Les cases i establiments tenen un aire molt afrancesat, mantenint un aspecte antic en consonància amb els edificis antics de la part vella. És com passejar per Carcassona però deu vegades més gran.
A Québec es va inventar el poutine, una autèntica "potinga" de menjar ràpid amb mig segle de vida. Patates fregides remullades amb salsa gravy i acompanyades de formatge quallat. És tan llefiscós com sona i el doble de contundent per l'estòmac. L'aspecte no acompanya gaire però està prou bo i ens els mesos de fred deu refer un mort.
Un altre dels atractius de la zona del Québec -més agradable a la vista- és el fiord del riu Saguenay, a unes 3 hores i mitja de la capital. El fiord es va formar durant la última glaciació, i la seva aigua dolça fa que hi hagi enormes quantitats de krill, que a la vegada atrauen nombrosos tipus de balenes a la zona. Nosaltres vam organitzar una excursió d'un dia al poble de Tadoussac, per practicar el caiac de mar i intentar veure alguna balena.
Tot i que el dia va sortir rodó i el caiac va ser impressionant, no vam tenir sort amb les balenes. Esperem poder ensenyar-vos alguna foto de balena a l'altra costa del país. Això si, després de dues hores i mitja de caiac, els braços ja no responien, i només ens van quedar forces per una última foto de la badia de Tadoussac, que nosaltres vam travessar a cop de rem.
Felip i Anna
Foto 1: Château de Frontenac, considerat un dels hotels més fotografiats del món.
Foto 2: La Rue du Petit Champlain, una de les més estretes del nord d'Amèrica.
Foto 3: On el riu San Lorenzo es troba amb les aigües dolces del fiord Saguenay, vist des del caiac.
Foto 4: La badia de Tadoussac, anada i tornada a rem pels braços que us escriuen.
Veus? Això és el que dèia jo, a les catarates del Niàgara però, ...
ResponEliminaMercè