Lady Musgrave, una classe de surf i un munt de balenes

Després d’uns dies sense trobar de nou una bona connexió, tornem a ser aquí per explicar-vos el munt de coses que hem fet en aquests quatre dies per la Sunshine Coast australiana.

Diumenge vam apropar-nos fins a l’illa de Lady Musgrave, que es troba envoltada pels esculls de la Gran Barrera. L’illa és un lloc important de nidificació de tortugues verdes i de nas de porc (però són totes igual de precioses), i pels seus voltants se’n poden veure moltes, però moltes. De fet, mentre ens dirigíem cap a un punt d’immersió en vam poder comptar fins a una vintena. Us deixem alguna imatge de les que vam poder admirar fent immersió.

L’endemà ens vam aixecar amb ganes de coses noves, i com no podia ser d’una altra manera donat el lloc privilegiat en el que ens trobàvem, ens vam apuntar a una classe de surf! Després d’una breu classe teòrica, i tres hores de pràctica a la platja d’Agnes Water i Town of 1770, vam aconseguir alguna cosa que es podia assemblar al surf o que hi recordava. Tot i això, ens van donar el certificat conforme hem superat el primer nivell, que suposem que es basa en no morir en l’intent! Preferim no explicar-vos l’intens dolor del dia següent a totes les parts del cos que compten amb algun múscul... Us deixem alguna prova de les nostres grans proeses:

Després de l’exercici, vam decidir anar cap a Hervey Bay a buscar una mica de descans però sense allunyar-nos gaire dels animals i la natura que tant ens agrada. Així que ens vam enrolar en un vaixell a la recerca i observació de balenes. Hervey Bay és una badia natural entre illes que la fa que sigui un racó d’aigües tranquil•les i això la converteix en un dels millors llocs de la costa australiana per observar aquests fantàstics animals.

Durant els mesos de maig a novembre, les balenes baixen per la costa des de les càlides aigües del nord d’Austràlia, on han tingut les seves cries, cap a l’oceà Antàrtic. I aquí a Hervey Bay les balenes femella i les seves cries de mesos troben un lloc on descansar a mig camí. És increïble poder tenir el privilegi d’observar una mare balena alletant a la seva cria. No menys espectaculars són els salts i les tombarelles de la resta de balenes.

La seva immensitat ens fan sentir molt petits, i saber que cada any comencen a recuperar-se un 13% de les balenes geperudes australianes (que són les que hem pogut observar), ens omple de felicitat i esperança.

Davant les costes de Hervey Bay hi ha Fraser Island, l’illa de sorra més gran del món, famosa pels seus dingos salvatges. És tan gran que calen tres dies per veure-la com es mereix, així que, malauradament, l’haurem de visitar en el nostre proper viatge a Austràlia.

by Anna & Felip

Foto 1: Una tortuga verda observant-nos curiosa a Lady Musgrave
Foto 2: Un surfer dels de veritat, amb els Beach Boys de fons
Foto 3: Un salt fantàstic que ens va deixar amb la boca oberta
Foto 4: Una bona manera d’acomiadar-nos fins la propera vegada!

SS Yongala

Benvinguts al SS Yongala. Sí, sí, això que veieu aquí no és el gran escull de corall (GBR) que vam bucejar fa dos dies, és un vaixell enfonsat. Sincerament, les dues millors immersions de la nostra vida. Després del Yongala poques coses valdran la pena. Intentar enumerar el nombre de peixos aquí és com voler comptar les estrelles. Potser és que encara estem sota els efectes de la narcosi de nitrogen (una mena de “colocón” dels submarinistes quan baixen a certa profunditat) però el cert és que no hi ha paraules per explicar-ho.

Anem a pams, el Yongala és un vaixell de vapor d’uns 110 metres que es va enfonsar a uns quants quilometres d’Alva Beach el 1911 a causa d’un cicló. Hi van morir les 122 persones que hi havia a bord (tripulants, passatgers i un nadó). Va estar desaparegut misteriosament fins al final de la II Guerra Mundial quan el van descobrir mentre recuperaven mines submarines. El Yongala és també un cementeri; a dins encara hi ha les restes de molts dels morts. Ara ja no s’hi pot entrar perquè les bombolles d’oxigen el podrien acabar de malmetre. De fet, diuen que s’aguanta dret gràcies a la crosta de corall que s’hi ha format.

El Yongala és com un far a molts quilòmetres a la rodona. És un oasi de vida enmig de la sorra del mar i atrau a milers d’espècies diferents. En la nostra curta vida submarina mai havíem vist serps marines, avui n’hem vist més de 10!

Al Yongala hi ha una munió de peixos petits i grans. Des de peixos pallasso a barracudes, des d’uns peixos que netegen a tonyines, des de peixos àngel a bacallans i aquest Maori Wrasse de més d’un metre i ves a saber quants quilos.

I es veu que avui hem tingut sort. Per moltes raons, la primera perquè el vent va estar a punt de sabotejar les immersions. Ahir a la nit no l’anàvem a fer, però finalment avui hem tirat endavant tot i el vent de 15 nusos i les ones de dos metres (diuen que quan el Yongala es va enfonsar hi havia vents de 200 nusos i ones de 10 metres... tornem a estar de sort!). També hem estat de sort perquè ens hem trobat amb una visibilitat de 25 metres (el normal és de 15 metres). I triplement de sort perquè hem vist la tercera tortuga en tres dies.

Les dues primeres creiem que eren tortugues verdes i aquesta diríem que és lora o loggerhead, tot i que no n’estem segurs. Totes són boniques no? De fet la majoria de coses que es passegen per aquí a baix ho són, fins i tot les que nosaltres no captem perquè no som uns experts (com tipus d’anemones, coralls, plantes subaquàtiques i els centenars de petits peixos que no hem pogut enumerar).

by Anna & Felip

Foto 1: Vista general d’una secció del Yongala plena de vida
Foto 2: Una de les parts del Yongala
Foto 3: Una serp marina passejant-se tranquil•lament pel vaixell
Foto 4: Un maori wrasse (crèiem). Penseu que és d’un color verd fosc, però la càmera no ho capta
Foto 5: Una tortuga deixant enrere el Yongala per sortir a la superfície

L’escull de corall més gran del món o dos dies trobant en Nemo

Això és el Gran Escull de Corall (GBR) vist des de fora de l’aigua. Encara és més impressionant des de dins. Tant, que no tenim paraules per descriure’l. Estem parlant de l’Escull de Corall més gran del món i és l’únic ésser viu que es pot veure des de l’espai. De fet hi hem dedicat dos dies sencers i amb prou feines hem pogut veure’n una petita part. Vam sortir ahir de Cairns per afegir-nos a un vaixell de submarinistes. En total hem fet sis immersions (inclosa una de nocturna) i hem quedat esmaperduts.

Però anem per feina. Aquí us deixem unes quantes imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos (però tingueu en compte que aquestes fotos són només un pàl•lid reflex de la realitat, així que pinteu amb la vostra imaginació tots els colors que la tecnologia no pot copsar de la natura).

La Gran Barrera és la llar d’una immensa varietat de vida marina; des de cogombres de mar fins a mil i un peixos de colors i mides diferents. El corall, les anemones i la roca conformen un hàbitat únic.

Tot i la seva bellesa, l’Escull també té els seus riscos. Molts animals i plantes són urticants. Cal vigilar on es posen les mans (millor no tocar res). A més, la GBR està plena de taurons dels esculls, com aquest de puntes blanques que ens va passar ben arran. També hem vist Mantes Ratlles (Sting Rays) com la que va matar el caçador de cocodrils (Steve Irwin).


En els últims temps la Gran Barrera s’ha fet més famosa per la coneguda pel•lícula de Pixar “Buscant en Nemo”. En anglès es diu “Finding Nemo”, és a dir trobant en Nemo. I certament n’hem trobat un munt. L’Escull és ple de peixos pallasso defensant les seves anemones, així com de la resta dels personatges que apareixen al film. Com aquest Moorish Idol (no sabem la seva traducció al català) que tots recordem amb la veu de Bruce Willis.


La GBR està en gran part en una zona tropical així que no hi pot faltar un peix lloro. Li diuen així per la boqueta que té que és dura com el bec d’un ocell. Aquest bec li serveix per arrencar trossos de l’escull i alimentar-se. Aquí tothom es menja tothom, potser per això hi ha cloïsses que han hagut de créixer com a gegants per sobreviure. Us ben jurem que està viva i que deu fer més de metre i mig de diàmetre.

Ah, parlant de la GBR no podem oblidar les meduses. Algunes com aquestes només fan una miqueta de picor i són realment boniques. Però aquí hi ha les dues més verinoses: les vespes de mar i les irukandji. Les dues poden matar una persones, però sortosament per nosaltres no és l’època que ens les puguem trobar. Al contrari, ara veure una medusa és bo perquè pot indicar la presència de tortugues (se les mengen) com aquesta:

Un dels animals més majestuosos que podem trobar a l’Escull són les tortugues. Poder observar el seu anar i venir al nostre voltant és tot un privilegi.

I tot això a 1:30h en vaixell des de Cairns, una ciutat que de dia sembla apagada i estil Lloret però de nit pren vida amb la seva música i els seus mercats nocturns. Demà marxem a fer una incursió cap al nord a la selva tropical de Daintree (el bosc viu més antic del món) i a Cape Tribulation.

Per cert si mai ningú té l’oportunitat d’arribar-se a la GBR, que no dubti a pujar i viure en un vaixell almenys una nit. Aquest de Cairns Dive Center són molt professionals i l’experiència és única.

by Anna & Felip

Cap a Manuel Antonio

Després d’acomiadar Guanacaste amb un ràfting pels ràpids del riu Colorado i una visita a Playa Conchal, famosa perquè la seva sorra està composta de petxines, ens vam dirigir cap a Quepos i el seu Parc Natural Manuel Antonio. Diumenge va ser un dia de cotxe, però ens vam permetre una visita al poble de Guaitil per veure els famosos ceramistes que encara utilitzen el mètode tradicional dels indis “chorotegues”. Una ceràmica preciosa i plena d’anys d’història i tradició.

Però després d’hores i quilòmetres sota la pluja, finalment vam arribar a l’última parada del nostre viatge; Manuel Antonio. Aquí vam fer dues immersions a Punta Quepos i Isla Larga, i vam veure un munt de peixos de colors vius: peixos àngel, peixos lloro, peixos globus de diversos colors, estrelles de mar, i els curiosos peixos capsa, que encara no havíem vist i dels quals us en deixem una foto. I un parell de llagostes!


A la nit hem fet una caminada per una petita reserva de vida salvatge on hem pogut veure infinitat de granotes, cocodrils, papallones i serps.

El viatge s’acaba, però encara ens queda un dia per cremar a Manuel Antonio. Ens queden per veure les balenes i dofins del Pacífic, els titís i els micos carablanca, i donar una volta pel parc. Continuarem informant.

Pura vida!

by Anna i Felip

foto 1: Playa Conchal
foto 2: ceràmica de Guaitil
foto 3: peix capsa
foto 4: llagosta

Guanacaste per la Panamericana

Dijous vam marxar de Monteverde camí de Guanacaste, la província de les platges del Pacífic. És sorprenent que només a una hora de cotxe el clima pugui canviar tant; del bosc plujós a les platges assolellades. Al llarg del trajecte vam tenir l’oportunitat de fer un petit tram de la carretera Panamericana, que creua tota Amèrica, des d’Alaska fins a la punta d’Argentina, i que és una de les més llargues del món.

A Guanacaste hi plou menys que a la resta del país, per tant hi fa més sol i això significa més turisme de platges. La zona té també algunes reserves naturals, però és més coneguda per les platges. Aquí s’hi veuen, doncs, menys animals, però s’hi poden fer moltes d’altres activitats, com per exemple ràfting i la nostra preferida: submarinisme.

Aquesta part del Pacífic és un punt de pas de molts animals marins, des de balenes, dofins i tortugues, però també infinitat de peixos de colors. No hi ha esculls de coralls, però sí moltes illes petites al llarg de la costa on s’hi poden observar moltes espècies com peixos globus, peixos lloro, morenes, peixos àngel, etc. En el nostre cas, vam anar fins les Illes Catalinas per fer dues immersions. I vam tenir la sort de veure mantes gegants de més de sis metres de llargada, i tres taurons de punta blanca! Però els taurons es mouen tan ràpid que tenim imatges en condicions. Us deixem una foto d’un simpàtic peix globus i esperem poder oferir-vos més imatges quan ens submergim a Manuel Antonio d’aquí a uns dies.

I per acabar, no ens oblidem de les platges amb sorres de diferents colors (fins i tot negra!), i de les precioses postes de sol (a les sis de la tarda!).

Pura vida!

by Anna i Felip

foto 1: Panamericana
foto 2: estrella de mar
foto 3: peix globus