Vancouver i cap a casa

Les coses bones s'acaben, com el xarop d'auró (el dolç maple syrup que tan agrada als canadencs). Us escrivim des de Vancouver, la tercera ciutat més gran del Canadà, i la nostra parada final. Però abans encara toca parlar una mica més de Vancouver Island.

Abans de marxar de l'illa amb el ferri de Nanaimo, encara ens va donar temps de visitar el Pacific Rim National Park, un bosc plujós temperat que s'enfila per la part occidental de l'illa. Com podeu veure a la foto, de temperat res de res. Fa un fred que pela tot i ser agost. De fet, és un gran lloc per veure tempestes, fer surf i naufragar. A prop d'on nosaltres ens allotjàvem, a Ucluelet, hi ha un camí famós per les pobres ànimes que recollien dels vaixells que s'esberlaven contra roques i apareixen enmig de la boira. Al parc hi ha óssos, llops, pumes... i llimacs enormes de la mida d'una mà!

I cap a Vancouver. Hem enganxat el ferri pels péls i hem desembarcat a la ciutat. Diuen que és una de les tres amb millor qualitat de vida del món. Això sí, també està entre les 60 més cares i es nota. Té amb prou feines 150 anys i va nèixer amb mala sort, al cap de dos mesos de fundar la ciutat se'ls va cremar gairebé sencera. L'han reconstruit prou bé.

La zona la van "descobrir" els espanyols el segle XVI (es creu que llavors els natius ja portaven 16.000 anys vivint aquí). Amb un dia ens ha donat temps de passejar la part del centre. Bàsicament Stanley Park i els barris de West End, Gastown, Chinatown (el més gran d'amèrica) i Yaletown.

A Stanley Park, una zona boscosa més gran que Central Park, hi ha una col·lecció de tòtems de les tribus que encara conviuen a la costa de la Columbia Britànica (coastal peoples). No són déus ni idols, sinó escuts d'armes que serveixen per identificar clans o bé símbols de la terra.

També hi ha l'aquari de Vancouver, el més gran de Canadà. Val molt la pena aturar-se davant la zona de les llúdrigues marines, un animal que havia desaparegut de les costes de la Colúmbia Britànica però que hi va tornant a poc a poc. Són més grans del que semblen i molt simpàtiques.

 Al West End hi ha els bars i els restaurants de moda. Chinatown és Chinatown, però en aquest cas és enorme. I Gastown és el cor del vell Vancouver. Ara és una zona molt comercial plena de souvenirs, però encara conserva un rellotge de vapor! És divertit veure'l tocar les hores, tot i que ara funciona amb electricitat.

I amb aquest rellotge ens acomiadem. Han estat molt dies pel Canadà. Més de 7.000 quilòmetres en cotxe i uns quants a peu. Ara marxem a sopar i a prendre alguna cosa per acomiadar bé el país. Ens veiem a la tornada! 

Felip i Anna 

Foto 1: La freda i boirosa long beach a la costa oest de Vancouver Island.
Foto 2: L'Skyline de Vancouver, ple de gegants de vidre.
Foto 3: Un dels tòtems de Stanley Park amb l'àguila, el corb, el llop...
Foto 4: La llúdriga, no et cansaries mai de mirar-la.
Foto 5: El rellotge de vapor-electricitat de Gastown.

Les balenes de Vancouver Island

Recta final del viatge. Hem deixat les Muntanyes Rocalloses i tornem a Vancouver. Des de Jasper hem passat per Kamloops (sense gaire interès, només per descansar) i des d'allà hem enfilat la highway 99, també coneguda com Sea to Sky Highway. En el nostre cas, sky to sea, perquè hem anat de la muntanya al mar.

Pel camí hi ha Whistler, una mena de resort d'esquí (i de bicicleta de muntanya a l'estiu). La carretera (perquè de highway en té poc) recorre diversos paissatges i parcs del país, i, tot i que és una ruta més llarga que la de l'autopista, val la pena i és molt agradable.

Un cop a Vancouver hem agafat un ferri fins a la illa de Vancouver. La illa habitada més gran de la costa d'Amèrica del Nord. És una senyora illa, i té un passat català!!! Entre 1790 i 1794 la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya va ocupar l'illa per la corona espanyola. No en queda cap rastre, obviament.

Vancouver Island destaca per les balenes (ara ja sabeu perquè hi hem fet cap), pel parc nacional del Pacific Rim, per la pesca del salmó i per l'observació de llúdrigues i óssos.

Nosaltres hem fet ple, excepte en els salmons, que només els hem menjat. En un parell de dies hem anat a buscar cetacis ens hem passejat per la costa occidental de l'illa en zodiac i en caiac. Balenes grises i geperudes ens han donat la benvinguda. No hem tingut sort amb les orques, però encara ens queda un matí per provar sort.

Sí que hem vist alguna llúdriga (van retornar aquí fa poc), i la nombrosa colònia de lleons marins (de California i d'Steller). Durant el nostre viatge en caiac per les Broken Islands, una munió d'illes a la costa oest de Vancouver Island), hem pogut veure aquests fantàstics animals i també algunes foques alimentant-se. Fixeu-vos bé en la imatge i veureu el peix a la boca del lleó.

I ocells. Hi ha cormorans, tot tipus de gavines i kingfishers espectaculars (creiem que es diuen martins pescadors en català). Ah, i àguiles "calves". Sí, la del símbol dels Estats Units. La foto no fa justícia a la sensació de tenir un ocell de dos metres i mig sobrevolant el teu cap i pescant ben a prop.

Avui farem cap al Pacific Rim National Park i a veure si podem esbrinar alguna cosa més dels nadius del Canadà, les First Nations com les anomenen ells.

Ens acomiadem amb una altra cua de balena, diuen que porta bona sort.

Felip i Anna 

Foto 1: Les Broken Islands vistes des del nostre caiac doble.
Foto 2: Una cua de les nostres estimades geperudes. Si voleu saber-ne més
Foto 3: L'esquena d'una balena grisa a tocar de la nostra barca.
Foto 4: I sí, premi pel lleó marí de Califòrnia! Un peix al pap.
Foto 5: Una àguila "calba" (de cap blanc, en català) amb un posat molt imperial.
Foto 6: Una tímida balena grisa ens diu adéu amb la cua.