dijous, 1 de setembre de 2011

Vancouver i cap a casa

Les coses bones s'acaben, com el xarop d'auró (el dolç maple syrup que tan agrada als canadencs). Us escrivim des de Vancouver, la tercera ciutat més gran del Canadà, i la nostra parada final. Però abans encara toca parlar una mica més de Vancouver Island.

Abans de marxar de l'illa amb el ferri de Nanaimo, encara ens va donar temps de visitar el Pacific Rim National Park, un bosc plujós temperat que s'enfila per la part occidental de l'illa. Com podeu veure a la foto, de temperat res de res. Fa un fred que pela tot i ser agost. De fet, és un gran lloc per veure tempestes, fer surf i naufragar. A prop d'on nosaltres ens allotjàvem, a Ucluelet, hi ha un camí famós per les pobres ànimes que recollien dels vaixells que s'esberlaven contra roques i apareixen enmig de la boira. Al parc hi ha óssos, llops, pumes... i llimacs enormes de la mida d'una mà!

I cap a Vancouver. Hem enganxat el ferri pels péls i hem desembarcat a la ciutat. Diuen que és una de les tres amb millor qualitat de vida del món. Això sí, també està entre les 60 més cares i es nota. Té amb prou feines 150 anys i va nèixer amb mala sort, al cap de dos mesos de fundar la ciutat se'ls va cremar gairebé sencera. L'han reconstruit prou bé.

La zona la van "descobrir" els espanyols el segle XVI (es creu que llavors els natius ja portaven 16.000 anys vivint aquí). Amb un dia ens ha donat temps de passejar la part del centre. Bàsicament Stanley Park i els barris de West End, Gastown, Chinatown (el més gran d'amèrica) i Yaletown.

A Stanley Park, una zona boscosa més gran que Central Park, hi ha una col·lecció de tòtems de les tribus que encara conviuen a la costa de la Columbia Britànica (coastal peoples). No són déus ni idols, sinó escuts d'armes que serveixen per identificar clans o bé símbols de la terra.

També hi ha l'aquari de Vancouver, el més gran de Canadà. Val molt la pena aturar-se davant la zona de les llúdrigues marines, un animal que havia desaparegut de les costes de la Colúmbia Britànica però que hi va tornant a poc a poc. Són més grans del que semblen i molt simpàtiques.

 Al West End hi ha els bars i els restaurants de moda. Chinatown és Chinatown, però en aquest cas és enorme. I Gastown és el cor del vell Vancouver. Ara és una zona molt comercial plena de souvenirs, però encara conserva un rellotge de vapor! És divertit veure'l tocar les hores, tot i que ara funciona amb electricitat.

I amb aquest rellotge ens acomiadem. Han estat molt dies pel Canadà. Més de 7.000 quilòmetres en cotxe i uns quants a peu. Ara marxem a sopar i a prendre alguna cosa per acomiadar bé el país. Ens veiem a la tornada! 

Felip i Anna 

Foto 1: La freda i boirosa long beach a la costa oest de Vancouver Island.
Foto 2: L'Skyline de Vancouver, ple de gegants de vidre.
Foto 3: Un dels tòtems de Stanley Park amb l'àguila, el corb, el llop...
Foto 4: La llúdriga, no et cansaries mai de mirar-la.
Foto 5: El rellotge de vapor-electricitat de Gastown.

2 comentaris:

  1. Ya ere hora.
    Por cierto, número de vuelo y hora aprox. de llegada a Barcino.

    El "Negrito" es un cabrito.

    P.A.S.P.A.S.

    ResponElimina
  2. I ara el que queda és un reportatge del retorn a Badalona City

    ResponElimina