Mumbai-Delhi

Avui marxem cap a la ruta per les ciutats del Rajasthan. Trobar internet és complicat i no sabem quan podrem tornar a connectar-nos. De moment, però, tenim moltes coses per explicar de Mumbai i de Delhi.

El nostre segon dia a Mumbai també va ser passat per aigua. Però ja hem deixat clar que quatre – o deu – gotes no ens espanten. No ens espanten a nosaltres ni als pencaires del “Dhobi Ghat”, la bugaderia de tota la ciutat. Fa 136 anys que renten i tenyeixen roba en més de mil safarejos a l’aire lliure al costat d’una estació de tren. Segur que us sonen imatges com aquesta:


Tampoc espanta la pluja als fidels musulmans que s’apropen a la mesquita de Haji Ali. Ho fan sempre que poden perquè quan puja la marea el pas queda tallat i la mesquita es converteix en una illa. O als hindús que venen a demanar favors a Mahalaxmi, deessa de la riquesa, en el seu temple.



Però la “religió” que veritablement ens ha seduït és la de la “no violència” de Gandhi. Una tradició índia molt arrelada en la cultura que “Mahatma” (ànima gran) va convertir en una arma per la llibertat. A Mani Bhavan, la casa on s’hostatjava quan anava a Mumbai, hi ha recollida la filosofia del pare de l’Índia moderna.


Una Delhi d’espais oberts
Ens acomiadem de Mumbai recordant la gentada que es reuneix als vespres a la platja de Chowpati per xerrar i menjar – impossible banyar-se, l’aigua està contaminada. Ah, i del cinema de Bollywood, ara ja mundialment famós.

Un avió i cap a Delhi, on ens hem trobat una ciutat més airejada que Mumbai. Encara no ens hem endinsat en el caòtic “Old Delhi” i només hem passejat per “New Delhi”, un barri en constant construcció amb grans avingudes i edificis governamentals. En una ciutat de 17 milions d’habitants, sembla que els indis han entès que els nous espais han de ser oberts i amples.

A New Delhi, destaquen els primers monuments mogols del viatge. La tomba de Humayun – segon emperador mogol – que és el primer pas cap al Taj Mahal. I Purana Qila, l’antic fort de Delhi d’uns 500 anys.



Anna i Felip

Foto 1: Dhobi Ghat al barri de Mahalaxmi
Foto 2: La mesquita de Haji Ali a la llunyania
Foto 3: El temple de Mahalaxmi
Foto 4: Habitació de Gandhi al Mani Bhavan
Foto 5: Tomba de Humayun
Foto 6: Mesquita de Qila-i-Kuhran a Lal Qila

Quim Monzó!

Quim Monzó és, segons Sergi Mas, el que diuen els indis quan veuen ploure. Bé, si de cas és el que diem nosaltres, perquè els habitants de Mumbai s’ho prenen amb tota la naturalitat del món. Sí, hem arribat bé. I sí, plou, i no s’hi posa per poc. Però la pluja no ens ha impedit tenir el primer contacte amb la tercera ciutat més poblada de l’Índia. Són uns setze milions de persones. Son tants que han hagut de guanyar metres al mar per poder viure. Al mar, als carrers, als edificis i on sigui. Hi ha gent per tot arreu. A la gran estació Chhatrapati Shivaji (l’antiga Estació Victòria dels britànics) hi passen més de dos milions de persones cada dia. Un edifici patrimoni mundial de la UNESCO que reuneix les essències de la ciutat: gent, olors, soroll i presses.


Mumbai és una ciutat caòtica. Cap dels seus conductors conservaria els punts a les nostres carreteres. Els semàfors són decoratius. Un dels sorolls més representatius són els clàxons. Sonen a tota hora i per qualsevol motiu. Rivalitzen amb els crits dels corbs i els timbres de les bicicletes. És difícil trobar algun carreró en silenci. Ni tan sols de nit. Tot és fosc, però sorollós.


Les olors fan bons els tòpics del país de les espècies. Són potents i desconcertants. Fuetades d’encens, té, menjar, animals i d’altres que ens estalviem de recordar. Encara hem tingut sort de la pluja que neteja l’aire. Això sí, deixa un ambient xafogós i carregat com el d’un bany de vapor. Però sense eucaliptus.


Per cert, hem vist dues vaques “pasturant” pel barri de Colaba. Sí, ja sabem que és el que tothom diu: l’Índia és un país de contrastos. Suposem que amb un parell de dies més deixarem de contar-les.

Anna i Felip

Foto 1: Interior de l’estació Chhatrapati Shivaji
Foto 2: Un carrer al barri de Colaba
Foto 3: El Azad Maidan inundat, és un parc on juguen a cricket.