diumenge, 18 d’octubre de 2009

L’escull de corall més gran del món o dos dies trobant en Nemo

Això és el Gran Escull de Corall (GBR) vist des de fora de l’aigua. Encara és més impressionant des de dins. Tant, que no tenim paraules per descriure’l. Estem parlant de l’Escull de Corall més gran del món i és l’únic ésser viu que es pot veure des de l’espai. De fet hi hem dedicat dos dies sencers i amb prou feines hem pogut veure’n una petita part. Vam sortir ahir de Cairns per afegir-nos a un vaixell de submarinistes. En total hem fet sis immersions (inclosa una de nocturna) i hem quedat esmaperduts.

Però anem per feina. Aquí us deixem unes quantes imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos (però tingueu en compte que aquestes fotos són només un pàl•lid reflex de la realitat, així que pinteu amb la vostra imaginació tots els colors que la tecnologia no pot copsar de la natura).

La Gran Barrera és la llar d’una immensa varietat de vida marina; des de cogombres de mar fins a mil i un peixos de colors i mides diferents. El corall, les anemones i la roca conformen un hàbitat únic.

Tot i la seva bellesa, l’Escull també té els seus riscos. Molts animals i plantes són urticants. Cal vigilar on es posen les mans (millor no tocar res). A més, la GBR està plena de taurons dels esculls, com aquest de puntes blanques que ens va passar ben arran. També hem vist Mantes Ratlles (Sting Rays) com la que va matar el caçador de cocodrils (Steve Irwin).


En els últims temps la Gran Barrera s’ha fet més famosa per la coneguda pel•lícula de Pixar “Buscant en Nemo”. En anglès es diu “Finding Nemo”, és a dir trobant en Nemo. I certament n’hem trobat un munt. L’Escull és ple de peixos pallasso defensant les seves anemones, així com de la resta dels personatges que apareixen al film. Com aquest Moorish Idol (no sabem la seva traducció al català) que tots recordem amb la veu de Bruce Willis.


La GBR està en gran part en una zona tropical així que no hi pot faltar un peix lloro. Li diuen així per la boqueta que té que és dura com el bec d’un ocell. Aquest bec li serveix per arrencar trossos de l’escull i alimentar-se. Aquí tothom es menja tothom, potser per això hi ha cloïsses que han hagut de créixer com a gegants per sobreviure. Us ben jurem que està viva i que deu fer més de metre i mig de diàmetre.

Ah, parlant de la GBR no podem oblidar les meduses. Algunes com aquestes només fan una miqueta de picor i són realment boniques. Però aquí hi ha les dues més verinoses: les vespes de mar i les irukandji. Les dues poden matar una persones, però sortosament per nosaltres no és l’època que ens les puguem trobar. Al contrari, ara veure una medusa és bo perquè pot indicar la presència de tortugues (se les mengen) com aquesta:

Un dels animals més majestuosos que podem trobar a l’Escull són les tortugues. Poder observar el seu anar i venir al nostre voltant és tot un privilegi.

I tot això a 1:30h en vaixell des de Cairns, una ciutat que de dia sembla apagada i estil Lloret però de nit pren vida amb la seva música i els seus mercats nocturns. Demà marxem a fer una incursió cap al nord a la selva tropical de Daintree (el bosc viu més antic del món) i a Cape Tribulation.

Per cert si mai ningú té l’oportunitat d’arribar-se a la GBR, que no dubti a pujar i viure en un vaixell almenys una nit. Aquest de Cairns Dive Center són molt professionals i l’experiència és única.

by Anna & Felip

1 comentari:

  1. Estic emocionada amb les fotos... quina canya la cloïssa gegant!! I la tortuga, snif snif, em ve la llagrimeta quan hi penso. Veig que Cape Tribulation també us ha agradat, m'esteu fent molta enveja en aquest moment!!!!!!

    petons i continueu així!

    Irene

    ResponElimina