dijous, 15 d’octubre de 2009

Litchfield, Kakadu i els Didgeridoos

Portem dies sense escriure perquè no sempre és fàcil aconseguir internet wifi. Ara ho fem des del YHA de Cairns, esperant l'habitació, just en la meitat del nostre viatge.

Després de la nostra expedició al desert vam poder donar una volta per Alice Springs, un poble de pioners més important per la seva situació respecte dels enclavaments turístics de l’outback que no pas en sí mateix. Tot i això, Alice Springs té algunes coses interessants com poder observar les estrelles des d’un lloc privilegiat. També té un passat aborigen, que ara ha quedat en poc menys que algunes “galeries d’art” i molts aborígens amb problemes als carrers. Les primeres les posem entre cometes perquè la majoria s’aprofiten dels aborígens i revenen les seves pintures a preus molt més alts als turistes.

El segon problema és bastant més complicat. La imatge dels aborígens a Alice Springs és la d’un sense sostre amb problemes d’alcoholisme. Diuen que aquesta no és la imatge real dels aborígens, perquè hi ha comunitats senceres vivint sens problemes de la manera tradicional. No us ho podem dir del cert perquè només es pot accedir a aquestes comunitats remotes amb un permís. Així que es fa difícil evitar un record de mirades tristes i perdudes embolicades en parracs caminant descalces pels carrers de la societat occidental.

Però deixem Alice Springs i ens dirigim al nord del Northern Territory (que amb aquest nom sembla un dels estats del Risk). El que al centre era desert i sorra, aquí és aigua i xafogor. El nord d’Austràlia té un clima tropical i nosaltres arribem al final de l’estació seca (de maig a novembre abans que arribin els monsons). Aterrem a Darwin, una ciutat que pren el seu nom del científic pare de l’evolució (el que surt a les ampolles d’Anís del Mono). Li va posar en un company seu del Beagle mentre Charles Darwin estava a les Galapagos fent investigacions. Li va posar Darwin però també li podria haver posat la “Ciutat de les Reconstruccions”. Fins a dos cops l’han hagut d’aixecar de nou. Primer el després de la II Guerra Mundial quan els japonesos la van bombardejar (el 1942, igual que a Pearl Harbour però amb el doble de bombes i sense tant resó internacional). Sembla mentida que ningú se n’adonés, però Austràlia va perdre les seves defenses i podria haver estat envaïda. Potser ara per això aquesta és una de les zones més militaritzades del país. El segon cop, el 1974, després del pas del cicló Tracy.

També li podrien haver dit la ciutat oriental perquè això està ple de gent de Malàisia, Singapur, la Xina, Vietnam, Indonèsia... De fet, en els seus inicis hi havia més pobladors xinesos que blancs. Ara està en constant creixement, però la singularitat de Darwin és que és la porta a Litchfield, Kakadu i la terra d’Arnhem. Els primers són dos parcs naturals erigits en ple territori aborigen. Litchfield destaca per les seves muntanyes de tèrmits de més de 5 metres d’alçada. La que veieu aquí té més de 70 anys i és una de les més grans.

Litchfiield també està ple de cascades i salts d’aigua, com el seu germà gran Kakadu, un immens parc que contenia fins a vuit països (regions lingüístiques) aborígens. Durant l’època de pluges gran part de Kakadu queda inundada i s’omple de nutrients que en el fan molt ric en vida animal. Aquí hi ha gran quantitat d’aus, peixos (com el barramundi) i cocodrils de sis metres (i sí, l’hem tastat i no té gust de pollastre!). De fet, aquí es va rodar la pel•lícula “Cocodrilo Dundee” i els rius s’anomenen West, South o East Alligator.

Durant la temporada seca, l’aigua es retira i la zona s’omple de billabongs (paraula aborigen que defineix quan el nivell del riu baixa i l’aigua s’estanca formant petites llacunes). Queden però algunes catarates i piscines naturals com Maguk o les Twin Falls.

Però deixem el millor pel final. Hem dit que Kakadu va ser (i és) territori aborigen. Aquí encara hi viuen diversos clans que campen amagats pel territori i molt especialment per la terra d’Arnhem (una gran extensió de la mida de Portugal que és una reserva aborigen de molt difícil accés i que nosaltres només hem pogut albirar des dels cims de les muntanyes de Kakadu. Cal tenir permís per poder accedir-hi). A Kakadu hi dues de les roques amb més riquesa de pintures aborígens que es poden visitar: Burrunggui (coneguda equívocament com a Nourlangi) i Ubirr.

Els aborígens han poblat durant milers d’anys aquesta terra. Diuen que durant 50.000 anys. Durant aquest temps han constatat amb les seves pintures canvis sociològics, ambientals, històrics i fins i tot geològics. Ens expliquem: fa milers d’anys Kakadu era molt desèrtic, llavors trobar menjar era més difícil i els aborígens només tenien temps per fer pintures rupestres de les seves mans. Amb el temps, però el clima es va anar temperant, era més fàcil trobar menjar i amb més temps d’oci va florir tot l’art d’aquest pobles. El mateix passa amb els animals, primer pintaven cangurs gegants i tigres de Tasmània (ara extingits), després peixos i fins i tot van arribar a pintar vaixells de vela i els primers homes blancs caçant amb escopetes.

Per cert, Kakadu és la terra dels didgeridoos i hem aprés una mica a tocar-los. Ja us proposarem el repte quan tornem a casa...

by Anna & Felip

Foto 1: L’Esplanade de Darwin, més verd que el Red Center no?
Foto 2: Muntanya de tèrmits a Litchfield
Foto 3: Un cocodril atent a què farà un Jabiru amb un peix a la boca al Corroboree Billabong
Foto 4: Catarates de Maguk (Barramundi Gorge)
Foto 5: Nabulwinjbulwinj (un monstre que mata nenes) a Burrunggui Rock (també coneguda per error com Nourlangi)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada