divendres, 3 d’agost de 2012

Baile Átha Cliath... o Dublín


Aterrem a Irlanda. A l’antiga i –ara rescatada- Dublín. Una ciutat de més de 2.500 anys que les ha vist passar de tots colors i que, recentment, ha de conjugar la seva vitalitat cultural amb la nostàlgia de la prosperitat dels últims anys (se suposa que ells també van “viure per sobre de les seves possibilitats”).

És el nostre primer cop a Dublín i no podem comparar, però si ens pregunten direm que la crisi si que ha tocat la ciutat, com a mínim pel que es veu al carrer. El que de moment no hem notat és el clima irlandès. Fixeu-vos en les imatges: sol, sol i més sol.


En poc més d’un dia dóna temps per passejar per alguns dels museus importants de la ciutat (la National Gallery i el Museu Nacional Arqueològic... gratuïts), estirar-se en algun tros de gespa dels molts parcs que tenen i respirar una mica d’ambient universitari al Trinity College (fundat el 1592 per Elisabet I perquè els seus súbdits no anessin a estudiar a Europa i es contaminessin de catolicisme en una Irlanda governada pels protestants).

Però l’estratègia anglesa no deuria funcionar perquè aquest deu ser un dels països amb més esglésies per quilòmetre quadrat (amb el permís del Vaticà i Malta). Miris on miris hi ha un campanar. Destaquen la de Sant Patrick’s (patró dels Irlandesos i el responsable que siguin, o fossin, tan catòlics) i la de Christ Church, però n’hi ha més on triar.



Dublín és una ciutat amb riu. I això ja és un encant. És el riu Liffey que dóna nom a l’assentament celta que s’hi va establir. Van escollir un gual ple de canyes i la van anomenar “ciutat del gual de canyes” o Baile Átha Cliath. Els celtes no s’estan per hòsties...



Esglésies, riu... molt tradicional? Bé, a Dublin també et pots fer un piercing, visitar una galeria d’art, fer-te l’alternatiu i beure una mica, o un molt. Temple Bar és el seu Gòtic / Born particular.


Allà, o a qualsevol altre lloc de la ciutat, la cervesa és omnipresent. I això que ens hem perdut el cap de setmana, que diuen que la gent veu com si no hagués de tornar a sortir el sol.


De moment, nosaltres hem buidat alguna pinta de Guiness a la vostra salut (bé, l’he buidat jo, que l’Anna ha de fer bondat).

Ara, serens, comencem la ruta en cotxe al voltant de l’Illa.

Felip & Anna

Foto 1: Una església banyada pel sol prop de Grafton Street
Foto 2: Christ Church Cathedral
Foto 3: El Riu Liffey vist des del pont d’O’connell Street 
Foto 4: El bar que dóna nom a la zona de Temple Bar
Foto 5: Sí, una pinta de Guiness. Una mica més de mig litre i de quatre euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada