"Tkaronto"

Tkaronto és com coneixien els indígenes iroquesos el lloc on avui hi ha Toronto, la ciutat més gran del Canadà. Vol dir "on hi ha arbres sobre l'aigua". I n'hem vist, d'arbres, de velers, d'animals i de torres que fins fa poc tenien el rècord de ser les més altes del món.

Però primer hem tingut pluja. Hores i hores d'aigua a diversa intentistat. L'hem aguantat estoïcament pels carrers del campus de la Universitat de Toronto, un complex que ocupa una quarta part del "downtown".

Un cop farts de la pluja, hem mirat d'evitar l'aire lliure a l'estil de Toronto: el Path. És un entramat de carrers comercials i transport que et permet recorrer gairebé tot el centre. Amb prou feines han de sortir a respirar una mica d'aire. Pot semblar una mica fred, però hem de pensar que les temperatures a Toronto són contundents, per sota del zero a l'hivern.

I a la tarda ha sortit el sol. I hem pogut passejar pels molts parcs que té la ciutat. Com a tota l'Amèrica del Nord hi ha esquirols, de marrons i de negres. I també hem trobat marmotes. Li hem preguntat quin temps farà, però es veu que si no és 2 de febrer (el dia de la marmota) la cosa no funciona. Com a mínim demà no entrarem en un bucle sense fi. Sort, perquè hem d'anar a les Niagara Falls.

Però si parlem de Toronto ho hem de fer també de la CN Tower (sí, des d'on es veu Toronto entero). Era, fins fa quatre dies, l'estructura més alta del món no suportada per cables i també la torre més gran del món (no el gratacels, eh). Els xinessos i uns senyors de Dubai -típic- li han pres el rècord, però els seus 553,33 metres encara fan venir mal de coll. Tot plegat per una torre de comunicacions. És un símbol de l'arquitectura a Toronto, en constant canvi i grans nomes, com agrada ara a Barcelona.

I d'una meravella fet per l'home, a una altre feta per l'aigua. Demà cotxe i Niagara

Anna i Felip

Foto 1: Un dels centres comercials del Path
Foto 2: El dia de la marmota a Fort York
Foto 3: La torre que vigila Toronto