dissabte, 13 d’agost de 2011

Mont-Royal

Mont-Real és la segona ciutat més gran del Canadà i és un autèntic caos per aparcar (sí, ens han posat una multa).

La ciutat té quatre zones ben diferenciades, un districte financer amb poc interès (ha perdut volada des que els anys 70, quan Toronto va començar a créixer i quan el tema lingüístic que va fer que molts anglesos marxessin), un centre històric força reduït, el Mont-Royal que li dóna nom i la vila olímpica dels jocs de 1976.

Hem posat fil a l'agulla per aquesta última part: la zona olímpica. Allà hi van fer un velòdrom però com que no el feien servir el van convertir en un museu d'història natural que recrea quatre ecosistemes canadencs, el Biodôme (a algú li sona del Fòrum?). Allà hem pogut veure alguns dels animals d'aquesta terra més difícils de trobar (linxs, marmotes, castors, porcs espins...)

A la zona olímpica també hi ha un jardí botànic espectacular. Flors, plantes i insectes de tot tipus.

On també hi ha plantes és a la zona de Mont-Royal, un turó a l'estil de Montjuïc que permet donar un cop d'ull panoràmic a la ciutat.

Al centre de la ciutat hi ha el "Vieux Mont-Real" vorejant el port fluvial. És una zona relativament petita plena de restaurants, edificis amb una certa història (uns 200 anys) i artistes a l'estil de les Rambles però amb menys talent per les caricatures.

Una passejada per la zona desemboca en la magnífica Basilique Notre-Dame. És de 1829 i s'ha convertit en un símbol de la ciutat. Diuen que té la campana més gran de tota l'Amèrica del Nord. S'hi va casar Céline Dion!

Deixant de banda la multa... no ens ha semblat que la ciutat demani més d'un dia per veure-la, tot i ser una de les més grans del país. Continuem cap a Québec amb la sensació que els canadencs construeixen les seves ciutats pensant més en viure-hi i treballar-hi que no pas en els visitants. Curiós. Perquè no tenim aquesta sensació a casa?

Nous continuons notre voyage à Québec!

Felip i Anna

Foto 1: Linx canadenc, parent del linx nòrdic europeu.
Foto 2: Porc espí, tercer rosegador més gran, després del capibara i el castor.
Foto 3: Joncs típics canadencs que envolten llacs i rius.
Foto 4: Basilique Notre-Dame de Mont-Real.

3 comentaris:

  1. Oh! Som nosaltres o els joncs típics canadencs semblen el hot dog amb pal dels USA?
    Per cert, el porc espí puja pels arbres? No ens ho podiem creure. No serà que us heu equivocat en la tradució i no és porc espí, sinó porc espía?
    Ala, a seguir gaudint del viatge!

    Ester i Arnau

    ResponElimina
  2. Queris decir que no estáis en Barcelona?, que siel "Forum", que si las "Ramblas"...lo echáis de menos eh?
    Y se llana "MONTREAL", paletos.

    El "negrito" sigue en la azotea, es un sinverguenza y un golfo, hace lo que le sale de la cola.

    Besitos de todos y "miaus" de los susodichos.

    P.D.- Hacerle una foto a la "receta"...jua,jua,jua....

    ResponElimina
  3. Ei, sí que semblen els hot dogs amb pal aquells... Quin invent! Ara ens estem cruspint un altre delícia del menjar ràpid: el Poutine, inventat a Québec. Una marranada amb patata, formatge gomós i salsa gravy! I tot això escoltant el Barça en diferit. En el pròxim post ho expliquem...

    Ah, i és Mont-real.. en català. La multa ja veurem si la pagarem ;)

    ResponElimina