt gustós i l’emu és una mica com el cangur però amb més gust d’au.

Ara, aquí a Austràlia hi ha de tot. Molt menjar oriental (per la proximitat i les migracions), els inevitables i sovint benvinguts italians i fins i tot algun restaurant que anuncia “tapas”. Mengen també “seafood” (marisc) però poc més enllà de gambes, crancs, ostres i coses per l’estil. I tot tipus de peixos amb una especial preferència per fer-los arrebossats (estil fish & chips).

I per veure, desenes de cerveses! Cada estat té el seu tipus i les seves mides. L’alcohol no és barat (al voltant de 5 AU$ la cervesa) però també les venen en gerres per compartir. El mateix amb el vi. Cada cop en fan més i bo (a les regions del sud sobretot) i com a tot país civilitzat et deixen demanar per copes. Tenen una curiosa tirada pels blancs (aquí tot va al revés) i a les cartes hi ha més vins d’aquests que de negres. No són barats (no hi ha el típic vi de la casa) però a 7AU$ la copa és assequible de tant en tant.

I l’oci, pel que hem vist aquesta gent sap viure bé. De dia i de nit. Fent surf, cuinant a les seves barbacoes, seguint algun esport per la tele o prenent unes birres. Això sí, a tot el que no sigui grans ciutats, la festa als bars s’acaba abans de les 10, excepte en els llocs de backpackers i a les discoteques.

En resum, que ens podríem adaptar fàcilment a la vida d’aquí, sobretot si és en el màgic outback o prop del mar que tantes possibilitats ens ha ofert. Això sí, tot plegat només és la impressió que ens queda després d’un mes de viatge. Tandebó puguem tornar algun dia per acabar-nos d’assegurar i de passada visitar tantes coses que ens han quedat: Tasmània, Fraser Island, Perth, Arhemland, Cape Carpentaria, Ningaloo, Brome, Gold Coast...

Nosaltres marxem, però aquí la vida segueix. Vam arribar que estaven tots excitats per la final de la lliga de Rugbi i marxem amb tots expectants per la Merlbourne Cup (una cursa de cavalls). Vam arribar i ens va ploure i avui també ens ha plogut, potser perquè ens anem acostumant a la tardor de casa...

by Anna & Felip

Foto 1: El riu Brisbane i l’skyline de la ciutat
Foto 2: Brisbane de nit il•luminada