dissabte, 4 d’agost de 2012

Verd, mar i runes

Portem dos dies conduint cap al sud d’Irlanda amb un fantàstic Suzuki Splash (no, no és Tutuki Splash, tot i que aquí tot és molt humit). En poques hores viatjant per Irlanda ja et pots fer una idea de la barreja de mar, verd i runes de l’època medieval o de fa milers d’anys.

Anem pas a pas. Baixant cap al sud per antigues carreteres militars es pot arribar fins a les Wiklow Mountains, una bonica serralada a una hora de Dublín. Allà mateix ja hi ha les primeres restes d’una abadia, amb una torre que els monjos van idea per defensar-se dels víkings.


A Irlanda sembla que han tingut tres períodes constructius. L’actual (que els ha portat a la crisi, si fa no fa com a nosaltres), la medieval (amb castells, esglésies i monestirs) i la de fa uns 5.000 anys més o menys. És el cas del dolmen de Carlow, el Browneshill, el més gran d’Europa.


Més al sud hi ha l’abadia de Jerpoint, on una guia molt trempada ens ha demostrat la devoció dels irlandesos pels sants (en tenen un per cada cosa) i ens ha descobert que San Cristóbal ja no és sant. Jerpoint val molt la pena. Cistercenca, del segle XII, amb relleus interessants i figures tallades a la roca.


I a partir d’aquí hem anat tirant cap a la costa, que ens ocuparà els pròxims dos dies. El paisatge és captivador.


I per acabar, fem un altre brindis. Aquest cop amb “whiskey”... irlandès. Aquí asseguren que el van inventar ells (uns monjos, evidentment) i que els escocesos s’enduen la fama. Val la pena acostar-se a Midelton per aprendre a assaborir aquest beuratge a la destil•leria Jameson (el whisky irlandès més famós. L’entrada és cara, però la copa no te la treu ningú...


Felip & Anna

Foto 1: Tombes a Glendalough. Aquí això dels cementiris a l’antiga tira molt
Foto 2: El dolmen més gran d’Europa
Foto 3: El que queda de l’abadia de Jerpoint
Foto 4: La “copper coast”
Foto 5: Jameson on the rocks

1 comentari:

  1. Hey, que pacha Neenm's
    Ya hechaba de menos éstos lares.
    El gatito no puede subir al tejado por que està muy "fatti-gordi", parece que se ha comido a Falete.
    Muchas piedras y muy verde, pero lo mejor, de momento, es el baso del resto del café "irlandes", corto de café y laaaargo de "irlandes".
    Bay, bay
    Godafternon o como se diga

    Paspas

    ResponElimina