diumenge, 12 d’agost de 2012

You’re now entering...

... Free Derry? Londoderry? Loyalist Sandy Road? l’Ulster? Northern Ireland? En aquest racó de món (a dalt a la dreta, us sona?) si no vas en compte per on passeges pot ser que els teus passos es carreguin d’ideologia. Fins i tot el llenguatge és una arma. Doire, Derry i Londonderry són el mateix, però anomenant-los d’una manera o d’una altra t’estan ficant de ple en un conflicte que fa anys que dura.

Sortosament, des dels Acords de Divendres Sant la situació ha millorat, però les ferides encara no han cicatritzat i els punts amenacen de saltar. Comencem per Derry (nosaltres fem servir la forma irlandesa, per raons òbvies). És una de les ciutat més importants per història i comerç, però tothom la recordarà pel Sunday Bloody Sunday de la cançó d’U2. Eren els anys 70 quan el barri de Bogside s’encenia pels drets civils. Fins i tot es va arribar a declarar independent durant uns dies. D’aquella època és la pintada: You’re entering Free Derry (Esteu entrant al Derry lliure).


Durant anys hi va haver aldarulls i les autoritats angleses van decidir imposar l’empresonament sense judici. En una marxa contra aquesta mesura, el diumenge 30 de gener de 1972, l’exèrcit va obrir foc contra els manifestants. El resultat: 14 morts, una investigació que no va trobar culpables i l’augment del suport a l’IRA.


La tensió la vam palpar a Derry amb una marxa dels unionistes. La ciutat, encara ara, es va blindar de policies i es van cremar algunes fustes al carrer a la zona del Bogside. És la mateixa marxa que fa 40 anys va iniciar els problemes del Bloody Sunday. Ara la situació està més calmada.

A Belfast hi hem arribat diumenge i la ciutat sembla buida. La primera impressió és la d’un centre industrial amb poca història. La fama, però, li ve dels enfrontaments entre unionistes i republicans (protestants i catòlics, pro-britànics i irlandesos). Els seus carrers estan plens de murals com aquest:


Això és una part de la “línia de pau”, un “mur” que separa la zona protestant de la catòlica. Encara ara, hi ha dies i zones que estan tancades. A una banda uns i a l’altra els altres. Es fa difícil imaginar com es pot viure en dues comunitats tant separades i enfrontades. Els més famosos són els murals dels irlandesos, alguns fins i tot amb referències a Catalunya.


Però també n’hi ha a la part protestant. La veritat és que de les dues zones, la catòlica ens ha semblat més normalitzada. La protestant encara està engalanada amb banderes britàniques i molts dels murals són obertament a favor del a UVF (Ulster Voluntary Forces). Mirant els murals sembla impossible que les dues comunitats puguin arribar a acords. Perquè us feu una idea, el símbol dels unionistes és una mà que representa una llegenda: un militar va prometre als seus homes que el primer que poses una ma a l’Ulster se’l quedaria,  un home es va tallar la mà i la va llançar a terra. Qui estaria disposat a abandonar el que li ha costat tant aconseguir? El lema dels unioniostes és clar: Quis Separabit? Qui ens dividirà?


Però els acords de pau desmenteixen tot plegat. De moment funcionen, encara que sempre estan amenaçats. Malgrat tot, han servit perquè l’Ulster abandoni les bombes i vagi florint. S’ha construït tot un barri nou, el Titanic Quarter, on hi ha un interessant museu del famós vaixell en un edifici de l’estil del Fòrum.


I és que a l’Ulster hi ha més coses per veure. Passem de puntetes per la Giant Causeway per no despertar el gegant que la va construir.


Unes formacions geològiques ben curioses fruit d’un riu de lava assecat.


Felip & Anna

Foto 1: El barri catòlic del Bogside
Foto 2: Un nen amb una mascara de gas, un dels murals de Derry
Foto 3: Un mural amb pacifistes al costat de la reixa que separa dues comunitats
Foto 4: Un dels murals amb referències a Catalunya
Foto 5: Mural unionista de l’UVF a tocar de Shankill road
Foto 6: El museu del Titanic, en el lloc on el van construir 
Foto 7: La Giant Causeway
Foto 8: La Giant Causeway

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada