A la recerca de la “serp emplomada”

Vam arribar a Monteverde amb un objectiu clar: trobar el llegendari quetzal. I ho vam aconseguir. Aquesta és la nostra aventura: tot va començar a la reserva del Bosque Nuboso de Monteverde, on havíem contactat amb un guia naturalista per aprendre sobre la zona. Dues hores passejant pel bosc donen per molt. Hi vam descobrir molts insectes i ocells, vam aprendre a diferenciar els cants dels ocells, vam trobar caus de taràntules, etc. I el més important, vam entendre que cada ésser viu té la seva funció dins del cicle natural del bosc.

Monteverde és una reserva privada increïblement gran, per això es fa tant difícil veure-hi animals grans. Només un 10% de la reserva és visitable, i els mamífers s’acostumen a trobar cap a l’interior. Així que no vam veure cap mamífer fins que, sortint de la reserva, ens vam topar amb un simpàtic pizote. És un animal parent de l’ós rentador però amb unes bones urpes i dents.

Sorprenentment, un bosc tan espès com el de Monteverde és un paradís per als colibrís, que es tornen bojos pel nèctar de les flors. A la sortida de la reserva hi ha una zona on és fàcil veure’ls volant al voltant de reclams d’aigua amb sucre. Els colibrís són animals impressionants, les úniques aus que poden volar enrere, tenen les plomes iridiscents (canvien de color segons la llum), i aletegen tan ràpid que sonen com cotxes de fórmula 1.

I per fi! Sortint de la reserva vam convèncer al guia per anar a cercar quetzals, i en vam arribar a veure fins a quatre! Quetzals femelles, mascles, joves i un bebè quetzal. És increïble la vista que tenen alguns d’aquests guies naturalistes per localitzar animals que només es poden veure amb uns bons binocles. Com sabeu el quetzal és considerat un au mitològica, degut a la gran dificultat de trobar-lo al llarg de la història.

A la tarda vam fer l’activitat més típica de Monteverde: Tirolina (aquí anomenada canopy). Al primer cable a tots ens tremolaven les cames, però al que feia 10 ja controlàvem la tècnica. Després vam anar a veure un serpentari amb moltes de les espècies del país. Les serps, com les granotes, són difícils de veure, i potser millor perquè moltes són verinoses.

Per acabar el dia, ens vam retrobar amb el guia del matí per fer una caminada nocturna pel bosc. Vam tenir la sort de veure peresosos amb les seves cries, óssos rentadors, guineus pelones, mussols, molts insectes, fongs fosforescents, taràntules, ocells dormint als arbres, etc. Com que era de nit no tenim fotografies, però ens queda la sensació d’haver passejat en la foscor d’una selva envoltada d’animals salvatges.

Pura vida!

by Anna i Felip

foto 1: pizote
foto 2: colibrí
foto 3: quetzal
foto 4: canopy
foto 5: dues serps

Papallones, orquídies i granotes

Avui dimarts hem arribat a Monteverde i hem passat la tarda aprenent sobre la fauna i la flora més impressionant de la zona, hem visitat un papallonari, un jardí d’orquídies salvatges i un centre de granotes. Aquests animals i plantes es troben en tot el parc, però algunes de les espècies més vistoses i sorprenents no són gens fàcils de trobar. A Monteverde hi ha un munt de biòlegs estudiant cadascun les seves passions; serps, papallones, ocells, micos, i fins i tot ratpenats.

A Costa Rica hi ha un gran nombre dels centenars d’espècies de papallones que hi ha al món. Des de papallones amb ales transparents, a d’altres de la mida d’una ma, des de les que viuen un sol dia per reproduir-se, fins a la Monarca que pot arribar a viure nou mesos. Hem aprés coses tan curioses com que les papallones dormen i que algunes saben fer-se les mortes quan els interessa.

Si les papallones ens van semblar curioses, les orquídies són espectaculars. Per començar suposen un pas més en l’evolució de les plantes; tot en elles està pensat per atraure als seus pol·linitzadors amb els trucs més enginyosos. Algunes d’elles fan olor a sang, d’altres imiten un insecte, o d’altres amb els seus colors fan creure que tenen nèctar. No totes les orquídies són com les que solem tenir a casa, la majoria són molt petites, però totes són impressionants. Per cert, creixen damunt dels arbres.

Quin altre món tan interessant! Una de les imatges típiques de Costa Rica són les granotes, que malauradament estan en perill d’extinció per culpa de la contaminació i del canvi climàtic. Hi ha centenars d’espècies, i la majoria estan actives de nit. Algunes són tòxiques, però segons ens han dit te n’hauries de menjar deu de les més verinoses per morir-te! Verinoses o no, són totes fascinants.

Demà entrarem en la Reserva de Monteverde i farem un munt de coses que ja us explicarem!

Pura vida!

by Anna i Felip

foto 1: papallona morpho, gran com una ma
foto 2: orquídia de conte que bé podria ballar sobre un llac com a ‘Fantasia’
foto 3: granota que ens van dir no es converteix en príncep