Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cork. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cork. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 d’agost del 2012

Al sud d’Irlanda...


Després d’un esmorzar irlandès complet a Cork (ous remenats, bacó, cereals i suc de fruita) comencem la nostra ruta pel sud del país; Cork, Kerry i Dingle.

Primera parada: el cercle de pedra de Drombeg, a Clonakilty. 17 pedres disposades en cercle pels habitants d’aquest indret al segle V a.C. enmig de les quals hi feien cerimònies i cremacions.


Just després trobem poblets costaners com Glandore, petits però amb uns paisatges dignes de postal.


Resseguint la costa anem trobant cales i platges com aquestes, que tot i que no inviten a un bany, obliguen a aturar-se a contemplar-les.


Al llarg de tot el camí ens acompanyen gracioses ovelles, que sense sorprendre’s massa, aixequen el cap per veure qui s’apropa abans de continuar pasturant enmig d’un paratge incomparable.


Arribem al poble de Kenmare en plenes festes d’agost, amb una roda punxada i deixats de la mà de déu per part de Hertz, l’empresa que ens ha llogat el cotxe. Per sort, la gent del Bed & Breakfast ens dóna un cop de mà, fa unes trucades i en vint minuts en dia festiu a tota Irlanda ens canvien la roda per una nova i a rodar! Sort que els de Hertz són un tipus d’irlandès minoritari, i aquí, tothom que pot, t’ajuda de seguida.

L’endemà, ja amb la roda nova, fem via cap al Killarney National Park. Es tracta d’una zona plena d’impressionants boscos de roures amb bonics llacs de fons, on s’hi poden veure, amb sort, alguns cérvols i cignes. Alguns salts d’aigua són també d’una gran bellesa.


Ara bé, el que realment val la pena del Killarney és fer la passejada fins al Gap of Dunloe, un pas de muntanya entre llacs impressionant. Jutgeu vosaltres mateixos.


Nou dia i nova ruta. I quines rutes: el Ring of Kerry i la península de Dingle, dues zones per recórrer i molts llocs on aturar-se. Passem per runes antigues, platges emboirades i pobles petits amb cases de colors, tot amanit amb un grapat d’ovelles per aquí i un grapat de vaques per allà. Us deixem un parell d’imatges del dia que ens han agradat.



Demà continuem la ruta, ara ja fent via cap al nord, però amb impressionants paisatges que encara ens esperen pel camí.

Anna & Felip

Foto 1: Cercle megalític de Drombeg, als afores de Clonakilty
Foto 2: Glandore, petit poble costaner on s’hi dina fabulosament bé
Foto 3: Platja de Barleycove, abans d’arribar a Mizen Head
Foto 4: Simpàtiques ovelles que van sortint d’on els sembla, sembla amb un ble d’herba a la boca
Foto 5: Salt d’aigua de Torc, al Killarney National Park, maco perquè si
Foto 6: Gap of Dunloe, entre les muntanyes Purple i Macgillycuddy’s (a veure qui ho pronuncia bé a la primera!)
Foto 7: Bonica vista de la costa del Ring of Kerry.
Foto 8: La impressionant platja de Rossbeigh Strand, això si, amb una mica de boira

dissabte, 4 d’agost del 2012

Verd, mar i runes

Portem dos dies conduint cap al sud d’Irlanda amb un fantàstic Suzuki Splash (no, no és Tutuki Splash, tot i que aquí tot és molt humit). En poques hores viatjant per Irlanda ja et pots fer una idea de la barreja de mar, verd i runes de l’època medieval o de fa milers d’anys.

Anem pas a pas. Baixant cap al sud per antigues carreteres militars es pot arribar fins a les Wiklow Mountains, una bonica serralada a una hora de Dublín. Allà mateix ja hi ha les primeres restes d’una abadia, amb una torre que els monjos van idea per defensar-se dels víkings.


A Irlanda sembla que han tingut tres períodes constructius. L’actual (que els ha portat a la crisi, si fa no fa com a nosaltres), la medieval (amb castells, esglésies i monestirs) i la de fa uns 5.000 anys més o menys. És el cas del dolmen de Carlow, el Browneshill, el més gran d’Europa.


Més al sud hi ha l’abadia de Jerpoint, on una guia molt trempada ens ha demostrat la devoció dels irlandesos pels sants (en tenen un per cada cosa) i ens ha descobert que San Cristóbal ja no és sant. Jerpoint val molt la pena. Cistercenca, del segle XII, amb relleus interessants i figures tallades a la roca.


I a partir d’aquí hem anat tirant cap a la costa, que ens ocuparà els pròxims dos dies. El paisatge és captivador.


I per acabar, fem un altre brindis. Aquest cop amb “whiskey”... irlandès. Aquí asseguren que el van inventar ells (uns monjos, evidentment) i que els escocesos s’enduen la fama. Val la pena acostar-se a Midelton per aprendre a assaborir aquest beuratge a la destil•leria Jameson (el whisky irlandès més famós. L’entrada és cara, però la copa no te la treu ningú...


Felip & Anna

Foto 1: Tombes a Glendalough. Aquí això dels cementiris a l’antiga tira molt
Foto 2: El dolmen més gran d’Europa
Foto 3: El que queda de l’abadia de Jerpoint
Foto 4: La “copper coast”
Foto 5: Jameson on the rocks