Bisons i dinosaures

Després de les meravelles de Banff hem continuat la ruta cap a l’est. És un camí habitual ja que porta a les planícies de Calgary, on els ramaders van fer fortuna descobrint petroli. La benzina aquí va pels 0,75 euros el litre. Regalada, vaja.

El nostre objectiu real és Elk Island, però abans hem fet una parada a la terra dels dinosaures. A Alberta, si dones una puntada a una pedra no només trobés petroli, sinó que també hi trobes ossos de dinosaure. És un dels llocs més prolífics del món. Per això al cor de Drumheller (una població sense gaire interès, tret de les Badlands) hi ha un dels museus més importants del planeta sobre fòssils de grans saures.

Al Royal Tyrrell Museum tenen fòssils que s’han convertit en pedres precioses, l’esquelet més complet de T-Rex i alhora dels més petits del món (a la foto), i una exposició sobre el Burgess Shale (un camp de fòssils enorme situat a Yoho amb restes de fa 515 milions d’anys). Al Tyrrel tenen tanta cosa que se’ls acumulen els descobriments. Hi ha tants dinosaures que fins i tot han donat noms com Albertosaurus i Pachyrinosaurus (pronunciat Paquirrinosaurus). Posar noms no és la millor virtut dels paleontòlegs.

Uns 270 quilòmetres al nord de Drumheller hi ha Elk Island. És un petit però especial parc nacional; té la major densitat d’animals de peülla després del Serengeti. Hi anàvem a la recerca de cérvols, rens i ants. No hem tingut gens de sort. Ni tant sols caminant 15 quilòmetres hem aconseguit veure una sola banya (petjades i altres indicis d’animals sí, però res més).

Però Elk Island té una relació especial amb uns altres animals: els bisons. El 1907, el govern del Canadà va comprar 400 bisons als Estats Units. Destinació: Buffalo National Park. Pel camí, una setantena de bisons es van escapar a Elk Island i s’hi van quedar. Ara en són més de 325.

Els bisons van dominar Nord-Amèrica. Al segle XVII n’hi va arribar a haver més 70 milions, però les matances del segle XIX van deixar la població sota mínims. Atenció, era caça recreativa. Els bisons morts es podrien sencers (carn, pell i ossos), i amb ells moltes de les tribus indígenes que en depenien. Per sort, la cosa està canviant.

A Elk Island també hi ha una gran quantitat de mosquits. És el lloc on més mosquits hem trobat de tots els que hem estat. Mosquits normals, com els de casa, però amb molta més set de sang. Hi ha mosquits perquè hi ha molta aigua estancada en basses i llacs. Per això a Elk Island és un bon lloc per veure un dels animals més curiosos del Canadà: el castor.

És el rosegador més gran de Nord-Amèrica. La seva pell va impulsar la colonització de Canadà. Aquí s’utilitza l’expressió “enfeinat com un castor”, i deu ser cert perquè en només un any poden arribar a talar 200 arbres per cap.

Tot i la frustració per no haver vist rens i, especialment, ants, Elk Island val la pena. Si vas protegit contra els mosquits fins i tot pots gaudir de postes de sol com aquestes. Ah, i vam fer una foto a una gripau en perill d’extinció sense saber-ho.

Felip i Anna

Foto 1: La “Black Beauty”, l’esquelet negre de T-Rex de Drumheller
Foto 2: Un bisó imponent, i això que encara és jove
Foto 3: Un castor atrafegat. Millor hora per veure’ls: matí o vespre
Foto 4: El dia s’acaba a Astotin Lake, a Elk Island