divendres, 14 d’agost de 2009

A la recerca de la “serp emplomada”

Vam arribar a Monteverde amb un objectiu clar: trobar el llegendari quetzal. I ho vam aconseguir. Aquesta és la nostra aventura: tot va començar a la reserva del Bosque Nuboso de Monteverde, on havíem contactat amb un guia naturalista per aprendre sobre la zona. Dues hores passejant pel bosc donen per molt. Hi vam descobrir molts insectes i ocells, vam aprendre a diferenciar els cants dels ocells, vam trobar caus de taràntules, etc. I el més important, vam entendre que cada ésser viu té la seva funció dins del cicle natural del bosc.

Monteverde és una reserva privada increïblement gran, per això es fa tant difícil veure-hi animals grans. Només un 10% de la reserva és visitable, i els mamífers s’acostumen a trobar cap a l’interior. Així que no vam veure cap mamífer fins que, sortint de la reserva, ens vam topar amb un simpàtic pizote. És un animal parent de l’ós rentador però amb unes bones urpes i dents.

Sorprenentment, un bosc tan espès com el de Monteverde és un paradís per als colibrís, que es tornen bojos pel nèctar de les flors. A la sortida de la reserva hi ha una zona on és fàcil veure’ls volant al voltant de reclams d’aigua amb sucre. Els colibrís són animals impressionants, les úniques aus que poden volar enrere, tenen les plomes iridiscents (canvien de color segons la llum), i aletegen tan ràpid que sonen com cotxes de fórmula 1.

I per fi! Sortint de la reserva vam convèncer al guia per anar a cercar quetzals, i en vam arribar a veure fins a quatre! Quetzals femelles, mascles, joves i un bebè quetzal. És increïble la vista que tenen alguns d’aquests guies naturalistes per localitzar animals que només es poden veure amb uns bons binocles. Com sabeu el quetzal és considerat un au mitològica, degut a la gran dificultat de trobar-lo al llarg de la història.

A la tarda vam fer l’activitat més típica de Monteverde: Tirolina (aquí anomenada canopy). Al primer cable a tots ens tremolaven les cames, però al que feia 10 ja controlàvem la tècnica. Després vam anar a veure un serpentari amb moltes de les espècies del país. Les serps, com les granotes, són difícils de veure, i potser millor perquè moltes són verinoses.

Per acabar el dia, ens vam retrobar amb el guia del matí per fer una caminada nocturna pel bosc. Vam tenir la sort de veure peresosos amb les seves cries, óssos rentadors, guineus pelones, mussols, molts insectes, fongs fosforescents, taràntules, ocells dormint als arbres, etc. Com que era de nit no tenim fotografies, però ens queda la sensació d’haver passejat en la foscor d’una selva envoltada d’animals salvatges.

Pura vida!

by Anna i Felip

foto 1: pizote
foto 2: colibrí
foto 3: quetzal
foto 4: canopy
foto 5: dues serps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada